Algo mes sobre la gramatica normativa de l´AVL. (II)

Per Josep Lluïs García Ferrada

Els explicava en un artícul anterior, que deixava per a un atre escrit l’anàlisis de les pagines següents d’estos “preliminars”, de la GNV, aixina que, comence per la plana 14 i descobrixc, sense sorpresa, de quina manera mes rastrera i immoral, de quin modo mes despreciable, se baixen els pantalons els senyors de la ciència, per tal de defendre l’unitat de la llengua catalana. Crec que, els lacais d’eixa institució, que paguem tots, han superat, inclús, les ansies de conquista llingüística dels propis catalans. Vegen sinó.


Emblema monarques
Corona Arago

Els fets fonamentals, son: a) “La llengua pròpia dels valencians és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra, així com altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó i la comarca murciana del Carx. Els diferents parlars d’estos territoris constituixen una mateixa llengua o sistema”. Esta afirmació ve a ser com un modo de vitalisar i confirmar, l’idea primària de Prat de la Riba: “tots som germans, tots som catalans”.

b) “…el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat de la llengua compartida, (faltaria més)….que l’AVL preservarà d’acord… a la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló”.

Pregunte: L’AVL preservarà la realitat llingüística, com: ¿en les normes de Castelló, que s’inventà Fabra per al català? ¿Qué passa, que tots els parlars de totes eixes autonomies citades estan basades en la bogeria del químic? Ya sé que sí. ¿I no els cau la cara de vergonya, sent tan sabuts com s’ho creuen i tan científics, de tindre que acodir a que des de fora pauten la manera d’escriure nosatros? ¿Es que no tenen valor per a construir una alternativa única, pròpia i diferent, com la dels nostres clàssics, que fora la ferramenta respectable i propia del patrimoni cultural valencià? No, ya ho se; no tenen autorisació per a independisar-se del catalá. A vostes no els ficaren ahí per ad aixo. Val.


Gramatica normativa
valenciana

Es evident que en el fondo de tot este embolic, lo que prima es el negoci; el negoci dels pactes polítics, (yo te vote a tu en Madrit, tu, a canvi, me facilites l’absorció de llengua valenciana, fundant-me una acadèmia) el dels sous i el de les editorials que s’emboljaquen les suors de mes de deu millons d’habitants a partir de la consolidació d’eixa unitat llingüística, deu millons entre els que inclouen als millons de valencians que nos tenim que tragar tot lo català ¡Ha!, menos el cava.

La obcecació per la convergència catalanista es tant obsessiva que, en el discurs no s’aparen en barres. Diuen “que eixa convergència amb solucions adoptades en els altres territoris que compartixen la nostra llengua...garantisa la cohesió pertinent”…i que la GNV vol ser una contribució de l’AVL al procés de construcció d’un model de llengua convergent amb la resta de les modalitats de l’idioma comú que –dic yo-, si vindrà a ser una qüestió científica resolta des de temps immemorial, que era una consigna reiterativa i que a hores d’ara es troba en desús perque ya tenen conseguides les metes que se marcaren.

I, a lo d’abans, afegixen l’ultima parida, referint-se al model de la llengua que establix esta gramàtica: “És per això que, al costat de formes com per eixemple adés, enjorn o ausades, tan vives en valencià, se n’afixen d’altres més usades en altres varietats de la llengua (¿peixquen?: la llengua, única), com ara, aviat, adesiara o gaire, que no s’han utilisat mai en el valencià, pero que, segons els redactors de la GNV, escriuen, pareix ser que “han assolit un notable ús entre els nostres escriptors”, per supost en els catalanistes de l’esquerra i, especialment, en Canal 9, perque lo que es als que escrivim en l’autèntic valencià nos llegiran poques vegades estes solucions tan desgraciades que no fan mes que embrutar un idioma clar i transparent, dolç com la mel i melodiós als oïts, que com ya dia Viciana en el sigle XV: “Tiene la lengua valenciana que a cada cosa tiene propio termino sin buscar de nuevo..”, volia dir, ya en aquells temps, que no nos fea falta importar res dels demés, perque teníem paraules per a definir-ho tot. I, ara venen esta gentola d’incompetents en quant a la nostra pròpia llengua valenciana i comencen a admetre paraules, frases fetes i demés solucions d’un atre idioma en el que res tenim que vore.

No tenim mes remei que defendre lo nostre i tenim que ser nosatros, el poble, qui arrime el muscle perque, clar està, que els polítics seguiran passant olímpicament i no intentaran, perque no els convé, reconduir les qüestions de la llengua camí de la senda de la veritat.

Com a mostra, i per a rematar l’articul de hui, la de Fernando Giner. Este home que era un bastió, un acèrrim defensor de la Llengua Valenciana, ara, properes ya les eleccions, està variant el rumb de les seues conviccions; este home que estava totalment en contra d’eixa acadèmia malaida, ya comença a assumir que “Ha habido una elección razonable y se ha optado por la posición más centrada y coherente en la sensibilidad de la sociedad”. O siga que a don Fernando, ara li pareix de mel que a tot lo nostre, que a totes les paraules valencianes, se li afigguen les catalanes i, d’este modo se logre un maremàgnum total, hasda arribar a un final en el que dins d’uns anys, ningú sabrà que es lo autèntic o lo importat. A don Fernando, ara que venen les eleccions ya li pareix be lo que fa l’AVL. Tan es aixina que afirma que “L’AVL se nuetre de valencianos que a largo y medio plazo irán respondiendo a la realidad social, lingüística y cultural de la Comunidad. L’AVL ha supuesto la aceptación de muchos vocablos que estaban proscritos y se consideraban barbarismos, cuando en realidad correspondían a la tradición valenciana con raíces en el siglo de Oro. Esto contribuye a desactivar tensiones en el pueblo, que percibía que la normalización de la lengua le alejaba de la calle”. (ABC, 02-11-2006). ¡Voila! Aplausos per a don Fernando.

Per lo vist al Sr. Giner li pareix fantàstic que comboyant-nos en algun parauleta valenciana proscrita, a la que sempre hem tingut el dret d’utilisar perque era nostra, s’admitixca tot lo que vinga de Catalunya. Bravo, don Fernando. ¡Lo que fan unes proximes eleccions! I, ¿de veres creu que l’AVL està nodrida de valencians? Vostès mateixa.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: