Francesc Baldó i Vives (Poesia)
Per Francesc BaldóLA MATANÇA (Del seu llibre “Plana Nostra. D’un Temps”).
“Al rei i al porc...” (Dit popular)
Damunt d’una taula
Està degollat.
Crema el carnicer
Manolls d’argilagues
Per tota la pell.
El rasca i el frega..
I ho mira la gent.
LA MONA QUE PENSAVA (Del seu llibre “Contes i Contalles de Miquel de Rosa”).
Puix això era un home que tenia una mona.
Una nit, l’home estava escrivint una carta i la mona li fea llum en lo que quedava d’un ciri. I com el ciri anara consumint-se, la mona per a no cremarse els dits li clavà en el cul un furgadents per a sostindre’l.
I l’home al vore allò es va quedar mes parat que un sant, puix comprengué que la mona pensava. I es dia que igual que havia discorrit allò, podria cavilar qualsevol atra cosa, inclòs cóm matar-lo a ell mateixa si venia al cas. Es dir, que la mona per pensar s’havia convertit en perillosa.
I va decidir que lo millor era matar-la. I la matà.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
