Associacio Cardona i Vives

Apunts de Gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

A l´ajuntar-se dos o mes pronoms atons, hi ha certes normes per a l´elisio o l´us de l´apostrof. Les principals son les següents:

1) El pronom que sofrix l´elisio es sempre el segon, excepte si es HI o HO. Eixemples: te´ls duc, i no t´els duc; menja-te´ls, i no menja-t´els.

2) Les formes hi, ho, no s´apostrofen. Eixemples: m´ho pensaré; estic dient-t´ho (pronunciat dienteu).

3) Poden presentar-se les següents combinacions:

1. Els pronoms van darrere d´un verp acabat en consonant o –U semivocal: doneu-me´l; portant-li´ls.
2. Els pronoms seguixen a un verp acabat en vocal: vols vendre-m´ho; me canse de tindre-li´ls.
3. Els pronoms precedixen a un verp que comença en consonant: te´ls dona; se´n menja.
4. Els pronoms precedixen a un verp que comença per vocal (o H): te l´envege; me l´arrendes; no te l´amagues.

Quan a una combinacio de dos pronoms atons, s´adjunta un atre pronom, la combinacio ternaria resultant encara es mes variada, ocasionant canvis en el segon i en el tercer pronom.

ELS RESTANTS PRONOMS

Els pronoms demostratius servixen per a senyalar les persones o coses de les que es parla, indicant la distancia que media entre elles i les persones gramaticals. Els pronoms demostratius son els següents:

	Singular			Plural
	Masculi	Femeni	Neutre	Masculi	Femeni
De 1ª persona	este, est,	esta	aço	estos	estes
De 2ª persona	eixe	eixa	aixo	eixos	eixes
De 3ª persona	aquell	aquella	allo	aquells	aquelles

Les formes, (que son iguals per a l´adjectiu demostratiu,) son adjectives, si acompanyen a un nom, i pronoms, si van soles: aquell home (adjectiu); aquell té la culpa (pronom).