Refrans valencians
Per Carlos RosLo qui espera desespera ; mes qui nospera , no alcanza.
Les burles, venen a veres.
Lo peix per a quil mereix, y la ganya pal gat.
Lo mateix es filar, que donar a filar.
La masa confianza, mata al home.
Les parets tenen orelles.
La sobrada amistat, es causa de menypreu.
Linfant, y lo rat, diuen la veritat.
Lhabit no fa al monje.
Lo temps tot lo cura.
Lo quel metje erra, ho cubrix la terra.
La cabra per sos pecats, parta los genolls pelats.
Los valents cauen de cuatre.
Lo gos al amo, y lo gat a la casa.
(Se respecta l´ortografia de l´epoca)
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
