Cigrons, sempre bons

Per Manuel Casaña Taroncher

Cigrons bollits, guisats o torrats servixen per asseciar a u i evitar més d´un badall. I és que, en realitat, esta papillonàcia pot presumir de ser rica en proteïnes, carbohidrats, fibres, minerals i vitamines i damunt el seu preu resulta barat. Ara, en hivern, tens els cigrons més presents que per l´estiu, be dins d´un potage -de bledes, creïlles, ous, ceba- com en un plat d´arròs al forn, un olla, un rossejat o com aperitiu en un porrat. D´ací que estiguen en alguns refrans valencians com éstos que els dic: «Un cigró no fa un bon potage, pero ajuda al companage», «el cigró és el principal personage del potage», «als cigrons tres aigües: al nàixer, al florir i al coure». I aquella expressió valenciana que diu: «Te mous més que un cigró en la boca d´un vell.» També la seua farina se sol aprofitar per a fer productes de pastisseria.
No se sap certament l´orige del cigró. Pero sí que en els plats dels indis ha estat des de fa moltíssims anys i que per l´India i Paquistà és a on més se cultiva -el 90 % del món- i encara n´importen per tants que ells ne mengen. A l´Europa aplegaren gràcies als fenicis. A Benito Pèrez Galdòs -autor de «El amigo Manso» i «El doctor Centeno», l´apodava Valle Inclàn de «El Garbancero» (El Cigroner) de tantes voltes que ell nomenava els cigrons quan solia parlar en ell o escrivia i és perque com també nosatres en temps de boines roges teniem en taula més creïlles i boniatos que chulles de renyonà o pataques de pà blanc.
Els cigrons són rics en leticina -grassa que pot controlar el colesterol i els triglicèrits- i, ademés, contenen molt d´àcit fòlic -més que qualsevol atra llegum-, i per lo tant reduix el perill d´atacs cardíacs. Són capaços de mantindre els nivells de glucosa i, en conseqüència, recomanables en els menjars dels diabètics. També en Algemesí canten per Nadal: «Penqueta i cigró / és lo principal/ per a la funció /del dia de Nadal. / Les dònes corrent / se´n van al mercat / per vore si compren / un bon tros de carn. /Per que es faça curta / la velà tan gran / jugant al burret / la nit de Nadal.»

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: