El raconet de la llengua valenciana. 3

Per Joan Batiste Sancho

Fonetica comparada: catala-valencià. Diferencies vocaliques (1)

Entre les llengües romaniques peninsulars: castella, portugues, gallec, catala, aragones, lleonés i valencià, es esta ultima la mes fidel a la fonetica heretada del llati, excepte en l’obertura de [e] i [o] que no te el castella, puix carix dels tres fets que caracterisen la diferenciacio del romanç en les diverses llengües peninsulars: nasalisacio, diftongacio, vocal neutra. (JM Guinot)

Nota preliminar:
Per a facilitar la comprensio dels llectors no necessariament entrenats en la transcripcio fonetica, anem a prescindir dels signes fonetics i en el seu lloc s’escriuran les vocals comparades entre corchets ([ ]) tal i com es pronuncien.

a

e

e oberta

i

o

o oberta

u

[a]

[e]

[È]

[i]

[o]

[Ò]

[u]

pa

voler

vert

vi

bort

brosa

dur

 

 

Anem a començar per comparar el vocalisme catala i valencià, i mes en concret nos centrarém hui en dos punts de marcades diferencies:
• L’inexistencia de la vocal neutra en la fonetica valenciana.
• La diferent pronunciacio en valencià i català de certes paraules en vocals obertes i tancades.

INEXISTENCIA DE LA VOCAL NEUTRA EN VALENCIÀ

De la mateixa manera que la principal diferencia entre el vocalisme castella i valencià es l’existencia es est ultim de vocals obertes carents en el primer, quan s’escolta parlar a un catala i un valencià, una de les traces diferencials mes significatives es que el valencià a soles te set fonemes vocalics i els catalans huit. Nosatres no tenim la vocal neutra o mixta] que invadix constantment la parla catalana i que resulta lo mes caracteristic del seu vocalisme.

La vocal neutra catalana [Ø] deu el seu orige a la confusio entre les vocals [a] i [e] atones, creant una nova vocal intermija (com en el frances) de la que carixen les demes llegües peninsulars. Alguns filolecs han vingut a afirmar que la vocal neutra es una clara influencia francesa.

Vejam uns eixemples de que el catala convertix les vocals finals atones [a] i [e] en vocal neutra [A]:

CASTELLÀ

VALENCIÀ

CATALA

Pedro

Pere

Per[A]

Padre

Pare

Par[A]

Madre

Mare

Mar[A]

Hombre

Home

Hom[A]

Libro

Llibre

Llibr[A]

 

 

Per a un valencià adult, la capacitat de pronunciacio de la vocal e neutra o mixta catalana es molt costosa i laboriosa per no ser este un fonema adquirit des de l’infancia. Per a fer-se una idea quant de costós pot ser per a un valencià pronunciar la vocal neutra catalana podriem pensar en la dificultat que tenen els japonesos adults per a pronunciar el so [r], per lo que sistematicament el substituixen pel so [l]: eixemple: Ca[rr]o ? ca[l]o

VOCALS OBERTES I TANCADES

S’ha de marcar i procurar no confondre la diferent pronunciacio en valencià i en catala de certes paraules, en vocal oberta o tancada.

Les vocals obertes valencianes: [È] i [Ò], i provenen de les corresponents llatines E i O breus. La seua apertura es produix en l’etapa de l’evolucio al seu pas pel romanç.

Com a regla general, la [È] i [Ò] unicament poden ser obertes quan formen part d’una silaba tonica, o dit d’una atra manera, quan el colp de veu al pronunciar la paraula racaiga sobre elles.

No hi ha una correspondencia absoluta entre el catala i el valencià, encara que hi hagen moltes coincidencies.

Actualment s’observa una clara tendencia a obrir les vocals, sobre tot, en els nous valenciaparlants pensant que es mes “valencià”, o per l’influencia creixent de la fonetica catalana imposta en les escoles en el consentiment del successius governs autonomics. Tampoc resulta estrany escoltar-ho en alguns mijos de comunicacio oficials.

A continuacio es mostren algunes d’estes paraules que en valencià sempre hem de pronunciar en vocal tancada.

VALENCIÀ

[e] tancada

CATALÀ

[È] oberta

Val[é]ncia

Val[È]ncia

D[é]nia

D[È]nia

S[é]quia

S[È]quia

T[é]nia

T[È]nia

Tel[é]fon, tel[é]graf

Tel[È]fon, tel[È]graf

Caf[é]

Caf[È]

Ben[é]vol, mal[é]vol

Ben[È]vol, mal[È]vol

[é]poca

[È]poca

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: