Entrevista a D. Josep Mª Guinot Galán

Per Josep Maria Guinot i Galan

JOSEP Mª GUINOT, PRESIDENT HONORARI DE L’ASSOCIACIO CARDONA I VIVES DE CASTELLÓ.

P.-¿Mos pot resumir breument l’historia de l’Associacio Cardona i Vives?

R.-El 22 de juny de 1982 se va constituir l’Associacio Cultural “Cardona Vives” de Castello. Els membres fundadors mamprenguerem la faena de fomentar els valors valencianistes d’una provincia molt atacada pel catalanisme. Vaig tindre l’honor de ser el primer president, tenint en eixa Junta Directiva, a gent coneguda i de prestigi de Castello com Lleopolt Peñarroja, Victor Bort, Miguel Llop, Eliseo Forcada, Vicente Insa i José Mª Escuin.En l’actualitat encara ostente la presidencia honorifica d’esta entitat.

P.-¿Com es viu el valencianisme en Castelló?

R.-Existix molta diferencia de criteri entre el poble pla i els dirigents. La gent del carrer té molt clar que el nostre poble es valencià, les nostres costums i rails son valencianes i, sobretot, la llengua que parlem es la Llengua Valenciana. Els nostres dirigents no ho tenen tan clar. Nomes defenen el nom de la llengua. En eixe sentit se senten respalats per l’Estatut. El contingut de la llengua que nos volen impondre ya es atra cosa. Se conformen i s’esforcen en propagar una llengua aliena en unes normes catalanistes com les “normes del 32”. En esta direccio se menegen l’intelectualitat, la prensa, la radio i l’administracio.


P.-¿El valencià i el catala son la mateixa llengua o diferents?

R.-Son diferents. Sobretot en la fonetica (la pronunciacio), pero tambe en la morfologia i la sintaxis. Quan un valencià ou a un catala, de forma immediata ho percebix.


P.-Vosté es considerat un dels grans escritors en Llengua Valenciana d’este sigle. ¿Està en perill la Llengua Valenciana?

R.-Si fora per les nostres autoritats, si. Pero no pergam de vista que el verdader soport de la llengua dels valencians está en el propi poble i aixo ya no es tant facil de vencer. Durant sigles, este poble format per Castello, Valencia i Alacant, ha soportat tota classe d’atacs i… el poble ho ha aguantat i ho ha defes. El catalanisme, aci, es com una moda passagera, hui en dia recolzada per la classe politica i els interesos economics. Pel temps, passarà i la Llengua Valenciana no s’acabarà mai.


P.-¿Qué opina dels que pretenen canviar el nom d’idioma valencià en l’Estatut d’Autonomia pel de catala o catala-valencià?

R.-Que son uns mals valencians. Aixo es anar en contra de la veritat i de l’historia. Si tingueren un minim de bona fe anirien a la font, als nostres classics. Possiblement s’esglayarien de vore la cantitat de classics nostres que, ya en el seu temps, volien deixar ben clar que escribien en Llengua Valenciana. Els seus colofons son testimoni de lo que dic.


P.-¿Qué pensa vosté de l’eurorregió de Maragall i Carod-Rovira? ¿Creu que es una ‘tapadera’ dels països catalans?

R.-Quan estos dos “personages” s’han donat conte del rebuig que produix l’expressio “països catalans” en terres valencianes, no han fet mes que buscar sinonims o eufemismes per a significar lo mateix pero en l’esperança de que alguna d’estes expressions “cole”. Començaren per reivindicar “La Catalunya Gran”, despres passaren als “Països Catalans”, “Federacio Asimetrica”, “Arc Mediterrani”, “Corona Catalano-Aragonesa”, “Eurorregio”… Es tot lo mateix i se quedaran en la que consideren menys ofensiva.


P.-¿Creu que fa falta un partit politic valencianiste?

R.-En tota seguritat. Per a recolzar la nostra identitat i cultura necessitem força; la que otorga el poder politic.


P.-Pensa que Coalicio Valenciana pot ser eixe partit.

R.-En sa curta trayectoria ha demostrat complir els requisits indispensables per a defendre els valors propis dels valencians; els ha ficat en practica en diligencia; ha actuat en prontitut i eficacia. Crec, ademes, que té gent bona, valenta i molt valencianista. Yo mai he perteneixcut a un partit politic, entre atres coses per la meua condicio de religios, pero no tinc inconvenient en dir que sempre he segut simpatisant d’Unio Valenciana encara que, quan he tingut ocasio, he comentat els seus erros. No devien haver prescindit de Lizondo i no devien haver-se conformat en acceptar la presidencia de Les Corts a canvi de mostrar-se conformistes en el tema de la Llengua Valenciana. Hui en dia, pareix que U.V. estiga en decliu i, en canvi Coalicio Valenciana està ilusionant a la gent de l’entorn valencianiste.


P.-¿Que opina del seu lider, Juan García Sentandreu?

R.-Si la trayectoria de Coalicio Valenciana es curta, la del seu lider, Juan Garcia Sentandreu, es llarga i fructifera. Juan es una persona molt ben preparada professionalment. Es una persona decidida i valenta. Es jove. Té mes que probada la seua vena valencianista. Es un autentic lider. Tal vegada lo mes dificil de conseguir en un partit politic es la figura emblematica d’un lider carismatic.Juan reunix les caracteristiques d’un bon lider. Es una circumstancia historica que els valencians tenim dret a aprofitar i, no fer-ho, seria llastimos i recriminable.

Entrevista feta per Pau Segarra.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: