Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Sintaxis. Capituls XXV i XXVI)

Per Josep Maria Guinot i Galan

                              CAPITUL     XXV

     REGIM I CONSTRUCCIO

     206.          Per a no ser reiteratius estudiarém conjuntament el regim i construccio de les diferents parts de lŽoracio.

     Entenem per regim la part de la Sintaxis que estudia la dependencia que tenen unes paraules dŽatres dins de lŽoracio. Les paraules poden ser regents: el nom, lŽadjectiu, el pronom, el verp i lŽadverbi; regides: el pronom, el verp i lŽadverbi, i ni regents ni regides, com la conjuncio.

     Entenem per construccio la part de la Sintaxis que estudia la colocacio de les paraules per a fer oracions, o de les diverses oracions dins dŽun periodo.

     207.          Funcions sintactiques del substantiu. El substantiu pot realisar en lŽoracio els següents oficis: 1) subjecte, 2) predicat nominal o atribut, 3) formant part dŽun modo adverbial, 4) complement dŽun atre substantiu, 5) complement dŽun adjectiu, 6) complement dŽun verp.

     1) Ser subjecte de lŽoracio es el principal ofici del substantiu. En este cas va sempre sense preposicions i en tercera persona, o sens articul: El pare vindra, el gos lladrarà.

     2) En funcio de predicat nominal o atribut, el substantiu fa lŽofici dŽun adjectiu i no porta preposicions, Lluis es professor.

     3) Pot formar part dŽun modo adverbial, ab lŽajuda dŽalguna preposicio i fent en lŽoracio lŽofici dŽadverbi: a cegues, al reves.

     4) Un substantiu pot completar un atra substantiu, sense preposicio (en aposicio) o per mig de preposicions. LŽaposicio pot ser explicativa o especificativa: Valencia, la ciutat de les flors; Maria, cap de la rebelio. Poden ser de distint genero i numero els dos substantius aposts. Lo mes freqüent es que un substantiu complete a un atre per mig de preposicions, les mes frequents son: A, DE, EN i PER, de els quals es tractarà en el capitul dedicat a la preposicio.

     5) Un substantiu precedit de preposicio pot completar un adjectiu, llimitant-lo o restringint-lo en significacio: propi dŽatrevits, entes en negocis.

     6) El substantiu pot ser complement directe, indirecte i circumstancial del verp. Complement directe: Pere menja pomes; indirecte: dona-li peres a lŽamic; circumstancial: (de lloc, temps, modo, fi, causa, etc...) estudie en el terrat; mŽalce pel demati; estic mal del fege.

     208.          Construccio del substantiu.

     1) El substantiu, en funcio de subjecte, deu colocar-se davant del verp: els chiquets corren molt.

     Casos en que el substantiu-subjecte pot anar darrere del verp.

          1) En oracions interrogatives, acompanyant a verps com dir, referir, cridar, respondre, afegir, etc...: A on va Vicent - Aixo va respondre Andreu.

          2) Darrere de certes expressions com apenes, tal volta, tambe, aixi, etc...: tal volta vinga la calor; aixina contestes tu.

          3) Dins dŽuna oracio de relatiu: lŽhaca que ha comprat el senyor.

          4) En lŽoracio figurada, com es veu en la Sintaxis figurada.

     2) El substantiu en funcio dŽaposicio, deu colocar-se sempre immediatament despres del primer substantiu: Aleixandre, rei de Macedonia.

     3) El substantiu en paper dŽatribut, deu colocar-se darrere del verp: el dinar es la menjada principal.

     4) El complement va a continuacio del verp: ya mŽhe menjat els torrons. Pero si dit complement es antecedent dŽun pronom relatiu, pot precedir al verp: les pomes que he collit est any.

     5) El complement indirecte generalment va darrere del verp i precedit dŽuna preposicio: Pere complau a sa mare. Pero pot precedir al verp, per raons estilistiques i per eufonia: a la germana li ho donaren.

     - El complement indirecte va darrere del directe: dona-li les claus a la mare.

     6) Si sŽajunten complements de varies classes o circumstancies, cadascu anira junt a la paraula a la que faça referencia. Andreu al costat de son bon pare, va a la proxima horta, en el carro carregat, passant ans per la bonica iglesia.

     7) El substantiu en funcio de vocatiu, no te lloc senyalat: pot anar en qualsevol lloc de lŽoracio. Pot anar precedit dŽinterjeccio; Amic meu, tin paciencia; fill meu Ąquina desgracia!


                              CAPITUL XXVI

     Funcions Sintactiques de lŽAdjectiu Calificatiu.

     209.          LŽofici propi de lŽadjectiu es el de calificar o determinar als substantius. Hi ha un adjectiu explicatiu (lŽindustriosa abella), un atre especificatiu (els animals treballadors) i hi ha un adjectiu predicat nominal (les ovelles son manses). Poden tambe els adjectius completar lŽidea dŽun predicat verbal sense deixar de referir-se al nom, (lŽhome naix descalç).

           Atres funcions de lŽadjectiu.

     a) Adjectiu completant a un substantiu, subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial; lŽhome dur no va be; vejam la novia jove; visitem a lŽamic en sa casa vella.

     b) Adjectiu usat adverbialment, Vixc alegre (alegrement).

     c) Formant adverbis o modos adverbials. A cegues, a fosques.

     d) Adjectiu substantivat. Lo bo, els templats, els pobres.

     e) Adjectiu complement dŽun atre adjectiu o dŽun adverbi: massa dolç, un poc tart.

     210     Complements de lŽadjeciu. Quan lŽadjectiu està substantivat, pot tindre els mateixos complements, i realisar les mateixes funcions, que el nom. A mes pot tindre els següents complements.

     a) Un adverbi o modo adverbial: Juan es bo per dins.

     b) Un infinitiu ab preposicio: agil per a correr.

     c) Un pronom: referent a aixo.

     d) Un substantiu ab preposicio.

          Posarém ara unes mostres que donen idea de lŽus de les preposicions que demana cada adjectiu

          1) Introduixen el seu complement per mig de la preposicio A:

     Els adjectius que signifiquen agradar, favorir, utilitat, sumissio, obediencia, benevolencia, fidelitat, paregut, igualtat, comparança, aptitut, propensio, obediencia, distancia, costum i atres pareguts, i sos contraris: propens al mal; acostumat a treballar o al treball.

          2) Demanen la preposicio EN:

     Els adjectius que signifiquen ciencia, mestria i sos contraris i els de companyia: perit en Matematiques, acompanyat en bones salses.

          3) Introduixen el complement per mig de la preposicio DE:

     Els adjectius que indiquen carencia o privacio, diversitat, amistat, separacio, desavenencia, orige, liberacio, capacitat, seguritat i qualitats fisiques, morals o abstractes, i els seus contraris: diferent de tots.

          4) Poden usar PER A en conte de A:

     Els adjectius que indiquen utilitat, dany, profit, conveniencia, aptitut i els seus contraris, aixi com els que indiquen disposicio per a alguna cosa o al contrari (ineptitut): util per a tots. Amaestrat per a caçar.

     211     Construccio de lŽadjectiu. LŽadjectiu pot anar davant o darrere del substantiu al que afecta. Generalment va darrere, indicant simplement una qualitat o una especificacio. Quan va davant, es per raons estilistiques, o per a realçar la qualitat o per eufonia. Inclus el canvi de lloc pot tindre una significacio especial. No es lo mateix: un home pobre , que un pobre home. LŽadjectiu calificatiu, davant del nom te un valor mes afectiu o subjectiu; darrere del nom expressa un significat mes objectiu. El epitet sol anar davant: la blanca neu, la mansa ovella.

     Les regles de colocacio de lŽadjectiu son poc mes o menys les mateixes en totes les llengües neollatines, per lo que no descendim a la casuistica.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: