Discurs commemoratiu ´XXX Aniversari de la firma d´adhesio a les Normes d´El Puig´

Per Xavier Robles

Senyores i senyors, amics valencianistes, valencians-valencians:

Hui celebrem el XXX aniversari de la firma d’adhesio a les Normes d’El Puig, nom com popularment es va batejar la normativa que mes s’acostava al parlar genuï del Poble Valencià.

Esta normativa va ser fruit del treball, esforç i sacrifici d’un monto d’insignes valencianistes que nos van precedir, i hui tambe es just i necessari fer tribut a l’innegable llegat que nos van deixar.

Des d’Accio cultural, social i economica del Regne de Valencia, ARV, enguany, hem pres l’iniciativa, junt a la Plataforma Normes d’El Puig, d’organisar est homenage, pero no hem volgut monopolisar-lo, fent extensiva la participacio oberta a l’acte a totes aquelles associacions i particulars que volgueren adherir-se, perque les Normes d’El Puig no son patrimoni de ningu mes que de nostra Llengua Valenciana.

Fa cinc anys, quan vinguerem ad este mateix lloc, per a rendir tribut en el XXV aniversari, el nostre fundador - de ARV -, en Manolo Soler i Bahilo, va deixar la seua impronta en el llibre d’adhesions en unes senzilles paraules:

“TOTS JUNTS”

Per aixo hui, apelem a l’esperit tant d’ell, com de tots aquells que fa 30 anys, s’ajuntaren i aunaren esforços, TOTS JUNTS TAMBE, en l’unic objetiu clar de perpetuacio i enaltiment de la Llengua Valenciana, llunt de personalismes i d’interessos politics o pseudoacademics.

Un detall molt important, es que les Normes d’El Puig varen supondre tambe, LES NORMES DEL CONSENS, oficials en la vida dels valencians, sense debats ni divisions induides.

Per esta rao, des de ARV, volem manifestar publica i lliurement, la nostra fidelitat mes absoluta i compromis de salvaguarda, a les Normes d’El Puig, les normes del consens, firmades en l’any 1981.

Diu la sociollingüistica, que quan una llengua està en perill de ser substituida, amenaçada o aniquilada no es el millor moment de fer o promoure canvis.
Ya sabeu com pensem en ARV en este sentit, qui vullga compartir esta fidelitat, ya sap a on estem. Som una roca.

Tal volta si un dia podem tornar a recuperar els ambits formals i els ramals del nostre desti, pugam tornar a fer oficials les Normes d’El Puig.

¡¡¡Vixca la Llengua Valenciana!!!

¡¡¡Vixca el Regne de Valencia!!!

Xavier Robles. President de ARV

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar