Ausias March, cavaller i poeta valencià

Per Xavier Gimeno Alonso

1. Introduccio

No mai m´havia plantejat fer un treball sobre un dels personages valencians mes importants de nostra historia, com ho es Ausias March, perque considerava que s´ha estudiat i tractat molt durant els ultims temps, i tambe per no vorem capaç d´esta gran empresa. Fa un temps, un amic meu, Vicent, em comentà que la Societat Castellonenca de Cultura havia publicat uns articuls del Pare Fullana sobre la valencianitat d´Ausias March en els anys 1935 i 36, cosa que m´obrí els ulls per sa importancia.

Tambe considere que es important donar a coneixer al poble valencià ad este gran personage, figura cimera del Sigle d´Or de la Lliteratura Valenciana, que s´esten cronologicament entre dos senyes historiques importants per al Regne de Valencia: la pujada del llinage dels Trastamara (Ferrando I) al tro de la Corona d´Arago en 1412, i el final de la Guerra de les Germanies en 1521.

2. Un poc d´historia

2.1 La seua epoca

Ausias March (1397-1459), cronologicament coincidix ab el rei Alfons V el Magnanim (1396-1458), III de Valencia, per tant estem parlant de finals del sigle XIV i durant el sigle XV. Coincidix l´epoca en el final de l´Edat Mija i l´inici del Renaiximent. Ausias sera coetaneu d´alguns reis: Marti l´Huma, Ferrando d´Antequera, Alfons el Magnanim… cadascu en un pes especific en l´epoca, en el regne i en la vida del poeta. Pero Alfons V será en qui mes se relacionarà, tant en les batalles com en la vida cortesana i civil. Conforme diu el professor Bayarri, Alfons el Magnanim fon el rei mes valencià de tots els de la Corona d´Arago, visitant el nostre regne molt a sovint i sa dona, la reina Maria de Castella, residi, part de sa vida, en la ciutat de Valencia, morint en 1458, dos mesos despres del seu marit, en el Palau Real de Valencia (hui desaparegut). Alfons el Magnanim va ser un gran amant de l´art i de les lletres, encomanant tota classe de llibres, alcançant sa biblioteca en Napols vora 2.500 eixemplars, dels aproximadament 1.000 volums que es portaren a terres valencianes queden localisats nomes 230, principalment en la Biblioteca Universitaria de Valencia.

El sigle XIV, fon un sigle marcat en tota Europa per guerres i calamitats socials, pero fon extraordinariament positiu per al Regne de Valencia que inicià, des de 1350, la seua epoca de major floriment economic, lliterari i cultural, i es prolongà a lo llarc del XV. Valencia es convertix en potencia mediterranea, en un fluit comerç, tant cap al nort d´Europa com al d´Africa. N´hi ha un increment de la calitat de vida, un gran comerç i un equilibri entre preus i salaris. Este gran comerç i el propi caracter del poble valencià facilita l´arribada d´influencies humanistes dels regnes italians, aixina com, de mercaders estrangers: venecians, florentins, alemanys, etc… Alguns historiadors consideren, com es el cas del Dr. Ferrer Navarro, que l´esplendor es referix exclusivament a la ciutat de Valencia, mentres la resta del regne viu majors dificultats demografiques, economiques, etc…

El desenroll financer alcançat pel Regne de Valencia dona lloc a l´expansio urbana i el creiximent demografic (Valencia era la capital mes poblada de la Corona d´Arago, en vora quarantamil habitants) que fara possible el sorgiment d´un gran numero d´escritors. La cultura i lliteratura valenciana alcancen el seu cim en la ciutat de Valencia. La gran depressio en que es troba afonada la ciutat de Barcelona despres de la crisis del sigle XIV i els conflictes socials i politics del XV, choca en l´esplendor valencià. Valencia pren el relleu en el concert mediterraneu i eixercirà una hegemonia indiscutible en la Corona d´Arago.

Nuria Blaya, comenta que el sigle XV considerat com el Sigle d´Or de la cultura valenciana i el resorgiment del mon artistic, mentres en el camp de la pintura les obres mes emblematiques son casi exclusivament de tematica religiosa, la lliteratura s´expressa a traves de diverses vies, inclus la religiosa, mon cortesà i cavalleresc de Jordi de Sant Jordi (finals s. XIV-abans de 1425), la novela realista de cavalleria de Joanot Martorell, la novela satirica, burguesa i cortesana de Jaume Roig (1402?-1478) o la religiosa d´intimitat espiritual de la monja clarisa Sor Isabel de Villena (1430-1490). Aixina com el dominic de l´orde dels predicadors Sant Vicent Ferrer (1350-1419) com a predicador, el franciscà Francesc Eiximenis (1327-1409), el tambe dominic Antoni Canals (1352-1419) i Joan Roïç de Corella (1435-1497).

Els primers grans poetes son Pere March (Valencia, 1336), son pare; i Jaume March (Valencia, 1335), son tio; Arnau March, son cosi; Gilabert de Proxita, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, entre atres, fins a la poesia d´Ausias March, de pur sentiment desgarrat, sorgix directe des del cor, des de lo mes fondo del seu ser, naix del dolor, de la tristea, del desengany i no està escrit pensant en qui ho va a llegir, es un vehicul d´expressio dels seus sentiments.

2.2. El seu nom i llinage

2.2.1 El nom ‘Ausias’

En quan al nom del poeta, segons els critics, pot pronunciar-se de tres maneres diferents: Àusias, Ausías o Ausiàs. Com en l´epoca migeval no s´accentuava i hui el nom ha caigut en desus els estudiosos no han resolt la qüestio, la primera forma n´hi ha pocs que la defenen, quedant-se en les dos ultimes. El filolec Voro López i Verdejo nos diu que entre atres qüestions que apunten a la pronunciacio ‘Ausías’ estan els versos del poeta quan diu: “Yo so aquest que.m dich [Ausías March]”, que fa impossible pronuciar [Ausiàs] i por probable [Àusias], en els documents es troba varies voltes la forma Ausíes, que segon la fonetica valenciana anula per complet la pronunciacio Ausiàs, sent per lo tant la correcta, Ausías.

2.2.2 El llinage ‘March’ (genealogia)

En quan al seu llinage (March), davant el treball exhaustiu i ben documentat del Pare Fullana (Lluïs Fullana i Mira, Benimarfull, Alacant, 1871 – Madrit 1948, gramatic, erudit i religios valencià, academic de la RAE i de la RACV, catedratic de l´Universitat de Valencia) i que fon publicat en el Bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC), durant els anys 1935 i 1936, sobre la valencianitat d´Ausias March (que durant un temps fon discutida), titulat “Los caballeros de apellido March en Cataluña y Valencia”, intentaré donar una breu resenya d´allo que considere mes important. Rafael Ferreres (Academic de la RAE i catedratic de llengua i lliteratura), tambe fa referencia al treball de Fullana, entre atres, dient que s´ignora la procedencia del llinage March. Per una banda apareix un notari barcelones, Pedro March, sent el primer d´esta familia que n´hi ha documentat, considerant-lo, Amèdèe Pagès, de Barcelona. Fco. Cerdá y Rico en les seues notes “Canto del Turia” diu que els March provenen de la ciutat aragonesa de Jaca. En canvi, Gregorio Mayans diu que el poeta estava emparentat ab el filosof i humaniste valencià, Joan Lluis Vives, per part de sa mare, Blanquina March, per tant hauria de considerar-se de familia d´orige judeu.

Francesc Lliso i Genovés, escriu: “Que consta por los libros del Estamento o estado de Nobles, que la familia March de la ciudad de Valencia es noble, y trae su origen de la ciudad de Jaca en Aragón; que vino al tiempo de la conquista de esta Capital y Reino, en donde asentó su solar y casa, conocido en 1238, y no en Cataluña como se supone en las Obras Poéticas de Ausias March, impresas en Valladolid en 1535 (que es de donde lo hubo de sacar Escolano)”.

Des del temps de la reconquista de Valencia per Jaume I d´Arago, els personages ab llinage March foren molts, tant en Valencia com en Catalunya, aixina com, en Mallorca; està ple de documents referents a cavallers d´este llinage en l´Archiu de la Corona d´Arago (ACA), pero lo que tenim clar es que el primer March que apareix en els documents del ACA, Pere March, I d´eixe nom, (quart agüelo d´Ausias), heretat en Gandia, vila de l´antic Regne de Valencia, al qui Jaume I com a premi als seus servicis li donà unes cases en Gandia i tres jovades (1 jovada = 59 arees) de terra del mateix lloc (Llibre del repartiment, 1249), pot ser considerat com la soca dels atres March, que tant es distinguiren en Valencia, en Catalunya i en l´illa de Mallorca, i per lo tant, el patrimoni dels March, començà en Valencia, en la vila de Gandia, aumentant ab noves propietats en la ciutat de Valencia, en el lloc de Beniarjó, com tambe el Castell d´Aramprunyà (Gavà, Barcelona) i atres bens en Catalunya (sent el mateix que intervingué com a notari public de Barcelona en un acte de casament d´uns princips).

El pare d´Ausias es casà dos voltes, per primera vegada ab Donya Constança (es coneix molt poc de sa primera dona), i tenint tres fills (Jaume, Francesc i Joan); i de la segona dona, en 1379, Leonor de Ripoll, natural de Genovés, filla dels senyors d´eixe lloc, prop de Xàtiva, ab una respectable dot de quarantamil sous en moneda valenciana, tingué dos fills (Peirona, nomenada aixina per ser la primogenita, que fon sordamuda i Ausias, cavaller i poeta). Per tal motiu, Ausias es durà prou anys en sos germans haguts del primer matrimoni de son pare. Son pare deixà a Ausias (1413) el senyoriu de Beniarjo i atres llocs del seu patrimoni, declarant-lo el seu hereu universal. El pare del nostre poeta mori quan es traslladà a la vila de Balaguer (1413) a complir un encarrec del duc de Gandia, llunt de sa terra valenciana i sa familia. Sa mare fon una dona extraordinaria com mes tart es demostrà ab la tutoria dels seus fills.

3. Apunts biografics d´Ausias March

3.1 Naiximent

F. Lliso, comenta que a l´inici d´una copia de les obres d´Ausias que escrigué G. Figueres en Valencia (1546), D. Luis Carroz de Vilaragut, escriu lo següent: “… en honor y memoria de Mossen Ausias March, ab tota veritat he attes, y sabut, que fonch Cavaller Valencià, nat y creat en la ciutat de Valencia…”.

Aixina puix, el nostre Ausias, fill de Pere March, descendent dels March que apareixen documentats en terres valencianes despres de la conquista del Regne de Valencia per Jaume I i de la valenciana Leonor Ripoll (matrimoni que tingué lloc en la ciutat de Valencia, 2.9.1379) naixia en la ciutat de Valencia o la vila de Gandia, comarca de La Safor, de gran importancia historica i lliteraria.

Ausias March i Ripoll, naix en el si d´una familia de la mijana noblea, sa vida se desenrolla a lo llarc del sigle XV, centuria fonamental d´esplendor cultural i lliterari valencià. Els estudiosos d´Ausias March, com Amèdèe Pagès, dataven el seu naiximent cap a 1397 (cap document dona la data exacta), pero recents estudis apunten cap a 1400. De ser certa eixa data, vingué al mon als quinze anys d´haver-se casat els seus pares, sent son pare d´edat molt alvançada. Es creu que en Gandia, a on residien sos pares “en lo carrer major”, pero tambe es baralla la possibilitat d´haver naixcut en la ciutat de Valencia. En alguna ocasio s´ha vollgut dir que era catala, cosa que hui en dia, ningu manté. En els seus versos diu: “La velletat en valencians mal prova e no sé com yo faça obra nova” (CXII: vs. 9-10).

3.2 Infancia i joventut

De la seua infancia i adolescencia ben poc sabem encara que podem pensar que destinat a ser l´hereu d´un cavaller tindria com a page i despres com a donzell l´educacio propia de tot un futur cavaller adoctrinat per algun atre cavaller de llinage. Al ser sa germana, Peirona, sordamuda, la casa tingué poca felicitat, i tambe per l´edat madura de sos pares. F. Lliso, diu que el nom de Peirona procedix de l´aragones “Peiró” (fabla aragonesa), que es denomina aixina a les creus de terme en pedra colocades en alguns creuaments de camins i que despres de la conquista aragonesa es manté la denominacio en alguns pobles de Castello. Peyrona equivaldria a Creu (Mª de la Creu), per lo que es llogic que sa familia siga aragonesa al batejar-la ab el nom aragones de Peirona.

Angels Redón, comenta que no disponem de proves objectives de com foren els seus estudis, quins els seus preceptors o les seues llectures predilectes, pero pel costum de l´epoca en persones del seu nivel podem fer-nos una idea aproximada. Ausias frui d´una esmerada educacio, conforme corresponia al seu ranc social, estudià la gramatica llatina, la dialectica, la retorica, la llogica, la musica, alguna cosa d´aritmetica i geometria, quasi segur tambe d´astronomia, els coneguts llibres de l´orde de cavalleria, deprenent el significat de les armes i la relacio en el mon cristia.

En les Corts, convocades per Ferrando I d´Arago, celebrades en la ciutat de Valencia (1415) figura com a Donzell (fill de cavaller), dins del braç militar, el jove Ausias (als quinze o dihuit anys, segons la data de naiximent). Voro López, comenta que en eixes Corts Valencianes celebrades en 1415 tenien lloc, com era costum, en la nau central de la catedral valenciana, a on en eixos dies coincidia que predicava Sant Vicent Ferrer i a on el poeta tingué l´ocasio de coneixer-lo i escoltar-lo. Els processos d´aquelles Corts, conservats en l´Archiu de la Corona d´Arago aixina ho constaten. Diu aixina el document: “Al qual acort hoydor assigna al dit sindich la jornada de dema per lo mati en la seu de la ciutat apres del sermo del reverent Vicent Ferrer” (Processos de Corts, Vol. XXVII. Fol. 20. ACA).

En 1419 obte el tractament de Mossen (Mossen Ausias March), titul conferit als cavallers per haver ingresat en l´Orde de Cavalleria. Son pare li feu hereu universal, convertint-se en senyor de Beniarjo i de les alqueries de Pardines i Vernissa (1422). Ser cavaller significava ser armat, tindre armes i cavall, no dedicar-se a oficis, obtindre privilegis i representar al braç militar del Regne de Valencia en les Corts de la Corona d´Arago. Assisti tambe com a cavaller, a les Corts de Montso (1435) i de Morella (1437) dins de l´estament militar.

Acompanyà a Alfons el Magnanim en varies expedicios: a l´illa de Sardenya (1420) per l´insurreccio provocada pel vescomte de Narbona, i finançada per la ciutat i el Regne de Valencia, havent-se negat els catalans a cobrir els dispendis de la campanya militar, embarcà des del port d´Alfaques, fent escala en Mallorca i vencent en Sardenya. En esta primera expedicio ha lluitat colze en colze junt ad uns atres poetes com Andreu Febrer, el marqués de Santillana, Santa Fe, Lluïs de Vilarrasa o el music i poeta valencià Jordi de Sant Jordi. Despres de sitiar Calvi i Bonifaci, torna a Gandia (1422), dos anys despres tambe acompanyà a Alfons V contra l´illa de Corsega, mostrant el rei el destacat comportament del cavaller valencià. En agost de 1424, tornà a acompayar-lo a Italia (Napols) per a combatre la sedicio, guayant-la. Ausias capitanejava una galera valenciana (els gandians Ausias i Lluïs Aragó junt al tambe poeta valencià Jordi de Sant Jordi s´enrolaren en l´expedicio), combatent tambe contra els pirates, en una empresa naval que manava el comte Federic de Luna, en aigües de Sicilia i del nort d´Africa (1425). Tots estos fets fan que el seu nom vaja acompanyat de “valeros i estrenu cavaller” per sa valentia: “No oblidant els notables i valents servicis que vós, molt amat nostre a Asias March, cavaller, nos havem fet, principalment en la recuperacio de l´illa de Sardenya, aixina com en els seges de Calvi i Bonifaci, als que assistiren personalment, lluitant valentment contra els rebels” (Alfons V el Magnanim).

El rei li reconeix els seus servicis i li concedix privilegis (1425), sobre els llocs heretats de son pare (Senyoriu de Beniarjo i les alqueries de Vernissa i Pardines): plena jurisdiccio civil i criminal, facultant-lo a alçar forques i castells “furcas et costellum”, de penjar, assotar, sometre a tortura i flagelar sense apelacio. Es el dret de soberania del cavaller March sobre les terres que posseix. Ademes, el nomenà falconer major de la casa real, el treball com a falconer major l´havia d´eixercir en l´horta de Valencia, prop de l´Albufera, a on la caça era molt abundant; el rei Alfons establi les instalacions per a criar falcons, pardals i gossos de cacera que moltes vegades eren regalats a princips i reis, organisant-se caceres reals i tenint al seu carrer a falconers i pages de gossos. El nostre poeta demostrarà a lo llarc de sa vida un gran amor per la caça: “tot mon delit resta sols en caçar”.

Deixa la vida militar, als vintiset anys (1425), i es torna a Gandia per a administrar els seus bens. Sa mare Leonor, segons Ferreres, administrava els seus bens ab molta sabiduria, morint l´any 1429, sent soterrada en el cementeri de l´iglesia parroquial de Gandia, cuidant Ausias de sa germana, Peirona. Residint definitivament en Gandia des de 1428, fon aumentant el seu patrimoni i tambe fent negocis com l´establiment d´un trapig (moli per a l´extraccio de sucre, en Beniarjo, de la collita del canyamel o canya de sucre), aixina com la pertinent canalisacio de l´aigua per al funcionament del moli (duent l´administracio del rec de les aigües del riu Serpis), construint un assut, encara hui es conegut l´assut d´En March en la comarca, i obtenint tambe prou beneficis.

En Gandia es quan comença sa obra lliteraria (1425), son pare havia reunit una considerable biblioteca ab llibres religiosos heretats de son tio (el canonge Berenguer March), de Ramon Llull, de medicina, de cavalleria, cançoners, alguna cosa d´Aristotil i Seneca, repertoris del saber migeval, etc… llibres escrits en llati, provençal, frances,…

3.3 Casament d´Ausias

Es casà tart, tenint quaranta anys – edat alvançada per a l´epoca -, contraent matrimoni per primera volta ab Isabel Martorell i Montpalau (1437), filla del cavaller de Gandia, Francesc Martorell, que havia segut Jurat de Valencia i cambrer del rei Marti d´Arago. Isabel era germana d´un atre important escritor valencià, Joanot Martorell, l´autor del famos Tirant lo Blanch. El seu primer matrimoni fon molt curt, Isabel mori en 1439, sense deixar descendents. Als quatre anys (1443), contrau novament matrimoni ab Joana Escorna i Castellà, de vella familia valenciana, filla de mossen Bernardo, que fon Jurat i Justicia civil de Valencia i senyor de Pedreguer, aportant una considerable dot en importants interessos en Denia, Ontinyent i Ayora. En 1450 es traslladaren a la ciutat de Valencia, a on havien adquirit una casa, en el carrer de les Avellanes, hui carrer de Cabillers, pero a finals de 1454 mori sa dona Joana, fent hereu universal al seu marit, pero sense haver tingut un fill en els onze anys de matrimoni; sent soterrada, com Isabel, en el monasteri dels flares de Sant Jeroni.

De les seues dones poca cosa se sap, a no ser que siga per documents oficials, com actes notarials. La vida amorosa d´Ausias March està envoltada de misteri, ya que es casà dos voltes i tingué cinc fills, pero illegitims, de diferents dones (Francesc, Joan, Joana, Pere i Felip).

Dels cinc fills borts, el primogenit, Francesc, es creu que fon el seu fill predilecte. Fullana diu que possiblement el llegitimara, ya que apareix un document oficial ab el titul de “Mossen” que naixeria segurament abans del seu primer matrimoni, sent Ausias fadri, puix en 1444, es a dir, set anys despres del seu segon matrimoni li encarrega a Francesc algunes responsabilitats i li delega mes tart, algunes qüestions com percebre els emoluments per l´assistencia a Corts. Es creu que mori abans de son pare ya que no el nomena en el seu testament, en canvi nomena als atres fills no llegitims donant condicions a Joan; propietats a Joana i diners a Pere. Tambe nomena a Felip, dient que es fill d´ell i d´una esclava de sa propietat de nom Marta, revocant-li cap llegat, a soles per a aliments. No volent que els seus bens foren a parar a la rama dels March de Catalunya, nomena al donzell Jofre de Blanes (nebot de Joana Escorna i Justicia de Valencia, fill de Castellana Escorna), el seu hereu universal; deixant tambe diners als seus sirvents i esclaus, distints llegats als seus escuders i d´otorgar la llibertat als seus esclaus.

La seua mort fon el 3 de març de 1459 en la ciutat de Valencia, als xixantados anys, Ausias va ser soterrat en el cementeri de la Catedral de Valencia, en la capella dels March, dient el document: “en la claustra de la Seu, prop lo Capitol”. Tambe vullgué que es traslladaren les restes de la seua dona, Joana Escorna, del monasteri de Sant Jeroni de Gandia “on yo vull esser soterrat” i tambe que figuraren els escuts d´ell i de la seua dona. Les seues despulles descansen baix una artistica llosa proyectada per En Manuel González Martí i realisada a expenses de l´Ajuntament de Valencia i de Lo Rat Penat en 1950, emplaçada als peus de l´antiga capella dels March.

4. Obra poetica

4.1 Sa poesia

Llegint els seus poemes es veu que coneixia l´obra filosofica d´Ovidi, Seneca, Plato, Aristotil i Sant Tomas, la Divina Comedia de Dant i l´obra lliteraria de Petrarca, aixina com la poesia trovadoresca.

Ferreres, diu que els seus poemes reflexen els tres models d´amor d´Ausias: L´amor elegant, cavalleresc i noble; l´amor huma, familiar i domestic i l´amor passional, material “la carn vol carn”. Ausias March, reflexa en els seus poemes un estil personal, fonamentalment, la concepcio de l´amor, de la vida i de la mort. La seua poesia es un autoanalisis que plasme els seus estats d´anim en el moment de sa composicio, conforme diu el professor J. V. Gómez Bayarri.

Ausias March, es el poeta que trenca en la tradicio lliteraria provençal (que comportava una brillant retorica pero alhora del tractament dels temes prou distant de la realitat), sent el valencià la seua llengua lliteraria: “Lexant a part l´estil dels trobadors / qui, per escalf, trespassen veritat”. Ausias considerava als trovadors “poetes antics”. Ausias, es un poeta de dificil interpretacio, com diu ell mateix, per la dificultat de poder expressar els sentiments, sobretot amorosos: “que planament lo dir no.m és posible” (XLIX, 8), “Molts son al mon que mos dits no entengueren” (XCIV, 57-58). Un home exent de ficcio i que ens parla dels seus sentiments mes intims i obsessions que el torturen: L´amor, les relacions de l´home en Deu, el dolor, la mort, la virtut i la pietat. La dona es el centre dels seus poemes quan canta a l´amor pero no ix massa ben tractada, en alguns idealisa a la dama, les seues excelencies, pero en una segona epoca li domina el pesimisme frut del desengany que li produixen les dones. Voro López, comenta que Ausias considera a la dona o la dama, simplement com a dona, en virtuts i defectes, separant-se al mateix temps de la tendencia italiana, de la dona angelica que havia de ser amada no per la noblea de la sanc o el llinage sino per la noblea del cor, el cor gentil. Per contra en les poesies amoroses no trobem descripcions fisiques de la dona cantant la seua bellea, no es eixe el seu estil, llevat d´alguna alusio al color dels ulls o la blancor de la pell, molt de moda en l´epoca, propia de les dames.

L´obra d´Ausias March consta de mes de deumil versos (10.263), continguts en centvintihuit poemes, dels tretze manuscrits i les cinc primeres edicions que es feren. La tematica major de les obres es l´amor, un grup de sis poemes està dedicat a la mort de la seua amada, atre grup de caracter moral (influits per Sant Tomas) i un grup de doscentscinc versos, nomenat “Cant espiritual”, es una confesio a Deu sincera i de forta expressivitat.

4.2 Manuscrits i primeres edicions

Son tretze els manuscrits d´Ausias els que es conserven en biblioteques i archius de tot lo mon. Artur Ahuir, diu que tots els manuscrits no contenen, ni de llarc, el conjunt de les poesies d´Ausias. En quant a les primeres edicions, l´any 1539 en la ciutat de Valencia s´imprimix per primera volta la seua obra, 46 composicions seues, edicio acompanyada d´una traduccio al castellà de Baltasar de Romaní, i posteriorment i dins del sigle XVI en Barcelona (1543, 1545 i 1560) i Valladolit (1555), de 124 poesies, per Joan de Resa (pseudonim de Honorat Joan, Regne de Valencia, sigle XV), capellà de Felip II, que publicà un vocabulari Valencià-Castellà per a millor comprensio del princip D. Carles d´Austria, fill de Felip II, per a que entenguera i disfrutara de les obres del poeta. La versio castellana de Romaní es reimprimi en Sevilla (1553) i la traduccio tambe al castellà del portugues Jorge de Montemayor fon impresa en Saragossa (1562) i en Madrit (1579). Traduccions castellanes n´existisen varies, inclus alguns poemes foren traduits per Francisco de Quevedo.

A. Ahuir, comenta que nomes dos sigles (XVII i XVIII), periodo nomenat com a decadencia valenciana, pareixen haver segut contraris a Ausias March. Exceptuant eixos sigles podem dir que Ausias ha segut llegit assiduament i tractat de forma admirable per la critica. En epoca moderna, la Renaixença desempolsegà l´obra traent novament a la llum les seues poesies en Barcelona, els anys 1864, 1884, 1888 i 1909.

Ausias ha deixat sa influencia en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Hurtado de Mendoza, Joan Boscà, inclus en Quevedo i de forma destacable en Jorge de Montemayor. Els autors dels sigles XV i XVI intentaren imitar-lo. Els documents de sa obra es troben en archius i biblioteques d´entitats arreu de tot lo mon (Valencia, Saragossa, Barcelona, Madrit, Paris, Anglaterra, Nova York…). S´han fet 46 traduccions a diferents llengües: alema, angles, castellà, frances, italià, rus, llati (a soles en la part dels Cants d´Amor per Vicent Mariner, un humaniste valencià, editat en Tournon, l´any 1633), chec, hongares, neerlandes, esperant, etc… i atres com les diverses traduccions al catala, que no son classificades com a tals perque es fan passar per actualisacions idiomatiques dels originals supostament – i falsament – catalans.

Els estudiosos classifiquen la seua poesia en cicles tematics diferents pero entrellaçats, considerant-se tota sa obra com un grandios i immens poema. F. Lliso Genovés, fa una classificacio de la poesia d´Ausias, dividint-la en quatre Cants: Cants d´Amor, Cants de Mort, Cants Morals i Cant Espiritual. Angels Redón, afegix tambe ad eixa classificacio un atre apartat nomenat Poesia de Circumstancies.

4.3 Resenya poetica

Un gran voler ha tengut mi cegat,
e, fins haver en vós esperiment,
molt he tardat en sentir lo que sent.
Enyor lo temps que no pot ser cobrat.
En tot aquest no.m puch d´Amor clamar,
sinó de vós a qui he bé volgut;
haveu-m. entès e mal guardó retut.
¿Qui és lo dolç que dona vol amar?
(LXXI, II, 10-15)

Traduccio al castellà: “Un gran querer me ha tenido cegado y hasta tener experiencia con vos mucho he tardado en sentir lo que siento. Añoro el tiempo que no puede ser recuperado. De todo esto no puedo clamar a Amor, sino a vos, a quien bien he amado; me habéis comprendido pero he recibido mal galardón. ¿Quién es el dulce que mujer quiere amar?”.

5. La llengua d´Ausias March

Alguns autors, sobretot catalans, diuen que Ausias March escrivia en catala, aixina, Joaquin Rubió y Ors, diu: “… llamado Príncipe de nuestros poetas, y el primero en mérito entre los que versificaron en lengua catalana,…”. J. Ignaci Culla, comenta que si consultem un diccionari o enciclopedia trobarem que Ausias March, efectivament, era valencià, pero era un poeta de “llengua catalana”, posem un eixemple: “Poeta valenciano…, y con razón ha podido ser considerado como la cumbre de la poesía catalana” (Enciclopedia Salvat, Tomo 16, Barcelona, 1996). Intentarem donar uns quants detalls contradient eixa segona afirmacio.

Quan parlem d´Ausias March, estem parlant del Sigle d´Or Valencià (que comprén els sigles XV i XVI), contemporani ab l´italià (Dant i Petrarca com a personages mes destacats) i recordem que les llengües europees de mes prestigi com l´angles (Shakespeare), el frances (Moliere) o el mateix castellà (Cervantes, Calderón i Quevedo, entre atres) es desenrollaren despres del valencià (el nostre idioma fon el primer en alcançar un Sigle d´Or d´entre les llengües romaniques peninsulars). Ademes d´Ausias tenim autors de l´importancia de Roiç de Corella, Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, Jaume Roig, junt a l´expressio oral de Sant Vicent Ferrer i inclus el papat parlava en llengua valenciana, etc… Tots els nostres lliterats classics fan referencia a la llengua en que estaven escrivint sa obra, dient tots: “en llengua valenciana”.

Una caracteristica dels poemes d´Ausias es l´us de la llengua vernacula: la llengua valenciana. Els poetes venien utilisant una llengua lluntana als seus propis parlars (provençal), que s´havia convertit en vehicul lliterari. F. Lliso, comenta que el provençal apareix cap al sigle XI provinent de la regio de Poitiers, ab influencies araps, andalusses, llatines populars,… Ausias compon en la seua llengua materna, creem degut eixe canvi, per a mes facilitat a l´hora de transmetre els seus sentiments, emocions i pensaments. Ferreres, diu que aixo es motivat per coneixer la lliteratura italiana i la decadencia de la poesia provençal i l´auge de la prosa valenciana dels lliterats que havem comentat abans.

Artur Ahuir, diu que considera a Ausias March com el primer poeta que, en terres valencianes i de l´antiga Corona d´Arago, abandona el provençal utilisant la llengua valenciana materna. En els mes de deumil versos conservats del poeta a soles vint paraules son utilisades baix formes i desinencies provençals o alguns plurals per raons de rima i versificacio. Sent el començament de la llengua valenciana poetica.

F. Lliso, diu, fent un poc d´historia, que la llengua valenciana naixqué del trencament del llati a traves de la parla dels natius valencians, hispano-visigots, que en la conquista musulmana passaren a dir-se mossaraps (els que seguiren sent cristians) i muladins (els que es convertiren), estos ultims lis fon facil canviar d´indumentaria, de costums, de religio, etc… pero no de sa forma de parlar, el seu romanç valencià durà sigles, perque quan una minoria llingüistica (invasors) està en contacte ab una majoria llingüistica (invadits), la minoria depren la llengua de la majoria, pero la majoria no depren la llengua de la minoria o la depren molt mes tart. Un eixemple ho tenim en els judeus espanyols (sefardis), expulsats en 1492, que han seguit conservant la seua parla al nort d´Africa.

Joanot Martorell (que enguany, 2010, es celebra l´any Martorell), cunyat d´Ausias March, escrigué, en 1490, en el Prolech del “Tirant lo Blanch” lo següent:

[…] me atrevire expondre: no solament de lengua inglesa en `portoguesa. Mes encara de portoguesa en VULGAR VALENCIANA, per ço que la nacio d’on yo so natural sen puxa alegrar e molt ajudar per lo tants e tan insignes actes com hi son.[…]

L´importancia de nostra llengua es demostra en tots els diccionaris, vocabularis, gramatiques,… que durant tots els temps s´han publicat, començant pel primer de tots en 1471, el “Liber Elegantiarum” de Joan Esteve, primer diccionari en llengua valenciana, propiament lexic, i acabant en l´actual “Diccionari ortogràfic Valencià-Castellà, Castellà-Valencià” de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Valencia, 2004.

El gran patrici castellonenc, Gaetà Huguet i Breva (1848-1926), opinava en la “Revista de Castellón”, l´any 1913 en un articul titutal “Valencià imitant altres llengües”, que: “Tant dolça, espiritual y polida degué semblar la nostra llengua al mes portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal Cervantes, que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la mes graciosa del mond; y el concepte ventajós que de la nostra literatura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos y esparses del divinal poeta valencià Ausias March”.

En l´introduccio de l´obra “Regiment de la còsa pública” del flare franciscà Francesc Eximenis (1327-1409), catala, natural de Girona i afincat en Valencia, despres de lloar a Valencia, diu: “Per totes estes còses e raóns ha volgut Nostre Senyor Deu que pòble valenciá sia pòble especial e elet entre los altres de tota Espanya, car com sia vingut e eíxit per la major partida de Catalunya e li sia al costat, empero nós nomena pòble catalá, ans per especial privilegi ha pròpi nóm, es nomena póble valenciá”.

El filolec Voro López, comenta que l´obra d´Ausias March ha gojat i goja d´un gran prestigi i reconeiximent; tingam en conte que la seua obra ha arribat als nostres dies gracies al gran exit que tingué en la seua epoca lo que feu que els seus manuscrits passaren de ma en ma i de copiste a copiste. El prestigi de l´ilustre escritor Ausias March es posà de manifest en els circuls culturals de la cort del Magnanim, del Regne de Valencia i en l´Espanya del sigle XVI com ho demostren les edicions del text original de sa obra, impressa en Valencia, Barcelona, Valladolit, Sevilla i Madrit. A dia de hui, es poden trobar fins a 337 estudis especifics sobre diversos aspectes de la vida i obra d´Ausias March, preeminent representant de la lliteratura en llengua valenciana.

6. Conclusio

6.1 Actes pel 550 i 600 aniversari

En el cincentscinquanta aniversari del seu obit (1459-2009), en setembre de l´any 2009, en la ciutat de Valencia, es celebrà un Congres Internacional dedicat al poeta, patrocinat per l´Institucio Alfons el Magnanim de la Diputacio de Valencia, aixina com, diferents exposicions, una itinerant en Beniarjo, Alcoy, Alacant, Sant Mateu, etc... i en la Biblioteca Valenciana de l´Archiu del Regne, per a major coneiximent d´este valencià universal. En el siscents aniversari del seu naiximent (1397-1997), es feren una serie de publicacions en torn a la seua figura i obra.

6.2 Carrer d´Ausias March en Castello

En la ciutat de Castello, tenim un carrer, centric, llarc pero estret, dedicat a la memoria d´Ausias March, que conté quatre plaques: dos de l´Ajuntament de Castello que diu: “Carrer d´Ausiàs March – calle Ausias March/Poeta”, una atra (que no es pot llegir molt be per sa antiguetat) de l´Institut d´Estudis del Castell de Peníscola que diu: “El Instituto de Estudios Castillo de Peñíscola a Ausias March en el V centenario de su muerte. 1459-1959” i una atra (que no es pot llegir completament perque conté una pegatina i pintura) que diu: “A Ausias March (1397-1459) Poeta nacional, en el VIé aniversari del seu naixement. Castelló, 3 d´octubre de 1997. Bloc Jaume I. Acció Cultural del País Valencià”, colocada, en el seu dia, per una entitat pancatalanista, i que deuria de dir: “A Ausias March. Al nostre poeta valencià en el (DC) siscents aniversari del seu naiximent (1397-1997)”, ademes, com es pot comprobar, conté un erro, ya que no fa sis anys que ha naixcut nostre poeta.

6.3 Dia de la Llengua i Cultura Valenciana

Fa mes de vint anys, estant en vida i sent deca de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV) el poeta Xavier Casp (1915-2004), s´institui el dia 3 de març, com el Dia de la Llengua i Cultura Valenciana, eixe dia es recorda al nostre gran poeta, una de les majors glories de l´idioma valencià, oferint-li una missa en l´altar major de la Catedral de Valencia, fent tambe sufragi per les animes de tots els escritors valencians que nos han precedit, i depositant sobre la seua tomba unes flors. Fent-se tambe un acte academic d´exaltacio a la llengua valenciana. Entitats culturals i tota classe de persones li oferixen al nostre poeta tot el seu respecte i admiracio i li retren homenaje. Perque arribar una llengua, com nostra llengua valenciana, a tindre un sigle d´Or lliterari, ser parlada des de vora huitcents anys, ininterrompudament, i que seguixca encara viva com al principi i constituir la base d´atres llengües, com la catalana, i que es seguirà parlant uns atres mil anys… o mes, conforme ho diu Joan Benet Rodríguez. Aixo esperem.

Castello, setembre de 2010.
Xavier Gimeno i Alonso

Bibliografia/Fonts de documentacio:

Llibre: “Ausías March y su época”. Joaquin Rubió y Ors. Barcelona, 1882. Ed. Facsimil.
“Los caballeros de apellido March en Cataluña y en Valencia” (Articuls del I al XII), Lluïs Fullana i Mira, Bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC), Castello, anys 1935 i 1936.
Llibre: “Ausias March. Obra poética completa” (Toms I i II), Rafael Ferreres. Fundación Juan March. Clásicos Castalia. Madrit, 1979.
Llibre: “Iniciacio a Ausias March”. Artur Ahuir. Ajuntament de Valencia. Regidoria d´Educacio, Accio Cultural i Patrimoni Historic i Cultural. Valencia, 1994.
Enciclopedia Salvat Universal. Salvat Editores, S.A. Tom 16. Barcelona, 1996.
Llibre: “Ausias March. Estudis I”. Josep V. Gómez Bayarri, Nuria Blaya Estrada i Voro López i Verdejo. Ajuntament de Catarroja. Valencia, 1997.
Llibre: “Ausias March. Siscents aniversari”. Angels Redón i Díaz. Institut Valencià de la Joventut, Generalitat Valenciana i Lo Rat Penat. Valencia, 1997.
Llibre: “Con motivo del seiscientos aniversario de Ausias March. 1397-1997”. F. Lliso Genovés. Valencia, 1997.
Llibre: “Cronologia Historica de la Llengua Valenciana”. Mª Teresa Puerto i Joan Ignaci Culla. Diputacio de Valencia. Valencia, 2007.
Revista Rogle. Numero extra “Ausias March, en el 550 aniversari del seu obit”. Primavera d´hivern 2009. Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana.
Articuls al voltant d´Ausias March i la seua epoca, dels següents autors (per orde alfabetic): Vicent Ramón Calatayud, Joan Ignaci Culla, Julio Filippi Domínguez, Agusti Galbis Cordova, Ricardo García Moya, José Vte. Gómez Bayarri, Obduli Jovaní Puig, Mª Teresa Puerto Ferre, Josep E. Rico Sogorb, Joan Benet Rodríguez i Manzanares, Joaquín Serrano Yuste,…).
Diverses webs d´Internet

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: