Castellologia de Borriol
Per José Vicente Gómez BayarriLa vila de Borriol conta en el seu terme municipal en el nomenat Castell de Borriol i les muralles de la poblacio.
La localitat es troba situada en els llimits geografics de la comarca de la Plana Alta. Fon una de les principals poblacions de la zona en l’Edat Mijana pel seu estrategic emplaçament i les seues possibilitats defensives. La vila s’assenta al peu de la seua fortalea i està custodiada per muralles.
La seua estrategica situacio sobre
una atalaya roquera ens mostra
que resultaria dificil la conquista
i ocupacio d´este recinte castral en
l´Edat Mijana
En el seu territori s’han trobat recialles arqueologiques de cultures prehistoriques i d’epoca ibera. D’esta ultima etapa hem de citar els jaciments arqueologics del Tossal de l’Assut i el Tossal de les Forques. No obstant, tot apunta a que els origens de la poblacio siguen del periodo romà. La Via Augusta transcorria pel seu terme i possiblement pel nucli urba, fet que podria confirmar que la configuracio d´esta poblacio es produira durant la dominacio romana. En el seu terme s´han trobat monedes dels segles III i II a/C., lapides romanes, miliars, etc. Despres de l’absencia documental en l´epigonisme visigotic, passà a ser una alqueria sarraïna que va dispondre en el temps de castell propi.
El toponim que identifica la poblacio pertanyeria a la toponimia mossarabica. Està documentat ya en 1178 en una Acta de Consagracio de la Seu Episcopal de Tortosa, redactada en llati, al senyalar: “(…) usque ad terminum de Borriol”, i tambe en una atra Acta de 1224 que replega l’establiment de l’Esglesia de Tortosa: “(…) Usque terminum de Borriol”.
El Libre del Repartiment del Regne de Valencia registra este toponim en una donacio corresponent a 1238 on consta.
P. Valimaina: covas de Berix (sitas en Burriol), retenta potestate pace et guerra, cum furnis.
I en un atre registre del Libre del Repartiment II al plasmar en 1242 la següent donacio.
P. Garcez de Borriol: domos et VII iovatas et mediam. VII idus decembre.
La Cronica de Jaume I tambe aludix a la poblacio de Borriol a l’afirmar:
E guanyam a Castello de Borriana, e Borriol, e les Coves de Avinroma e Alcalate, e Vilafames.
En atres documents es contata el nom de la poblacio en formes semblants.
L’estructura del seu toponim traslluïcx trets caracteristics de la toponimia mossarap; perdua de vocal final etimologica. La base del toponim procediria de la veu llatina “burriolu”, diminutiu de “burrus”, que significa “rogenc”. El nom tindria el seu orige, probablement, en el llinage o malnom d’una persona.
Portal de les antigues
muralles. Porta d´acces
La vila fon conquistada per l’a host de Jaume I en 1233 o 1235 i posteriorment va ser entregada al noble Ximénez Pérez d’Arenós. El 12 de febrer de 1250, en Morella, el rei Jaume I otorga carta de poblament a la vila de Borriol per a poblar-la de cristians, a fur de Valencia.
(...) nos Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone (…) per nos et nostros damus et concedimus per hereditatem propriam (…) totam villam de Burriol (sic).
El 15 de setembre d’eixe mateix any de 1250, el bisbe de Tortosa, Ponç de Torrelles, com a senyor de Borriol, en rao d’un prestam concedit al rei en Jaume, ratifica la carta de repoblacio otorgada a la dita poblacio pel Rei uns mesos abans per a Bernardo Maderes i atres, a fur de Valencia.
In Dei nomine, Noverint universi quod nos, Poncio, Dei gratia Dertusensis Episcopus (…) damus et concedimus in hereditate propria (…) totam villam de Burriol (sic).
En 1255 l’Orde de la Merce va rebre un llegat de Ximénez Pérez d’Arenos; dins d’eixa herencia es trobava el castell de Borriol.
Una tercera carta de poblament fon otorgada el 4 de juliol de 1307, donada a Borriol, per Pedro Ximénez, senyor de la vila, per a que els cristians foren a repoblar la vila, a fur d’Arago.
Palau dels Boïl
Petrus Eximini, dominus de Borriol (…) concedimus, firmamus, laudamus et aprobamus per nos et omnes successores nostros (…) in dicta villa et loco de Burriol (sic).
Pere II de Valencia, el Cerimonios, - IV de la Corona d’Arago- va concedir a la poblacio el titul de vila. Borriol fon un lloc de senyoriu. El bisbe de Tortosa En Ponç de Torrelles i posteriorment els llinages de les families Boïl, Thous i Casalduch ostentaren els drets jurisdiccionals de Borriol, que incloïen la poblacio i el castell. En el segle XVIII el creiximent de la vila sobrepassà els llimits murallats i es va estendre la poblacio cap al pla. El carrer del doctor Portolés es conegut popularment com “La Raval”, toponim que identifica que està situat extramurs. Alguns portals de la vila ens mostren el traçat de les muralles que circundaven Borriol.
El Castell de Borriol s’alça sobre una atalaya de mes de 300 metres d’altitut proxima a la vila, des d’on divisa la poblacio. Independentment dels seus primitius origens, el castell correspon a l’epoca musulmana i cristiana. Les calcigades del periodo arap s’aprecien en els seus aljubs, la distribucio de les dependencies i les almenes de influencia de l’art islamic, sobre les quals es va superposar obra cristiana baix-migeval.
El geograf Al-Idrisi al descriure l’itinerari de Valencia a Saragossa ya cita el castell de Borriol.
(...) De Valencia a Burriana hay treinta millas, luego al castillo de Borriol hay veintiocho millas, luego al castillo de Ares hay treinta millas.
La seua estrategica ubicacio, propia d’un castell penyal, fa del castell de Borriol que fora casi inexpugnable en la seua epoca. Des de la seua situacio controlà el pas de la que fon la Via Augusta i l’extens pla que s’esten al voltant del puig sobre el que s’alçà. En ell s’observa construccio de l’epoca cristiana, realisada per a adaptar-ho a les exigencies i necessitats de qui ho ocupava. Presenta una planta irregular dispersa que s’adaptava a la cima montanyosa. Es de cos unic. Té una superficie aproximada d’uns 300 metres quadrat i albacar en aljub. Hui en dia està en ruïnes, pero encara s’aprecien restes de les antigues muralles, vestigis de la torre de l’homenage i restans de dependencies auxiliars del castell.
La vila fon murallada. Actualment, nomes queden algun portal d’epoca migeval que ens proporciona idea del traçat de la muralla i de lo que hauria de ser la vila entre els segles XIII al XV.
De l’epoca en que la vila va pertanyer als senyors Boïl es conserva el conegut en el nom de Palau dels Boïl.
cites
Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasiónGregori Mayans i Ciscar
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
