XXX Aniversari de les Normes d’El Puig

Per Rogle Constanti Llombart

Corria l’any 1936, s’havien aprovat els estatuts d’autonomia català, vasc i gallec, costà mes que se posaren d’acort els valencians pero per fi havien redactat un Estatut d’Autonomia Valencià; quan estava tot preparat per a la seua aprovacio en el Congrés es produi el colp d’estat que ocasionà la Guerra Civil, els guanyadors impongueren un regim fasciste que trencava radicalment la dinamica vigent i negava qualsevol possibilitat de llibertat als valencians.

En 1981, ara fa trenta anys, les Normes d’El Puig foren recolzades per mes de mil firmants en un solemne acte en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig. Foren oficialisades per la Secretaria General Tecnica de la Conselleria d’Educacio i en elles s’havia redactat l’Estatut d’Autonomia, s’havien editat llibres de text i format professors, en suma, estava tot preparat per a començar la seua ensenyança en les escoles, quan es produi un “colp d’estat” en la Conselleria d’Educacio. Despres de les eleccions de l’any 1982 els guanyadors, el PSOE, impongueren un regim llingüistic-fasciste que trencava radicalment la dinamica vigent i tancava qualsevol possibilitat de llibertat als valenciaparlants.

A lo llarc de quaranta anys aquell regim utilisà el sistema educatiu per a difondre la seua visio de l’Espanya “Una, grande y libre” i, per supost, eixerci una ferrea censura impedint la discrepancia i el debat. A lo llarc de trenta anys este regim, primer PSOE i despres PP, està utilisant el sistema educatiu per a difondre la seua visio de la Valencia “Dividida, acomplexada i sucursalista” i, per supost, eixercix una ferrea censura impedint la discrepancia i el debat.

La diferencia essencial entre els dos casos es que, mentres aquell era un regim declaradament fasciste, este regim es aparentment democratic. ¿Cóm se pot negar la llibertat en democracia? Per mig d’una idea tan senzilla com perversa: com no poden empresonar fisicament a les persones, empresonen les seues ments. Es tracta d’implantar -per mig de l’escola i dels mijos de comunicacio- els prejuïns adequats en cada ciutada, estos prejuïns actuen com a unes reixes que impedixen pensar en llibertat.

Pero aço requerix evitar que ningu puga accedir als ciutadans per a obrir-los els ulls.

En la censurada televisio franquista no se podia parlar de politica, pero encara se podia bromejar sobre el tema: recorden aquell comentari recurrent dels humoristes Tip i Coll: “I la proxima semana hablaremos del gobierno”. En l’ultracensurada Canal 9, ni tan sols la broma “I la proxima semana parlarem de la llengua” se pot fer, perque ya no se tracta de desacreditar a l’oposicio, se tracta de que la gent ni tan sols sapia que existix eixa oposicio. Hem perdut el conte de la cantitat de debats que s’han fet sobre el “problema vasc” en Canal 9, pero no se n’ha fet cap sobre el “problema valencià” (aço dona idea de quínes son les prioritats del tan “valencianiste” PP). Ni el valencianisme, ni la llengua valenciana, ni, per supost, les Normes d’El Puig son temes que puguen sentir-se en la tele oficial. Ni en cap atra tele, ni casi en cap atre mig de comunicacio, puix tots estan en mans de grups catalanistes o espanyolistes, abdos en el mateix objectiu basic de mantindre al poble valencià sumis i aborregat.

En este context, les manifestacions del catalanisme apelant a la “llibertat d’expressio” per a reclamar les emissions de la TV3 en Valencia no son mes que un eixercici de cinisme. L’unica llibertat d’expressio que han volgut sempre es la seua, i la de ningu mes.
Se complixen trenta anys de les Normes d’El Puig i ni l’aniversari ni els actes organisats seran mencionats en Canal 9. Conve mantindre a la gent en l’ignorancia, puix nomes d’esta manera poden sostindre este vergonyos montage.

Dependre les Normes d’El Puig, coneixer-les, recolzar-les, utilisar-les es, hui en dia, la forma mes noble de resistencia al fascisme i l’expressio mes cabal d’amor a la llengua valenciana.

* Editorial de la revista Rogle nº 54 de març de 2011.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal