Refrans valencians
Per Carlos RosLo qui espera desespera ; mes qui nospera , no alcanza.
Les burles, venen a veres.
Lo peix per a quil mereix, y la ganya pal gat.
Lo mateix es filar, que donar a filar.
La masa confianza, mata al home.
Les parets tenen orelles.
La sobrada amistat, es causa de menypreu.
Linfant, y lo rat, diuen la veritat.
Lhabit no fa al monje.
Lo temps tot lo cura.
Lo quel metje erra, ho cubrix la terra.
La cabra per sos pecats, parta los genolls pelats.
Los valents cauen de cuatre.
Lo gos al amo, y lo gat a la casa.
(Se respecta l´ortografia de l´epoca)
cites
"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
