El raconet de la llengua valenciana. 5

Per Joan Batiste Sancho

FONETICA COMPARADA: CATALA-VALENCIÀ. DIFERENCIES VOCALIQUES (3)

Nota preliminar:

Per a facilitar la comprensio dels llectors no necessariament entrenats en la transcripcio fonetica, anem a prescindir dels signes fonetics i en el seu lloc s’escriura cada paraula entre corchets ([ ]) tal i com es pronuncia, marcant en un accent la vocal tonica sobre la que recau el colp de veu al pronunciar-la.

a

e

e oberta

i

o

o oberta

u

[a]

[e]

[È]

[i]

[o]

[Ò]

[u]

pa

voler

vert

vi

bort

brosa

dur

Estem cansats d´escoltar des dels sectors mes dogmatics del catalanisme que el valencià es un dialecte del catala i que la fonetica valenciana a soles es diferencia de la catalana en chicotets detalls sense importancia. Es dogmatica dita afirmacio perque sempre la basen en criteris d´una autoritat (Universitat, Romanistica internacional, etc...) i demostren no haber estudiat les dos llengües correctament i experimentalment prop de la gent que millor conserva la seua llengua, escoltant-les, comparant-les i anotant totes les diferencies.

De les diferencies fonetiques existents entre catala i valencià, i unicament atenent al vocalisme, sense entrar al detall en res mes, ya hem vist en els anteriors numeros que totes les [o] atones, el catala les pronuncia [u], independentment de la seua posicio dins de la paraula, al començament, en mig o al final (Raconet 4). I tambe hem vist que totes les [a] i [e] atones, independentment de la seua posicio dins la paraula, el catala les pronuncia en la vocal neutra [ø], inexistent esta en valencià (Raconet 3). Com a conseqüencia d´estos dos fets, queda patent que en quant al numero de fonemes vocalics en silaba atona, el valencià te cinc vocals (a, e, i, o, u), mentres que en catala no en te mes que tres (i, u, vocal neutra).

Si lo que acabem de vore, ya resulta una diferencia fonetica important, i si ademes afegim que el sistema vocalic valencià te set vocals, perque no existix la vocal neutra catalana, mentres que el catala en te huit (RACONET 3), ya tenim una segon diferencia mes important encara; i que juntant les dos, permetria afirmar que el sistema fonetic catala i valencià son diferents.

Pero no conformes unicament en aço, ademes de les diferencies ya vistes en anteriors numeros de RENOU, anem a seguir mostrant algunes de les no coincidencies, algunes de les quals es deuen a una evolucio diferent a lo llarc dels segles del llati vulgar fins als nostres dies:

En moltes paraules acabades en vocal atona final [u], sobre tot els grups –cul, -gul, -tul, en catala fa: -cle, -gle, -tol. J.Mª Guinot ho arreplega en el tractat de “Fonetica de la llengua valenciana” i nos diu que mentres el valencià i el castellà conserven la u postonica d´estos grups de paraules en el seu pas del llati vulgar al romanç i mes tart al valencià, el catala la pert, preferint la [e] i la [o].

–cul, -gul, -tul (valencià) à -cle, -gle, -tol (catala)

VALENCIÀ

CATALA

CASTELLÀ

[artícul]

[artícle]

[artículo]

[círcul]

[cÈrcle]

[círculo]

[vehícul]

[vehícle]

[vehículo]

[víncul]

[víncle]

[vínculo]

[espectàcul]

[espectàcle]

[espectáculo]

[testícul]

[testícle]

[testículo]

[triàngul]

[triàngle]

[triángulo]

[títul]

[títol]

[título]

[capítul]

[capítol]

[capítulo]

En unes atres ocasions, en el pas del llati vulgar al romanç i mes tart al valencià, la [u] final llatina passà a [o] en castellà i valencià, mentres que el catala en ocasions preferix la [e], vejam uns eixemples.

[o] atona (valencià) à [e] atona (catala)

VALENCIÀ

CATALA

CASTELLÀ

[módo]

[MÒde]

[Módo]

[lítro]

[Lítre]

[Lítro]

[métro]

[Métre]

[Métro]

[kilómetro]

[kilÒmetre]

[Kilómetro]

[gÈnero]

[GÈnere]

[Género]

[quádro]

[Quàdre]

[Cuádro]

[método]

[MÈtode]

[método]

No hi ha coincidencia tampoc en:

* paraules en que en valencià fan [e] atona i en catala unes voltes [u] atona i en atres [i] atona com:

VALENCIÀ

CATALA

CASTELLÀ

[redó]

[rudó]

[Redóndo]

[Campeó]

[Campió]

[Campeón]

[colÈge]

[Col.lÈgi]

[Colégio]

[depÒsit]

[DipÒsit]

[depósito]

* [o] atonaà[u] atona / [u] atonaà[o] atona

VALENCIÀ

CATALA

CASTELLÀ

[montànya]

[muntànya]

[Montáña]

[Títul]

[títol]

[título]

VOCALS TONIQUES

Les diferencies tambe afecten a les vocals toniques, sobre les que recau el colp de veu. Este es el cas d´algunes paraules que la vocal [e] tonica fa en catala [i] tonica i viceversa, paraules que en valencià fan [i] tonica i en catala [e] tonica. Igualment trobem eixemples de no coincidencia [o] tonica à [u] tonica:

VALENCIÀ

CATALA

CASTELLÀ

[cementÈri]

[Cementíri]

[Cementério]

[círcul]

[cÈrcle]

[Círculo]

[cóa]

[cúa]

[cóla]

DIFERENT DIFTONGACIO

Les diferencies vocaliques no a soles son en les silabes que consten d´una vocal, tambe existixen diferencies en diftoncs i triftoncs com es el cas de la paraula [llauger] que en catala fa [lleuger].

Mereixen especial atencio les paraules en terminacions d´etimologia llatina –eus, que en valencià han evolucionat a –eu, mentres que en catala ha donat –i. Sol coincidir en paraules esdruixoles que en castellà acaben en –eo. Ad esta coentor, a la que RTVV i els progres pancatalanistes han colaborat trobem paraules com:

VALENCIÀ

CATALA

CASTELLÀ

[mediterràneu]

[Mediterràni]

[mediterráneo]

[ígneu]

[ígni]

[ígneo]

[espúreu]

[espúri]

[espúreo]

[subterràneu]

[Subterràni]

[subterráneo]

[errÒneu]

[errÒni]

[erróneo]

Hem vist i seguirém comprovant en els proxims numeros de la revista RENOU, multitut d´eixemples aclaridors de que l´ortografia catalana amaga multitut de fenomens fonetics que no reflexen les propies caracteristiques de pronunciacio del catala i que per tant, hi ha moltissimes diferencies que des dels sectors pancatalanistes i les seues obres escrites, oculten i mai descriuen ni enumeren en claritat i objectivitat, puix no els interessa mes que destacar lo que tenen en comu. Deixa en evidencia aço, que mes que arguments correctes basats en una correcta observacio i experimentacio prop de la gent que millor conserva la llengua, son afirmacions dogmatiques envoltades de criteris d´autoritat (Universitat, Romanistica internacional, etc...).

Per a diferenciar dos coses que es pareixen, no nos hem de fixar en lo que tenen en comu, sino en lo que es diferencien.

cites

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...
Joanot Martorell (1413-1468)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: