Bernat Artola (Poesia)

Per Bernat Artola

Tinc un veí sabater
que du les sabates tortes
puix l’home és tan malfainer,
que’s passa les hores mortes
a la porta del carrer.
------------------------------------
Açò vullc, açò no vullc,
arrambla ab tot per on passa
i la “cacera” que cull
la du dins d’un sac a casa
tot pagat i plé d’orgull.
Ells és el pare pedàs
del veinat que’l desinqueta,
i com coneix pel mal pas
on la sabata els apreta,
tots l’atenen i fan cas.
Es creu un home de pes
i pesa molt, en efecte;
però això no li fa res
perque és molt lleuger respecte
tot negòci de dinés.
Es un autèntic perill
per a tot allò que tòca.
Ho troba tot tan senzill
com parlar de pell de foca
i posar pell de conill.
És víu i es té per sabut
i es dona tan bona manya
que té al veinat convençut
que a un home que a tants enganya
no hi ha qui li diga chut.

cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: