Associacio Cardona i Vives

Apunts de gramatica valenciana

Per Josep María Guinot i Galán

EL PRONOM. PRONOMS PERSONALS

1) La forma plena te lloc darrere de verp acabat en consonant o diftonc, i s’unix ab ell per mig d’un guionet: -me, -te, -se, -nos, -vos, -lo, -la, -los, -les, -li, -ho, -hi, -ne.

2) La forma reduida s’usa quan el verp acaba en vocal, i s’unix per mig de l’apostrof: ‘m (‘ns), ‘t, ‘s, ‘l, ‘ls, ‘n. Eixemples: dona’m pa; canta’ns la canço; menja’t la carn; puja’ls dalt.

3) La forma elidida s’usa quan el verp comença per vocal o haig i el pronom debil va davant, unit per mig de l’apostrof: m’, t’, s’, l’, n’; la forma “els” (com es natural) no s’elidix. Eixemples: m’admire, t’entenc.

4) La forma reforçada s’usa quan va davant d’un verp que comença per consonant, encara que en este cas pot tambe utilisar-se la forma plena. El pronom en esta forma va separat i invertit: em, et, es, (el, els ens, nos). Eixemples: et mire, es veu, el canta, els mediten.

OBSERVACIONS

a) En la segona i tercera persona del plural, les formes valencianes vives i correctes son nosatres, nosatros, vosatres, vosatros; son arcaiques nosaltres i vosaltres. Tampoc deuen admetre’s les formes vulgars o vicioses mosatros, moatros, matros, vatros.
Estranya per complet es la forma US en conte de Vos: vos volem, no us volem.

b) El pronom de respecte en valencia es voste i vostes i no vos. Pertanyen a la segona persona encara que a vegades s’usen com de tercera persona: vostes, facen el favor d’entrar.

c) El reflexiu SI, va acompanyat de l’indefinit mateix. Eixem-ples: de si mateix, de si mateixos, o de si mateixes.

d) El valencià modern preferix el pronom debil NOS a ENS, Eixemple: nos (mos) enveja, no, ens enveja. La forma MOS, popular, no es correcta.

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)