Cuina

Per Ana Vernia

Hui vullc sugerir un plat que a primera vista podria pareixer de mar, pero en veritat es de muntaya: em referixc a l’abadejo.

Antigament, els pobles de mar no menjaven mes que peix de palangre o d’arrastre, pero en definitiva peix fresc. Era per a anar a la muntanya, quan no hi havias fret industrial, que feia falta la sal per a conservar les coses. I d’ahí que se menjara el abadejo i les sardines de bota mes en l’interior que en la costa.

Alla va: Fa falta ceba, creïlles, ous, jolivert, pimentó dolç i abadejo.

Se posa el abadejo a remulla la nit anterior.

Se sofrig la ceba hasta estar al dente.

Se frig el abadejo desmollat hasta dorar-lo.

Se posen les creïlles en un chorritó d’aigua i de vinet blanc.

S’afig el pimentó dolç i se li peguen dos voltetes.

Se posa el jolivert ben talladet.

Es plat unic.

Li va be un vi rosaet. Pero d’aixó ya parlará mon pare.

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: