Un Valencià, Gran Protagoniste en la Copa Davis

Per Domingo Gimeno Peña

Els dies 8, 9 i 10 de decembre de 2000, es va celebrar la final de la Copa Davis de Tenis, un dels acontenyiments deportius mes importants del món, i Espanya va arribar a una de les cotes mes altes de la seua historia. Varies comunitats autonomes ( Valencia una d´elles ) van demanar a la Federacio Espanyola de Tenis que esta confrontacio es celebrare en el seu territori, pero la Federacio va concedir l´honor de ser seu de l´equip nacional a Barcelona, celebrant-se els encontres en el Palau San Jordi. A. Costa va pedre el primer punt de l´eliminatoria, pero el valencià J.C.Ferrero en un partit memorable va establir l´empat en la primera jornada. El dia següent cada assent del palau tenia una cuatribarrada damunt, pero la majoria del public les va retirar sense incidents. Correja - Balcells en un gran partit de dobles fiquen a Espanya per davant, arrivant a la jornada final sense res decidit.

Les instalacions del Palau Sant Jordi son un digne marc per ad este tipo de celebracions i estava absolutament ple, banderes i escuts representant a totes les federacions regionals omplien les grades, junt a multitut de banderes espanyoles i algunes cuatribarrades que un grup de chiquets repartia en les portes, la nostra senyera tambe va estar representada per alguns grups de valencians. Junt a mi; estava un dels mes animats, el d´Ontinyent, ciutat natal de J.C.Ferrero heroe de la gesta espanyola. Presidien els reis de Espanya; junt ad ells, Jordi i Agusti Pujol, Presidents de Catalunya i de la Federacio Espanyola; a continuacio Eduardo Zaplana, President de la nostra Generalitat. La confrontacio del dumenge dia 10, reunia tots els alicients per a un gran acontenyiment: una gran final, el nostre pais finaliste, el resultat incert, el public bolcat en l´equip nacional vitorejant tant a Ferrero com a Espanya, i per fi, un gran passing de reves de Ferrero dona el tercer i definitiu punt : Espanya era Campeona de la Copa Davis. Emocio, abraços, plors.... el deliri.

Per a l´acte d´entrega dels premits van baixar a la pista els Reis de Espanya, seguits dels presidents de la Federacio Internacional, Federacio Espanyola i empresa patrocinadora, mentres public i jugadors celebraven la victoria, de moment es fa el silenci per a escoltar al locutor, que fa les presentacions en llengua catalana, llengua que la majoria dels asistents no entenia. Espontaneament, va esclatar tot el Palau Sant Jordi com una sola veu ! ESPANYA, ESPANYA, ESPANYA! ofegant la veu del presentador dasta fer-lo callar. La situacio era tensa, el public estava indignat, la cara de Jordi Pujol era un poema. Quan el presentador va continuar en llengua espanyola, el public va aplaudir i la festa va continuar sense incidents. Quan algu vol destacar dels demes sense merits propis, lo que conseguix es fer el ridicul, al temps que produix indignacio y rebuig . Estes actituts expliquen l´image que lo catala te en el rest de Espanya.

Tots els anys organisat pel Club de Tenis Barcelona es celebra el Trofeu Comte de Godo. La llengua oficial es la catalana, junt a la Espanyola i la Anglesa. Mai he vist que ningu proteste; l´organisa un club catala . Pero una final de Copa Davis en la que participa l´equip espanyol ,que l´organisa la Federacio Espanyola, en presencia de totes les federacions regionals, presidit pels reis de Espanya i que Catalunya simplement ha tingut el privilegi de disfrutar de l´espectacul sense desplaçaments, ¿ Quin dret tenen de ficar la seua llengua per damunt no a soles de la valenciana, la gallega, la vasca o qualsevol de les autonomiques sino inclus de la de tots els espanyols ?.

Dies mes tart Jordi Pujol va eixir en T.V. alçant la copa junt als tenistes catalans, capitalisant l´exit per a Catalunya i un politic catalanista dia que no habia guanyat Espanya sino els” Països Catalans,” sense tindre en conte que dos dels tres puntes güanyats per Espanya van ser per un valencià , que no es sent en absolut catala ( l`historia es repetix ). Yo no demane a les autoritats valencianes que reaccionen com el public del Palau Sant Jordi, pero sí que obriguen els ulls i prenguen nota del puesto que els catalans nos tenen reservat per a posibles futures empreses en comu.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: