El raconet de la llengua valenciana. 3

Fonetica comparada: catala-valencià. Diferencies vocaliques (1)

Entre les llengües romaniques peninsulars: castella, portugues, gallec, catala, aragones, lleonés i valencià, es esta ultima la mes fidel a la fonetica heretada del llati, excepte en l’obertura de [e] i [o] que no te el castella, puix carix dels tres fets que caracterisen la diferenciacio del romanç en les diverses llengües peninsulars: nasalisacio, diftongacio, vocal neutra. (JM Guinot)

Nota preliminar:
Per a facilitar la comprensio dels llectors no necessariament entrenats en la transcripcio fonetica, anem a prescindir dels signes fonetics i en el seu lloc s’escriuran les vocals comparades entre corchets ([ ]) tal i com es pronuncien.

Anem a començar per comparar el vocalisme catala i valencià, i mes en concret nos centrarém hui en dos punts de marcades diferencies:
• L’inexistencia de la vocal neutra en la fonetica valenciana.
• La diferent pronunciacio en valencià i català de certes paraules en vocals obertes i tancades.

INEXISTENCIA DE LA VOCAL NEUTRA EN VALENCIÀ

De la mateixa manera que la principal diferencia entre el vocalisme castella i valencià es l’existencia es est ultim de vocals obertes carents en el primer, quan s’escolta parlar a un catala i un valencià, una de les traces diferencials mes significatives es que el valencià a soles te set fonemes vocalics i els catalans huit. Nosatres no tenim la vocal neutra o mixta] que invadix constantment la parla catalana i que resulta lo mes caracteristic del seu vocalisme.

La vocal neutra catalana [Ø] deu el seu orige a la confusio entre les vocals [a] i [e] atones, creant una nova vocal intermija (com en el frances) de la que carixen les demes llegües peninsulars. Alguns filolecs han vingut a afirmar que la vocal neutra es una clara influencia francesa.

Vejam uns eixemples de que el catala convertix les vocals finals atones [a] i [e] en vocal neutra [A]:

Per a un valencià adult, la capacitat de pronunciacio de la vocal e neutra o mixta catalana es molt costosa i laboriosa per no ser este un fonema adquirit des de l’infancia. Per a fer-se una idea quant de costós pot ser per a un valencià pronunciar la vocal neutra catalana podriem pensar en la dificultat que tenen els japonesos adults per a pronunciar el so [r], per lo que sistematicament el substituixen pel so [l]: eixemple: Ca[rr]o ? ca[l]o

VOCALS OBERTES I TANCADES

S’ha de marcar i procurar no confondre la diferent pronunciacio en valencià i en catala de certes paraules, en vocal oberta o tancada.

Les vocals obertes valencianes: [È] i [Ò], i provenen de les corresponents llatines E i O breus. La seua apertura es produix en l’etapa de l’evolucio al seu pas pel romanç.

Com a regla general, la [È] i [Ò] unicament poden ser obertes quan formen part d’una silaba tonica, o dit d’una atra manera, quan el colp de veu al pronunciar la paraula racaiga sobre elles.

No hi ha una correspondencia absoluta entre el catala i el valencià, encara que hi hagen moltes coincidencies.

Actualment s’observa una clara tendencia a obrir les vocals, sobre tot, en els nous valenciaparlants pensant que es mes “valencià”, o per l’influencia creixent de la fonetica catalana imposta en les escoles en el consentiment del successius governs autonomics. Tampoc resulta estrany escoltar-ho en alguns mijos de comunicacio oficials.

A continuacio es mostren algunes d’estes paraules que en valencià sempre hem de pronunciar en vocal tancada.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari