Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Sintaxis. Capitul XXXIV)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XXXIV

     El verp. Els modos personals: el condicional.

     253.     El condicional simple. Es la forma verbal que denota la possibilitat dŽuna accio mediant una condicio: aniria, si no ploguera.

     Este modo expressa un estat o una accio subjecta a una condicio, ya provable, ya dubtosa, o que, si lŽaccio es certa, se la fa dependir dŽuna condicio. Este temps denota el fet com no acabat, i expressa que el predicat pot convindre al subjecte, ya en el moment en que es parla, ya anteriorment o despres, es dir, que per sí mateix no indica temps, sino sols la possibilitat objectiva del fet: tindria aquella semana tres o quatre visites (passat); seria gracios que no vingueren (futur); żque trauria yo de negar-ho? (present).

     A vegades equival a un imperfecte dŽindicatiu de la conjugacio perifrastica: va anunciar que vindria (que havia de vindre); atres voltes equival a lŽimperfecte normal: yo pensava que aniria cap a Barcelona (que anava) i vaig fer cap a Sevilla. En el llenguage popular son continues les confusions entre el futur dŽindicatiu, el condicional i lŽimperfecte.

     La forma gramatical del condicional simple te un orige paregut a la del futur: ab el verp haver i lŽinfinitiu: "cantar havia" passà a cantar-hia, cantaria: perifrasis molt apta per a expressar intencio u obligacio en el passat, significat que en el temps canviaria en el que té actualment en el qual predomina la nocio de posterioritat i de temps imperfecte, sobre lŽaspecte duratiu o terminatiu.

     Com ya hem dit, hi ha autors que consideren el condicional com un temps de lŽindicatiu, pero son mes els que el consideren com un modo distint de lŽindicatiu i del subjuntiu, perque ocupa un lloc intermig entre la seguritat del primer i lŽinseguritat del segon.

     254.     Usos i concurrencies del condicional o potencial:

     a) Condicional independent, expressant la provabilitat, ya en el passat (serien les deu de la nit quan vingue); ya en el futur (aixina tambe ho faria yo).

     b) Condicional de cortesia, per a atenuar una prohibicio (voldria que no ho feres); o per a demanar modestament un favor żme diries lŽhora que es?

     c) En verps desideratius pot tindre un valor de present, expressant un desig timidament o condicionalment: voldria de tu eixe favor (si pots fer-lo).

     d) Expressant una accio eventual en proposicions principals: segons diuen cauria molta aigua.

     e) Per a afirmacions timides: estarien alli uns cinccents.

     f) Conservant el seu valor primitiu dŽimperfecte perifrastic dŽindicatiu i son valor absolut; hauries de treballar, que equival a deuries treballar o tindries que treballar.

     g) En oracions subordinades, com en lŽapodosis dŽuna frase condicional; si vullgueres tindries lo que tu desiges.

     h) Com a verp principal, en oracions condicionals: si vullgueres encara arribaries a temps; en oracions concessives; encara que no me pagares et serviria igual.

     255.     El condicional compost. Expressa la possibilitat dŽuna accio futura, pero sempre anterior a una atra accio o a un temps determinat: va dir que a les dos hauria acabat, i que ans de Nadal hauria recebit les mostres. Les accions "hauria acabat i hauria recebit" son anteriors a "les dos" i a Nadal.

     El condicional compost te un caracter duratiu e imprecis en quant al temps, per lo qual a vegades es substituit pel condicional simple, que tambe admet significat dŽanterioritat, sobre tot, si el temps va indicat per algun atre mig gramatical. En els eixemples anteriors podem dir: abans de les dos acabaria; i ans de Nadal recebiria.

     El condicional compost, es distinguix del simple en que enuncia el fet com acabat o perfecte; si feu la festa tal com heu planejat, mai se nŽhaurien vist de tant solemnes. Tambe expressa, el condicional compost, la coincidencia del predicat en el subjecte en temps futur, pero anterior al de la coincidencia entre el predicat i el subjecte de lŽatre verp: me va ordenar que anara a sa casa el dia següent, que ya hauria reunit els diners.

     Pot haver un condicional compost tambe de cortesia: hauria preferit no demanar-li este favor.

     Pot tambe indicar suposicio: haurien tocat les deu.

     En oracio composta, pot fer joc en lŽimperfecte de subjuntiu: si ho haguera sabut, hauria vingut mes pronte.

NOTA. Al tractar de les oracions condicionals, establirém la norma per a lŽus de les formes en -ARA o -ES de lŽimperfecte de subjuntiu, en les oracions compostes, us que en valencia no es indiferent. La forma en -RA pot reemplaçar al condicional, pero no la forma dialectal en -ES: Yo voldria o vullguera, pero no, yo vullgues, dir-te una cosa.

cites

Escrich en vulgar valenciana, per ço que la nacio d’on yo so natural se’n puixa alegrar e molt ajudar...
Joanot Martorell

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: