Refrans valencians

Per Carlos Ros

Lo qui espera desespera ; mes qui nospera , no alcanza.

Les burles, venen a veres.

Lo peix per a quil mereix, y la ganya pal gat.

Lo mateix es filar, que donar a filar.

La masa confianza, mata al home.

Les parets tenen orelles.

La sobrada amistat, es causa de menypreu.

Linfant, y lo rat, diuen la veritat.

Lhabit no fa al monje.

Lo temps tot lo cura.

Lo quel metje erra, ho cubrix la terra.

La cabra per sos pecats, parta los genolls pelats.

Los valents cauen de cuatre.

Lo gos al amo, y lo gat a la casa.

(Se respecta l´ortografia de l´epoca)

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: