Refrans valencians
Per Carlos RosLo bort i la mula , sempre fan una.
La bona capa, molt tapa.
La pobrea es fara rica, si a menjar poquet saplica.
Lo gos del hortola, ni rocega el hos, ni deixa rosegar.
Lo que not ha de aprofitar, deixau anar.
La gala del nadar, es saber guardar la roba.
Lo fart, no te ansia del deju.
La por guarda la vinya, que nol vinyader.
Lo ques de deu, a la clara es veu.
La lley de deu´no vol trampa.
Lo gat escaldat, en aigua frada te prou.
Lo millor amic, lo mort.
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
