Joanot Martorell i el princip de Viana

Per Joan Ignaci Culla

La millor novela de cavalleria del mon, la valenciana Tirant lo Blanch, que forma part del nostre Sigle d´Or, no podria passar desapercebuda per a aquells que carixen de lliteratura de prestigi i pretenen tindre-la com siga. Es per aixo que alguns no a soles canvien el titul de l´obra, sino que tambe volen reinterpretar la llengua en la que l´autor afirmava que la havia escrit, la valenciana, substituin-la, burdament, per la catalana. Ara, en un intent, mes si cap, de catalanisar l´obra, ya no es conformen en dir que es catalana la novela, s´atrevisen, sense cap rubor ni prova documental, a afirmar que Joanot Martorell va escriure el Tirant en Barcelona, ya que formava part d´una suposta cort lliteraria del princip de Viana en eixa ciutat.
 
Dins de la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes te el seu apartat la Biblioteca Lluis Vives, quina seu està en Alacant. Baix el titul ´Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc´ (no respecten ni l´original) està la uep que dirigix Llúcia Martín Pascual. Esta membre del departament de Filologia Catalana de l´Universitat d´Alacant va obtindre per a la elaboracio d´este treball una subvencio (BFF200211132E) del Ministeri de Ciencia i Tecnologia de 16.560 €. Es una pena que una Biblioteca de recursos multimedia de l´obra Tirant lo Blanch es vega embrutada per les interpretacions partidistes i acientifiques d´esta «investigadora responsable», como s´autodenomina la senyoreta Martin.
 
En l´apartat de «Redaccio del Tirant lo Blanc» diu entre atres coses: «El lloc de redacció de la novel•la ha estat establert (lo dona per fet) a Barcelona per la documentació que relaciona Martorell amb la cort literària del príncep de Viana a Barcelona…».
 
Si no fora per la mala intencio que se li suposa als que aboquen folcloricament estes barbaritats, no tindriem perque preocupar-mos, ya que, indistintament de que el Tirant es redactara en Barcelona, en Valencia o en la Conchinchina, no tindria major importancia. Lo realment important es la categoria de novela i que ademes, la mateixa, com afirma el propi Martorell, estiguera escrita en la llengua mes culta del moment: en llengua valenciana. Pero ya que les seues intencions son fraudulentes anem a vore com les argumentacions d´esta ´responsable´, ademes de falses son impossibles.
 
Donant per bons els documents que Jaume Torró, professor de l´Universitat de Girona, ha tret de l´Archiu de la Corona d´Arago, en Carlos de Viana es relaciona, efectivament, en un Martorell com a ´trinxant´ (embaixador) seu. Pero aixo no implica res, i molt manco que Joanot formara part d´una cort lliteraria seua en Barcelona. D´entrada Torró ha publicat les anotacions de l´Archiu de la Corona d´Arago i no en els originals. No ho dic perque este siga el cas, pero tenim l´experiencia de la probada manipulacío de documents, com el cas del archiver i «investigador» català Bofarull, per cert tambe relacionat en el cas del nostre escritor, ¿casualitat?
 
De qualsevol manera es molt suposar que el Martorell embaixador siga el nostre, puix en el mateix nom i llinages coincidixen distins personages en la cort de Napols i en atres puestos.
 
Pero lo mes important es que el pelegrinage del princip de Viana demostra l´imposibilitat de que Joanot escriguera el Tirant en Barcelona en una suposta cort lliteraria ´catalana´. Quan el nostre novelista inicia la redaccio del Tirant (com consta en la novela, escomença el dia 2 de giner de 1460), Carlos estava en Mallorca (20 d´agost de 1459 al 22 de març de 1460), a on li havia enviat son pare, Joan d´Arago, des de Mesina. La primera volta que va chafar Barcelona el princip de Viana es el 31 de març de 1460. I des del 2 de decembre de 1460 d´asta finals de febrer de 1461 es troba empresonat en el castell de Morella per problemes en son pare. No torna a Barcelona d´asta el 12 de març i mor el 23 de setembre de 1461.
 
Es dir que, ni quadren les dates en Barcelona quan escomença la redaccio del Tirant i, ni el mateix Carlos de Viana va estar el temps suficient per a crear una cort lliteraria en Barcelona. ¿Com anava a formar part de la mateixa Joanot Martorell, si ademes se´l relaciona a d´este en distintes missions? Per atra part, per a formar una cort i ademes lliteraria o de qualsevol atre tipo d´arts, es necessita diners, cosa que careixia el princip, com queda constancia en l´inventari que va fer Paul Raymond, i que va publicar Juan Iturralde i Suit en el ´Catálogo de la Biblioteca del príncipe Viana´.
 
El quadro de José Moreno Carbonero ´El príncipe de Viana´, plasma a un home excentric, a soles, refugiat en el seus llibres plens de pols (per cert, quasi exclusivament d´autors llatins i francesos), apartat de la societat, en ropajes modests, i en el seu fidel gos com unica companyia. Es dir, res que vore al que se vol retratar ara.
 
A Carlos de Viana se li recorda per el seu talent, per els seus escrits, pero sobre tot per les seues desgracies -la major, ser fill de l´usurpador i perjur Joan II-, pero no per formar una cort llteraria, i molt manco en Barcelona, de la qual formara part el nostre insigne novelista valencià Joanot Martorell.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: