Fortificacions d´Orpesa

Per Dr. José Vicente Gómez Bayarri

La vila d´Orpesa alberga en la seua demarcacio territorial el nomenat Castell d´Orpesa i les torres del Rei, de la Cordá i Colomera. La poblacio es troba situada estrategicament en la ladera oriental d´un tossal, en un emplaçament de pas.


Vista de l´emplaçament del castell
i poblacio d´Orpesa

Els primers assentaments humans segons demostren les excavacions arqueologiques es remonten a l´Edat de la Pedra. Posteriorment ocuparen este territori els ibers, romans, musulmans, fins que va incorporar-se a l´ambit cristia en el segle XIII. Hauriem de recordar que “Orpesa la Vella” fon gradualment abandonada pels seus pobladors en l´epoca islamica al construir-se el castell. Per la seua situacio privilegiada Orpesa ha segut un enclavament fonamental per al desenroll d’activitats comercials.

Hi ha abundant lliteratura entorn del nom i orige d´Orpesa en les fonts classiques; afirmacions o suposicions que entren mes dins del camp de la llegenda que de la realitat historica.


L´emblematica torre del Rei d´Orpesa.
Fotografia d´Alfonso Martín

El toponim d´Orpesa es un nom de possible origen prerromà. Apareix documentat ya a finals del segle XI, concretament en 1097, en una donacio del rei Pere I d´Arago a l´abat Jimeno “(…) senior Fortunio Sangiz in Auropesa” i en atres donacions del mateix Monarca a Munio Muñoz, l´any 1100, “(…) senior Forti Ortiz in Orpesa” i el mateix any de 1100 el rei Pere I concedix unes cases en Pueyo a Lope Garcés “(…) senior Forti Ortiz in Oropesa”. Un atre rei d´Arago, Alfons II, en 1169 otorga una donacio a l´orde militar dels Templers en la que s´aludix al castell d´Orpesa “(…) et illum castrum quod vulgo dicitur Orpesa”.

En el Libre del Repartiment del Regne de Valencia es registra una donacio de 1238 en la que consta que el rei Jaume I concedix a F. Periç de Pina “(…) furnos et molendino quod possidet totum hec de rex (…) Orpesam”. I en un document de l´any 1278 s´arreplega que els de Benicassim assalten Orpesa “(…) Dominum de Orpesia”.

La Cronica de Jaume I cita la poblacio d´Orpesa diverses vegades a l´afirmar.

(…) esta nuyt tros a Orpesa.
(…) que si eren los sarrahins esta nuyt entrenuytada al Grau de Orpesa.
(…) E passa esta nuyt a Orpesa.

Les formes Orpesa i Oropesa s’alternen en la documentacio migeval. S´ha senyalat que eixa “o” present en alguns documents, i que s´ha mantingut en l´estructura oficial del toponim, es una vocal secundaria, naixcuda de la tendencia a la relaxacio dins d´un grup consonantic implosiu.

No es coneix carta de poblament destinada a la repoblacio d´Orpesa en l´epoca migeval. La primera de la que tenim noticies es del 16 de març de 1589. En ella don Gaspar Mercader, senyor de la baronia de Buñol, otorga poders a Gaspar Mascarós per a repoblar la baronia i vila d´Orpesa, a fur de Valencia i en les condicions estipulades. Transcorreguts uns dies, el 3 d´abril de 1589, el mateix Gaspar Mascarós, procurador de don Gaspar Mercader, otorga nova carta de poblament a la vila d´Orpesa per a Gabriel Daude i 23 pobladors mes, a fur de Valencia. Del 21 de gener de 1611 son uns “Capituls” de la carta de poblament d´Orpesa otorgada per donya Laura Cervelló i de Mercader als nous pobladors cristians, pel fet que els antics l´havien abandonat per a poblar atres llocs. Estos capituls servien de complement a la carta de poblament de 3 d´abril de 1589. Finalment, un document del 8 de febrer de 1611 de donya Laura Cervelló i de Mercader exposa que en motiu de l´expulsio dels moriscos molts pobladors de la baronia d´Orpesa l´havien abandonat per a anar-se´n a poblar atres llocs, deixant deutes i censos, i se suplica que no es carreguen als nous pobladors.

El rei Pere el Cerimonios manà fortificar el castell i el nucli antic de la vila en la segona mitat del segle XIV. La costa d´Orpesa fon escenari de numeroses incursions de barberescos (s. XVI i XVII). El 7 de juny de 1534 el pirata barberesc Barbarroja desembarcà en el cap d´Orpesa apoderant-se del castell de la vila, i el 3 d´octubre de 1619 dos galeres barberesques arribaren d´improvis a la costa i els seus ocupants assaltaren la poblacio. Va ser camp de batalla en les Germanies (s. XVI). Els agermanats foren derrotats pel don Alfons, Duc de Segorbe, fent presoners als capitostos Estellés, Coll i Bremón, sent penjats en Castello. En les Guerres Napoleoniques (s. XIX) un grup de ciutatans feren front a les tropes del general Suchet, costant-li diversos dies ocupar el castell que va contar en l´ajuda d´una guarnicio en la Torre del Rei. Despres de la capitulacio, els francesos feren volar el castell.

El Castell d´Orpesa està ubicat en una atalaya rocosa en la part alta del nucli antic de la poblacio. Es d´orige arap i de tipo montanyes. La seua planta es irregular concentrada i de chicotetes dimensions. A finals del segle XI va pertanyer als dominis del Cit i mes tart als del monarca aragones Pere I d’Arago fins a l´any 1103. Despres va ser pres pels almoravits. Posteriorment fon donat per Ramón Berenguer IV, casat en la reina Petronila d´Arago, a l´orde militar dels cavallers hospitalaris en 1149 i conquistat per esta Orde entre 1233-1234. Fon reconstruït en el segle XIV i preparat per al foc d´artilleria en el segle XVI. Es va destruir per complet durant la Guerra d´Independencia en 1811 al convertir-se en un bastio de resistencia. En epoca cristiana va pertanyer als llinages de Pérez de Pina, Alarcón, Dalmau, Jaffero, Thous, Bou i Cervelló. El nom de don Juan Cervelló, senyor d´Orpesa, heroi de la batalla de Pavia, va unit al del castell, perque ho va reconstruir a les seues expenses. Actualment s´ha procedit a efectuar algunes obres de restauracio destinades a recompondre alguns elements de lo que havia segut el castell, per a recuperar-ho del seu estat de ruïnes en que es trobava.

Hi ha abundant documentacio archivistica que aludix al perill que representaven les incursions barberesques a la costa d´Orpesa. A manera de mostra valguen estos registres datats en els segles XIV i XV.

El 30 de maig de 1388, davant de l´avís de corsaris sarraïns, el Consell de la ciutat de Valencia aprova que vaja una “fusta armada” cap a les aigües de les Columbrets.

(…) que est endret o prop d’Orpesa, havia una fusta armada de infeels moros, la qual d’alcuns dies a ença estava en aquel pas quasi en salt per les fustes que anaven e venien de o a (sic) les parts de levant a aquesta Ciutat.

El 24 de juny de 1424 un agusti solicitava ajuda al Consell de Valencia per a alçar una torre en el cap d´Orpesa, des de la que es vigilara la costa, alhora que suggerix edificar un convent per al qual mossen Jofre de Thous ha oferit deu “benifets”

(…) que lo noble mossen Jofre de Thous, ensemps ab altres del Regne de Valencia s’esforçaven de fer e ginyaven que fos feta una torre al cap d’Orpesa, la qual seria gran e special guarda de totes aquelles partides, on en temps passat eren stats fets gran dan e cativat molts chrestians per infels moros de Berberia ab fustes armades.

Les fonts documentals son prou eloqüents per a justificar l´alçament de torres guaites a lo llarc de la costa mediterrania de la provincia de Castello. D´aixo son mostres les construccions realisades en el terme territorial d´Orpesa.

La Torre del Rei es localisa en llinia de costa, en una zona proxima al far de la poblacio. Fon manada construir pel rei Ferran d´Antequera per a albirar i millorar la defensa de la costa davant dels assalts i incursions dels barberescos. Les seues obres finalisaren en el segle XVI, segons estetica del Renaiximent, per la qual cosa es un bell eixemplar de l´arquitectura militar renaixentista. De totes les actuacions arquitectoniques que s’acomeren en esta torre potser que la mes important fora la duta a terme en 1534 per Juan de Cervelló, reforma que va construir uns murs d´al voltant d´uns quatre metres d´amplaria. Uns anys mes tart, en 1564, la Torre del Rei fon adquirida per Felip II per uns 10.000 ducats, motiu que ocasionà la denominacio que porta.


Torre Colomera

Té planta rectangular i dos garites en els cantons de la planta alta i dos casamates en la planta baixa, en l´objectiu de divisar tot l´horiso En l´interior es distinguixen tres pisos. Ademes de complir els objectius per al que es va edificar, fon un baluart que albergà una guarnicio de resistencia quan la poblacio s’enfrontà a les tropes del general Suchet en la Guerra de la Independencia. Es un dels simbols mes emblematics de la vila d´Orpesa. Ha segut restaurada recentment i presenta un excelent estat de conservacio. Pertany a la Diputacio General de Castello.

La Torre de la Cordà i la Torre Colomera son dos torres guaites que es troben en l´area costanera del terme municipal d´Orpesa. La seua finalitat era de defensa de la zona davant dels constants atacs barberescos al litoral castellonenc. La Torre Colomera corona un ixent promontori de costa del mateix nom. Probablement compliria, igual que la torre de la Cordá, la tasca d’ajuda de vigilancia a la Torre del Rei.

Davant dels continus desembarcaments i assalts dels barberescos era tanta la preocupacio per la seguritat de la costa de la Plana que el “Consell de Castello”, en un document de 7 de novembre de 1535, pres l´acord d´obligar-se a pagar els guardies que “el noble don Joan de Cervelló” tenia en la Torre d´Oropesa. Aixi mateix, els jurats consideren que sera convenient seguir en l´establiment de sentineles pel la qual cosa el Consell hauria de votar un credit per al manteniment de “els falles en el campanar”, que puguen respondre als senyals del cap d´Orpesa.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: