Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)
Per Josep Boronat GisbertEls valencians actuals, com tots els nostres antecessors, si no volem que nos siguen aplicats estos aspres dicteris, hem d’afirmar i defendre que la nostra llengua, naixcuda en terres valencianes del parlar romanic anterior a l’ocupacio cirstiana, i que en Valencia tingue el seu Sigle d’Or –que no en els condats catalans-, es la Llengua Valenciana.
Encara més. Notem que si el nom de catala havia de ser introduit (“Mallorca presenta alguns exemples medievals de la introducció del nom de català per a la llengua, però Valencia no cap”), està clar que no estava dins. Dins nomes hi havia un nom: Llengua Valenciana.
Ella es part essencial de l’heretat patrimoni.
Si l’heretat patrimoni se’l balafia, espermitix o s’ajuda a que el furten, a que s’apoderen d’ell...; si s’ajuda als afanetes, aprofitadors de distraccions o d’apaties, s’es bort. Ho digue Martí Dominguez.
El nom de catala, mai generalisat per a la nostra llengua.
«El mot “català”... és una paraula relativament moderna i la seua etimologia és encara molt discutida. El mot no apareix documentat fins a la primeria del segle XII, i com és lògic hagué de tardar uns segles a imposar-se: és notori que no s’havia generalitzat encara en la primera meitat del segle XIII...»
Per a introduir el nom de catala, s’escriuen coses molt paradoxals, com estes de S.G.
Afirma que catala es paraula moderna i d’etimologia discutida; que no apareix documentat abans del sigle XII; pero no dona referencia de cap de document que ho confirme i puga vore’s si fa referencia a la llengua; tan sols cita un llibre del catala Joan Coromines, de 1954.
Pero esta afirmacio la trobem invalidada pel mateix S.G. en la pagina 29: «En un document del rei Pere el Cerimoniós en 1362 s’ordena que el llibre francés de cavalleria Lançalot fos “reduït” en llengua catalana”: és la primera vegada que apareix aquesta explícita denominacio».
cites
Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasiónGregori Mayans i Ciscar
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
