La normativa llingüistica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

Hi ha diverses opinions sobre l’orige de la llengua valenciana.

Una opinio es la dels que creuen que la llengua valenciana la portaren a Valencia els catalans que vingueren en companyia del rei Don Jaume i els catalans que prengueren part en la repoblacio del reine de Valencia.

Els partidaris d’esta opinio no admitixen l’existencia d’un romanç prejaumi, ni l’existencia d’un mossarap que evolucionarà en el llenguage valencià actual, per ad ells, quan vingué el rei D. Jaume, tots parlaven arap: el valencià actual no seria mes que la manera de parlar el catala en Valencia; per ad ells la llengua i la cultura valencianes son llengua i cultura catalanes, inclus els classics valencians, a pesar de que tan palesament diuen que escriuen en llengua valenciana. Resultat: valencià i catala son la mateixa llengua i deuen regir-se per la mateixa normativa, a saber, la de l’Institut d’Estudis Catalans. Buscar una normativa propia per al valencià seria una secessio, un invent injustificat.

Una segona opinio es la dels que creuen que la llengua valenciana es autoctona, independent, formada sobre la llengua prejaumina, evolucionada principalment pel llati vulgar, com va succeir en les demes llengües romaniques: valencià i catala anaren desenrollant-se diferentment, cada una per un costat, fins arribar a l’estat actual de diferenciacio sobre l’existencia del qual no caben opinions, perque es tracta d’un fet real i comprovable, encara que es discrepe sobre l’importancia de dites diferencies: poca, per a uns i molta, per ad atres.

Les diferencies que hi ha entre catala i valencià, per als “unionistes” – els que invoquen l’unitat de la llengua catalana-valenciana – eixes diferencies son insignificants i no constituixen suficient fonament per a una llengua valenciana diferent de la catalana sobre tot, perque el valencià tindria son orige en la llengua catalana, i la seua independencia del catala significaria un esgarro de la llengua comuna.

Pel contrari: per als filolecs valencians moderns, eixes diferencies son tan notables, que basten per a establir una normativa llingüistica valenciana propia, lo qual no es secessio de la llengua catalana, perque valencià i catala no son la mateixa llengua i no es pot parlar de secessio a on no hi ha previa unio.

Alguns personages valencians, han tengut la debilitat d’adoptar una possicio ambigüa en la qüestio de l’unitat de la llengua, la qual unitat reconeixen existia al principi, quan valencià i catala estaven proxims al llati, del que procedixen, pero tots estos valencians parlen del valencià com a llengua propia a traves de l’historia i diferent actualment de la llengua catalana.

La llingüistica actual, - segons afirmen els llingüistes de fama mundial -, per a diversificar les llengües no importa el seu orige, per lo que resulta anulat el fonament de l’opinio unionista catalana, basada en “l’orige” del valencià, que supossen catala: no te res que vore l’orige.

Per atra banda s’ha posat de manifest l’importancia de les diferencies, principalment fonetiques i morfo-sintactiques que hi ha entre el valencià i el catala, les quals se solen despreciar pels filolecs unionistes (per eixemple, el distint sistema fonetic) o se solen omitir expressament, com fa el Dr. Badia Margarit per a negar l’existencia de la llengua valenciana. (A este important filolec catala se li ha contestat adequadament en la Revista cientifica “Anales de la Real Academia de Cultura Valenciana, Valencia, 1991)

La llingüistica moderna, l’historia, el Dret natural, l’Unesco, la Constitucio Espanyola, l’Estatut de la Comunitat Valenciana, la voluntad del poble valencià i l’actitut dels escritors en llengua valenciana, donen la rao als que volen alçar la llengua valenciana a nivell universitari, en una normalisacio llingüistica propia, seguint la imparcial i valiosa opinio de Salvador de Madariaga (España, pág. 186): “Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua difiere lo bastante para poder permitirse gramática y vocabulario propios, si sus literatos quisieran construírselos”.

Molts escritors valencians han depres la lliço, i aixo es lo que volem.

* Articul enviat al diari “Las Provincias”, el 29.11.2000 i publicat en la revista de la nostra associacio “Renou” nº 41.

Alguns creuen que la pau llingüistica consistix en donar-los la rao en tot als catalanistes.

La pau llingüistica es impossible en els que neguen l’existencia de la llengua valenciana i proclamen “l’unitat de la llengua” diluint el valencià dins del catala.

Assoc. Cult. Cardona i Vives Castello.

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: