Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Sintaxis. Capitul XXIX)
Per Josep Maria Guinot i Galan
CAPITUL XXIX
PRONOMS. El pronom personal.
216. Classificacio dels pronoms. Encara que la funcio principal del pronom es reemplaçar al nom, a vegades substituix a un infinitiu o expressa una idea mes o menys verbal, evitant sa repeticio. Eixemple: Ell vol anar-se´n de casa; yo ho sé. El pronom ho representa l´idea general de voler anar-se´n.
Segons la funcio que realisen, els pronoms poden classificar-se en tres categories, que son: nominal (demostratius i possessius), verbal (personals, neutres, indefinits i adverbials) i relatius (introduint oracions de relatiu).
En MORFOLOGIA hem vist les formes que tenen i el residuo de declinacio que conserven. Parlarém en primer lloc dels pronoms personals.
217. Funcio dels pronoms personals. Els pronoms personals tenen una doble funcio: subjecte del verp i complement, directe o indirecte. Eixemples: yo cante; te cante; parle de tu. En valencia hi ha que afegir a estes nocions una atra fonamental; la del pronom neutre HO, i els adverbials EN i HI.
218. La declinacio del pronom personal s´obte per mig de preposicions.
Primera Persona
SINGULAR PLURAL
Nominatiu Yo Nosatros/nosatres; nos
Genitiu De mi De nosatros/nosatres
Datiu A o per a mi (me) A o per a nosatros/-es; nos
Acusatiu me, a mi A nosatros/-es; nos
Ablatiu En, de, per, etc. mi En, de, per, etc... nosatros/-es
Segona Persona
SINGULAR PLURAL
Nominatiu Tu Vosatros/vosatres; vos
Genitiu De tu De vosatros/-es
Datiu A o per a tu (te) A o per a vosatros/-es; vos
Acusatiu A tu A vosatros/-es; vos
Ablatiu de, sense, etc... tu En, de ,per, sense, etc... vosatros/-es
Tercera Persona
SINGULAR PLURAL
Nominatiu ell, ella ells, elles
Genitiu d´ell, d´ella d´ells, d´elles
Datiu A o per a ell, o ella (li) A o per a ells o elles (els, les)
Acusatiu a ell, a ella (el, la) a ells a elles (els, les)
Ablatiu de, en, per, etc.... ell o ella de, en, per, etc... ells o elles
Tercera Persona: forma reflexiva
SINGULAR I PLURAL
Datiu a o per a si (se o es)
Acusatiu a si (se o es)
Ablatiu de, en, per, etc... si
219. El pronom personal com a subjecte. Com a subjecte, el pronom personal té les formes anteriors de nominatiu.
Moltes vegades el pronom subjecte s´omet perque no fa falta, per deduir-se facilment la persona per les desinencies del verp: cantaves (ya s´enten que el subjecte es tu)
La forma tu es substituida per cortesia per voste; tambe es pot usar la de vos per a donar mes solemnitat: "vos, senyor..." La forma nosatros pot usar-se per la primera del singular; nosatros opinem, per yo opine (plural de modestia).
Quan el pronom es subjecte, es sempre tonic, pero, quan es complement, pot ser tonic o aton.
Els pronoms de 1ª i 2ª persona fan sempre referencia a persones; el de 3ª pot representar persones o coses inanimades.
Els pronoms de 1ª i 2ª persona (me, te, nos, vos) poden tindre valor reflexiu, pero nomes el de 3ª conta ab forma especial reflexiva, SE o ES (invariables en genero i numero), aixi com en una forma SI, usada ab preposicio.
L´ambigüetat del reflexiu dona lloc a cinc valors:
a) complementari: se li dira clarament.
b) reflexiu: se o es va a vestir.
c) reciproc: se o es van maltractar.
d) passiu: se o es va desfer.
e) indefinit: se o es diu per ahi.
220. Pronoms forts i debils: el seu us.
1) Els pronoms personals forts
a) Quan fan de subjecte no van precedits de cap preposicio: nosatros anem al camp.
b) Quan fan de complement directe o indirecte, porten preposicio: buscar-me a mi; gracies a ell.
c) Com a complement circumstancial porten diverses preposicions: sense mi, per vosatros. En conte de preposicio pot anar una locucio preposicional: en torn a mi.
2) Els pronoms personals debils, son tretze: quatre invariables i nou variables. Estos ultims poden adoptar diverses formes en la frase: forma plena, reduida, elidida i reforçada (1) Estes formes van sempre acompanyant al verp.
(1) Morfologia capitul XI
a) Van seguint al verp quan este està en infinitiu, gerundi o imperatiu: casar-se, dient-te, mengeu-vos.
b) En els atres casos van davant del verp: me´n vaig, te cases.
c) Quan el verp està en preterit perifrastic, el pronom debil pot anar devant del verp auxiliar o darrere de l´infinitiu: vaig mullar-me o me vaig mullar, pero no està permes usar al mateix temps les dos posicions (no, me vaig mullar-me)
221. Construccio del pronom personal. El pronom personal subjecte generalment va davant del verp, com hem dit; pero pot anar darrere en els casos següents:
a) En oracions interrogatives o admiratives: ¿Vens tu?; ¡Havies de ser tu!.
b) En verps de llengua (dir, referir, respondre, etc...), en l´oracio intercalada per a expressar qui es qui diu o pensa: aixo es mentira -digue ell.
c) En diverses ocasions, darrere de paraules paregudes a sempre, aixi, aixina, tal volta, etc...: ¿Qui ho ha fet? Tal volta tu.
-Els pronoms subjectes de 1ª i 2ª persona, si no es per enfasis, es solen ometre: pero es deuen expressar en les distribucions, per a indicar la participacio de cada una d´elles en l´accio del verp: Yo llegia, ell escoltava.
A vegades per modestia, en conte de dir yo, es diu U o UNA: una no sap que fer; ¿u que voldria? En coincidencia de diverses persones, la primera, va en l´ultim lloc: mon pare, ma tia i yo, varem anar al congres.
222. Els pronoms personals complements. Formes debils.
Les formes debils del pronom personal son les següents: EM, ET, ES, NOS (ENS), VOS, EL, LA, ELS, LES, LI, HO i EN (NE). Com hem dit ya, son totes, formes monosilabiques i atones, i s´agrupen ab el verp formant una paraula fonetica. L´us ha acostumat a unir-les al verp per mig d´un guionet o d´un apostrof. Alguna de dites formes pot usar-se com a subjecte, pero generalment servixen per a regim indirecte. Per a mes comoditat reunim dites formes en una taula:
Formes darrere del verp
1ª persona 2ª persona 3ª persona Adverbial
S P S P S P
se, lo, (hi), ne, en, ho
PLENA me nos te vos la, li los, les
REDUIDA ´m ´t ´s, ´l ´ls ´n
Formes davant del verp
1ª persona 2ª persona 3ª persona Adverbial
S P S P S P
reforçada em (ens) et es, el els en
elidida m´ t´ s´, l´ n´
223. Observacions sintactiques.
1) Primera i segona persones. Els pronoms debils de 1ª i 2ª persona s´usen indistintament per a complement acusatiu i datiu: mateu-me, doneu-me.
2) Tercera persona: Els pronoms debils son diferents en acusatiu i datiu.
a) En acusatiu: masculi del singular: el (lo, ´l, l´): mata´l, mata-lo, l´ompli. Femeni del singular: la (´l, l´): mata-la, l´ampra, ampra´l . Masculi del plural: els (los, ´ls): els mata, mata-los. Femeni del plural: les: les compra, compra-les.
b) En datiu: Masculi o femeni del singular: li a ell o a ella: dona-li corda;
masculi o femeni del plural: els (les, los, ´ls): els dona, dona´ls, ensenyeu-los, ensenyeu-les.
NOTES:
1) Es incorrecte usar els pronoms debils de tercera persona per a substituir a un substantiu determinat en casos com els següents: ¿Es esta la parenta? - No l´es. ¿Eren els teus cosins? - No els eren. Pareixien les veïnes de casa pero no les son. En valencia no fa falta el pronom refereit com a predicat, basta dir "no es" o "no eren".
2) Es inacceptable en valencià la substitucio de ELS HO (els ho he dit), per ELS HI (els hi he dit). Aixi, no es dira "els hi direu" sino els ho direu.
3) Es incorrecte usar EN per HO en valor predicatiu: diuen que son bons i no en son (incorrecte) per "i no ho son". El pronom adverbial HO darrere de vocal es pronuncia HU: dona-ho, pronunciat dona-u.
224. Formes indirectes. Seguint la linia del P. Fullana exposem algunes particularitats de les formes pronominals en funcio de complement.
1) Les formes tu, vosatros, ell, ella, ells, elles, poden usar-se com a complements indirectes, i en este cas deuen anar precedides de preposicio: de nosatros es parla molt, de tu es riuran; aço va per a tu.
2) El pronom MI va quasi sempre precedit de preposicio: per a mi ya has acabat.
3) Les construccions "de mi, de tu, d´ell, etc...", en valor possessiu o de pertenencia, es preferible reemplaçar-les pels possessius meu, teu, etc... No obstant es llegitima la construccio "d´ell, d´ella, etc..."
4) Les formes ME o EM, TE o ET, SE o ES, NOS (mos) VOS, LI, ELS i LOS, s´usen en datiu sense preposicio: me dones, em dones.
5) Nos i Vos, per eufonia, popularment es transformen en SE quan son enclitics i el verp acaba en consonant o diftonc. Literariament, es preferible usar NOS i VOS, en lloc de SE: No volem perdre´s (coloquial); no volem perdre-nos (literari).
6) En el llenguage popular darrere de NOS i VOS la particula EN es convertix en ON u ONE: anem-nos en, aneu-vos en, etc...; pronunciats anemon o anemone, anevon o anevone.
225. Concurrencia de formes complementaries en el valencià actual
1) La primera i segona persona, en cas de concurrencia deuen posar-se davant de la tercera: si me´l compres, o si me la compres, menja-te-la.
2) Si concorren dos formes de tercera persona, la que fa de complement indirecte va davant del complement directe: li´l prenc, li la fare, compra-li-les, vendre-nos-les.
3) En concurrencia de la forma reflexiva ES o SE i de dos formes de tercera persona, precedix la reflexiva, i les atres formes de tercera persona que acompanyen van: en segon lloc, el complement indirecte, i en el tercer el directe: se li´l menjaren tot, ya se li l´emporta.
4) Es reprovable l´us del pronom US, en lloc de VOS: se vos dira (no, se us dira).
5) Estan en desus les combinacions ab el pronom HI, (que nomes s´usa en els casos que s´indiquen en el cap. XI, num. 142. De modo que
no se dira se dira en valencià:
posi-m´hi pose-m´ho
porteu-nos-hi porteu-nos alli
no ens-hi emboliquem no nos emboliquem
no t´hi han vist no t´han vist
fiqueu-vos-hi fiqueu-vos o fiqueu-vos alli
comptans-hi conta-nos-ho
no t´hi han vist no t´han vist
perdre-vos-hi perdre-vos (alli)
m´hi pensare m´ho pensare
6) Correntment no es posen darrere del verp les formes -nos-el o -nos-els; doneu-nos-lo; (no, doneu-nos-el), traguem-nos-los (no traguem-nos-els); deixe-nos-los, (no deixi´ns-els)
7) No s´escriu la combinacio l´hi o los-hi sino -li´l -li´ls: dona-li (no, dona-l´hi), li´ls duran (no, els hi duran); doneu-li´ls ara (no, doneu-los-hi ara). Igualment s´exclouen les combinacions analogues. -la-hi, les-hi per li: torneu-li-la (no torneu-la-hi).
8) El pronom adverbial EN tambe te un us restringit, i en ocasions s´exclou:
a) Al costat de l´acusatiu del pronom ell, no es posa; aixina com quan no es indispensable: ell el traura (no, ell en el traura), trau-lo tu (no trau-l´en tu), encara no l´han tret (no, encara no el n´han tret).
b) Igualment EN es incompatible ab el plural els (-los-en, ´ls-en, els-en, els n´): no els poden separar (no, no els en poden separar), ya els han separat (no, ya els n´han separats); separeu-los (no, separeu-los-en).
c) Tampoc, entra EN en les combinacions -la´n, la-ne o la n´: no la poden traure (no, no la´n poden traure); encara no l´han treta (no, encara no la n´han treta); trau-la si pots (no, trau-la´n si pots).
d) Està fora de circulacio, la combinacio d´EN ab el plural femeni LES (-les en, les n´): no les podem traure (no, no les en podem traure), ara ya les han tretes (no, ara ya les n´han tretes), ha costat molt de traure-les (no, ha costat molt de traure-les-en).
226. Atres particularitats de les combinacions binaries de pronoms.
1) Si el primer pronom es EM, ET, o ES, adopta per lo general la forma plena (excepte en el cas poc freqüent d´anar davant d´HI: m´hi veig). Inclus davant d´HO sol conservar-se la forma plena: me-ho dius.
2) Si el primer pronom no es cap dels tres anteriorment citats, adopta la forma que li correspon segons vaja davant o darrere del verp i este comence o acabe en vocal o consonant (Veja´s capitul XI, num. 143).
227. El pronom neutre HO.
El pronom neutre HO, s´usa per a reemplaçar:
1) Un complement directe (acusatiu) que reemplaça a un nom, adjectiu o frase substantivada. Per eixemple: ¿Qui ha dit aixo? Yo no ho he dit. ¿Qui coneix a on s´amaga Vicent? Yo no ho conec. ¿Saps qui ho ha fet? Yo no ho se. Si veniu pronte, yo vos ho agraïre (el vindre pronte).
2) Un predicatiu o atribut expressat per un adjectiu o per un substantiu indeterminat, al que reemplaça dins d´una oracio formada per verps copulatius (ser, estar, pareixer, etc...) eixemples: pareix bona persona, i no ho es; diu que es notari, i no ho es; volen que estiga be i no ho està.
En la major part del Regne de Valencia el pronom HO es pronuncia HU; davant del verp, sempre, i darrere, quan el verp acaba en vocal, pero estes pronunciacions no deuen ser portades a l´ortografia, ho prendras (no, hu prendras) dona-m´ho (no, dona-me-hu).
228. Els pronoms adverbials EN i HI.
El pronom adverbial HI en el valencia modern s´usa solament per a acompanyar al verp auxiliar haver i en unes poques frases fetes, en les que entra el reflexiu me, te, se. Hi ha, hi havia, hi haura, etc.... M´hi veig, t´hi trobes, s´hi veu, (al costat de me veig, te trobes, se veu). Fora d´estos casos l´us sense discrecio de l´adverbi HI es considera un catalanisme.
Ya no s´usa correntment per a reemplaçar un complement preposicional, que, en cas d´estar explicit, estaria introduit per les preposicions A o EN: Eixemple: no es dira "ya s´hi acostumarà" (a alguna cosa) "sempre hi pensa" (en alguna cosa o persona). Tampoc s´usa per a reemplaçar a una determinacio circumstancial de lloc, que, en estil explicit deuria ser introduida per alguna preposicio distinta de DE. Eixemple: no es dira "yo tambe hi vaig" (a algun lloc), ni "obri el calaix i dexa-hi els mocadors" (en el calaix), sino "yo tambe vaig" o "vaig alli", "obri el calaix i deixa (alli) els mocadors". Finalment, no s´usa per a reemplaçar a un predicatiu que seria expressat per un adjectiu o substantiu indeterminat dins d´una oracio de verp copulatiu, com quedar-se, tornar-se, etc... Eixemples: No es dira "esta camisa no es gran, pero s´hi tornara"; o "vaig quedar groc, pero ell encara s´hi va tornar mes"; sino esta camisa no es gran pero se tornara (gran); yo vaig quedar groc, pero ell encara es va tornar mes.
229. El pronom adverbial EN (o NE) en valencia modern es suprimix sempre que no es indispensable per a coneixer quin es el nom que voldria reemplaçar, i sempre que el dit nom està explicit. Eixemples: no se dira "compre el diari i en lligc totes les fulles", sino, lligc totes les fulles; ni, he trobat un coche i en tinc les claus, sino, i tinc totes les claus (ya es suposa que son del coche).
No obstant lo dit anteriorment, el pronom EN es molt valencia i s´usa correntment en els següents ocasions:
1) Per a reemplaçar a un nom usat en sentit partitiu: ¿vols diners? Dona-me´n (d´ells) ¿Teniu pomes? No en tenim.
2) Per a reemplaçar a un complement directe (acusatiu) indeterminat, de qualsevol genero o numero que siga. ¿Teniu amics? No en tenim.
3) Per a representar a un substantiu que, d´estar expressat, aniria com a complement directe darrere d´un determinatiu, numeral, quantitatiu o indefinit (quant, tant, mes , menys, massa, prou, molt, poc, etc...): ¿Tens moltes faltes? No en tinc. Si hi ha melons al mercat compra´n dos.
4) Acompanyant a certs verps de moviment com anar, vindre, pujar, baixar, tornar, entrar, eixir, volar, etc... Eixemples: me´n vaig, me´n vinc, nos en tornem, nos n´entrem (vulgarment, mo n´entrem) vos en aneu (vulgarment, vo n´aneu).
5) Per a reemplaçar a un complement introduit per la preposicio DE. Eixemples: Tindria que esglayar-me d´aixo, pero m´en ric (d´aixo).
No s´usa actualment per a reemplaçar una determinacio de lloc introduida per la preposicio DE. Eixemple. No es diu "Si obris l´armari en trauré els llibres"; "entraven a les nou i n´eixien a les deu", sino, si obris l´armari trauré (d´alli) els llibres, i entraven a les nou i eixien ( ya se suposa que d´alli) a les deu.
Si un substantiu està representat per EN, els adjectius que fan referencia ad ell van precedits de la preposicio DE. Eixemple: n´han dut de chicotets (p. e. panets).
230. Combinacions ternaries de pronoms.
Quan concorren tres pronoms debils junt al verp, expressant complements o determinacions, l´orde de colocacio es el següent: els complements precedixen a les determinacions circumstancials, i entre elles va en primer lloc el datiu, com en les combinacions binaries. Eixemples: tenia molts borregos pero se li´n van fugir.
En quant a l´us de formes plenes, reduides, elidides o reforçades, es pot advertir que el tercer pronom influix sobre la forma del segon, de la mateixa manera que el segon influix sobre la del primer, es dir, el tercer pronom es tractat com el segon en les combinacions binaries.
Vorem alguns casos practics:
1) En la concurrencia ternaria de pronoms, el primer lloc es per al que està en datiu, el tercer, per al complement circumstancial, i l´atre complement va entre els dos: li se n´ha pujat el carrec al cap.
2) Quan un tercer pronom s´unix a una combinacio binaria, pren la forma de EM, ET, EL, ELS, EN, o les equivalents ´M, ´T, ´L, ´LS, ´N, segons que el segon pronom acabe en consonant o en vocal: engolir-se-te´l, menjar-se-nos-lo.
3) Si la coincidencia de tres pronoms, es davant d´un verp començant per vocal o H, les formes anteriors son reemplaçades per M´, T´, L´, N´: se me l´endu; se te n´endu.
cites
Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propiosSalvador de Madariaga
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
