Refrans valencians

Per Carlos Ros

Lo qui espera desespera ; mes qui nospera , no alcanza.

Les burles, venen a veres.

Lo peix per a quil mereix, y la ganya pal gat.

Lo mateix es filar, que donar a filar.

La masa confianza, mata al home.

Les parets tenen orelles.

La sobrada amistat, es causa de menypreu.

Linfant, y lo rat, diuen la veritat.

Lhabit no fa al monje.

Lo temps tot lo cura.

Lo quel metje erra, ho cubrix la terra.

La cabra per sos pecats, parta los genolls pelats.

Los valents cauen de cuatre.

Lo gos al amo, y lo gat a la casa.

(Se respecta l´ortografia de l´epoca)

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: