El raconet de la llengua valenciana. 3

Per Joan Batiste Sancho

Fonetica comparada: catala-valencià. Diferencies vocaliques (1)

Entre les llengües romaniques peninsulars: castella, portugues, gallec, catala, aragones, lleonés i valencià, es esta ultima la mes fidel a la fonetica heretada del llati, excepte en l’obertura de [e] i [o] que no te el castella, puix carix dels tres fets que caracterisen la diferenciacio del romanç en les diverses llengües peninsulars: nasalisacio, diftongacio, vocal neutra. (JM Guinot)

Nota preliminar:
Per a facilitar la comprensio dels llectors no necessariament entrenats en la transcripcio fonetica, anem a prescindir dels signes fonetics i en el seu lloc s’escriuran les vocals comparades entre corchets ([ ]) tal i com es pronuncien.

a

e

e oberta

i

o

o oberta

u

[a]

[e]

[È]

[i]

[o]

[Ò]

[u]

pa

voler

vert

vi

bort

brosa

dur

 

 

Anem a començar per comparar el vocalisme catala i valencià, i mes en concret nos centrarém hui en dos punts de marcades diferencies:
• L’inexistencia de la vocal neutra en la fonetica valenciana.
• La diferent pronunciacio en valencià i català de certes paraules en vocals obertes i tancades.

INEXISTENCIA DE LA VOCAL NEUTRA EN VALENCIÀ

De la mateixa manera que la principal diferencia entre el vocalisme castella i valencià es l’existencia es est ultim de vocals obertes carents en el primer, quan s’escolta parlar a un catala i un valencià, una de les traces diferencials mes significatives es que el valencià a soles te set fonemes vocalics i els catalans huit. Nosatres no tenim la vocal neutra o mixta] que invadix constantment la parla catalana i que resulta lo mes caracteristic del seu vocalisme.

La vocal neutra catalana [Ø] deu el seu orige a la confusio entre les vocals [a] i [e] atones, creant una nova vocal intermija (com en el frances) de la que carixen les demes llegües peninsulars. Alguns filolecs han vingut a afirmar que la vocal neutra es una clara influencia francesa.

Vejam uns eixemples de que el catala convertix les vocals finals atones [a] i [e] en vocal neutra [A]:

CASTELLÀ

VALENCIÀ

CATALA

Pedro

Pere

Per[A]

Padre

Pare

Par[A]

Madre

Mare

Mar[A]

Hombre

Home

Hom[A]

Libro

Llibre

Llibr[A]

 

 

Per a un valencià adult, la capacitat de pronunciacio de la vocal e neutra o mixta catalana es molt costosa i laboriosa per no ser este un fonema adquirit des de l’infancia. Per a fer-se una idea quant de costós pot ser per a un valencià pronunciar la vocal neutra catalana podriem pensar en la dificultat que tenen els japonesos adults per a pronunciar el so [r], per lo que sistematicament el substituixen pel so [l]: eixemple: Ca[rr]o ? ca[l]o

VOCALS OBERTES I TANCADES

S’ha de marcar i procurar no confondre la diferent pronunciacio en valencià i en catala de certes paraules, en vocal oberta o tancada.

Les vocals obertes valencianes: [È] i [Ò], i provenen de les corresponents llatines E i O breus. La seua apertura es produix en l’etapa de l’evolucio al seu pas pel romanç.

Com a regla general, la [È] i [Ò] unicament poden ser obertes quan formen part d’una silaba tonica, o dit d’una atra manera, quan el colp de veu al pronunciar la paraula racaiga sobre elles.

No hi ha una correspondencia absoluta entre el catala i el valencià, encara que hi hagen moltes coincidencies.

Actualment s’observa una clara tendencia a obrir les vocals, sobre tot, en els nous valenciaparlants pensant que es mes “valencià”, o per l’influencia creixent de la fonetica catalana imposta en les escoles en el consentiment del successius governs autonomics. Tampoc resulta estrany escoltar-ho en alguns mijos de comunicacio oficials.

A continuacio es mostren algunes d’estes paraules que en valencià sempre hem de pronunciar en vocal tancada.

VALENCIÀ

[e] tancada

CATALÀ

[È] oberta

Val[é]ncia

Val[È]ncia

D[é]nia

D[È]nia

S[é]quia

S[È]quia

T[é]nia

T[È]nia

Tel[é]fon, tel[é]graf

Tel[È]fon, tel[È]graf

Caf[é]

Caf[È]

Ben[é]vol, mal[é]vol

Ben[È]vol, mal[È]vol

[é]poca

[È]poca

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: