Aniversari mort i homenage postum a D. Josep Mª Guinot i Galán

Per Fernando Masip Loras

Uns dies abans d’anar-se’n de Castelló, el bisbe D. Joan Antoni Reig Pla, en una visita que li ferem membres de la Junta de Cardona Vives, nos comentà el deute que teniem en D. José María de oferir-li la celebracio d’un funeral en la catedral de Sogorp per haver segut Canonge Magistral en la citada catedral. El bisbe se n’anà de Castelló i la Cardona Vives, esperant la probable pronta designacio del seu succesor, deixarem passar un temps prudencial per a pendre accio sobre la celebracio del funeral. Al acostar-se la data del primer aniversari de la seua mort, pensarem que era el moment, encara que no teniem un bisbe que puguera presidir els actes.


Assistents al funeral en la Catedral de Sogorp

Voldriem en esta chicoteta cronica, deixar testimoni de alguns traços de lo que fon una agradabilíssima reunio d’amics en el recort del pare Guinot.

En Castelló fletarem un autobús per a anar a Sogorp. Quan arribarem a la Catedral, nos percatarem que no estavem assoles. Pels propis mijos de cada u, anaven arribant gent de molts punts diversos de tot lo Regne. Alacant, Gandia, Canet d’En Berenguer, Burriana, Nules, Vilarreal i sobre tot Valencia (segur que me deixe algun), començaven a adquirir presencia.

Quatre Canonges i el Cor de la catedral donaren solemnitat a un acte que no pretengué res mes que deixar testimoni de reconeiximent a la memoria d’un home bo, d’un critia autentic, d’un lluitador incansable pels valors cristians i per la identitat valenciana.

Aprofitarem l’estancia en la catedral per a visitar el seu museu i les dependencias. Despres dinarem tots junts en els salons Avenida de Sogorp en una taula de convivencia fraternal. Dic aço perque lo millor van ser els parlaments que se produiren en acabar el dinar. Anem per parts.

Estava prevista l’intervencio d’algun personage que, per alguna rao, haguera tingut una aproximacio en el pare Guinot, sobretot en els ultims anys de sa vida. En eixe sentit van intervindre el nostre president Gonzalo Romero, despres Juli Moreno, Joan Batiste Sancho, Vicent Meneu i Mª Dolors Miralles.

Gonzalo Romero va conduir la velada i la veritat es que tingué una idea ocurrent. Quan acabaren els parlaments prevists va continuar demanat la paraula a molts assistents que se convertiren en improvisats comentaristes d’aspectes de la vida del pare Guinot. Frut d’eixa improvisacio fon l’exaltacio espontanea a la seua persona i el relat de chicotetes anecdotes de sa vida que nos aproximaren a la figura de l’home, d’eixe home eixemplar i gran.

Intervingueren (es posible que me deixe a algu i li demane excuses) Juan García Sentandreu, Manolo Casaña Taroncher, Vicent Rebollar i Cerdá, Teresa Puerto i Ferre, Santiago Vernia Martínez, Eliseo Forcada Campos, Elena Muñoz Carpi (ex Fallera Major de Valencia), José Manuel Ricart Lumbreras, Ramón Palmer Gozalbo, Fernando Masip Loras i Maritina i Mª Josefa Montoliu Blasco (nebodes carnals de D. José Mª).

Com sempre, l’acte acabà en el cant de l’Himne del Regne de Valencia.

En Josep Maria Guinot i Galán. En l’atra vida sabem que estarà satisfet pel reconeiximent de la seua labor. Pregue per nosatros que bona falta nos fa als que sentim, com voste, en lo mes fondo de l’anima, les nostres raïls valencianes. Descanse en pau.

cites

El Valencià te la seua mida i el seu sabor. La concissio del Valencià es veu quan es compara, text ab text, en atre idioma
Azorín

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: