El Senat i les llengües d´Espanya

Per Xavier Gimeno Alonso

Durant el mes de giner d´enguany (2011), en el Senat espanyol s´han començat a utilisar les diferents llengües oficials (segon el nostres politics) d´Espanya. O siga que quasi tots els senadors han tingut que escoltar les diferents traduccions al castellà, al vasc, al gallec, al catala i… ¿al valencià? que s´han fet, per a poder entendre allo que diuen els senadors d´eixos territoris que tenen una atra llengua cooficial.

Aixo, en primer lloc, em pareix un desgavell, perque les llengües tenen que ser un mig de comunicacio i no un mig de confrontacio, cosa que saben fer molt be els nacionalistes d´eixos territoris, i per tant, la llengua en la que s´entenem tots, el castellà o español, no necessita cap traduccio, conforme s´havia fet fins ara.

Soc castellonenc de “soca” i per tant valencià i defenc nostra llengua com el que mes, la llengua valenciana baix la normativa d´El Puig i codificada per la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), que es la que mes s´acosta a la llengua parlada pel nostre poble, i no eixe llenguage hibrit que nos estan ensenyant, hui en dia, mig valencià i mig catala, conforme dia D. Josep Mª Guinot, filolec, llingüiste i u dels millors llatinistes de la seua epoca.

El castellà es la llengua oficial de l´Estat espanyol i encara que el Senat siga una cambra de representacio territorial, es una cambra de l´estat i per tant no es necessari fer-se traduccions ad atres llengües, i no podem comparar-lo en les sessions que es fan a Bruseles, quan es reunixen els representants dels diferents paissos de l´Unio Europea, com ha comentat un politic nacionaliste.

Està clar que tot eixe desgavell es per l´importancia (en vots i representacio) que tenen els partits nacionalistes d´eixes comunitats autonomes que ampren una atra llengua. I que tot este montage ha segut per interessos politics, ya que en el govern espanyol, quan mana u dels dos grans partits sempre necessiten els vots d´estos per a poder governar i aprovar les lleis a nivell de l´estat, i aixina mos lluïx el pel.

I si parlem dels diners que es gasten per ad eixes traduccions, encara ho veig pijor. Ya que en cada sessio del Senat, segon els mijos de comunicacio, es gasten vora 12.000 euros (o siga 2 millons de pessetes). En fi, aixo no té nom, en l´epoca de crisis que estem i fent eixe dispendi.

Castello, a 22 de giner de 2011.

* Articul publicat en el periodic ´Levante´ en la seccio de ´Opinión y participación´ del dia 29.1.2011.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana