La mentira feta llibre

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Hui dia de la festivitat dels Sants Inocents, estava curiosejant per alguns dels mateixos llocs que solc mirar molt a sovint per a regalar-me a mi mateix alguna coseta que m´agrade, encara que no siguen Reixos, pero hui més encara que uns atres dies de l´any tocava ajudar ad eixos tres personages entranyables que tant els agrada dur els joguets als chicons i alguna coseta als majors, que també mos ho mereixem, be, alguns més que atres, pero això és una atra història.

El cas és que entre els llocs que solc mirar quan vaig a comprar-me alguna coseta sempre es troba la llibreria Paris-Valéncia, pero no perque tinguen els llibres de moda, puix eixos els puc comprar en qualsevol atra llibreria sense cap problema, sino perque tenen una secció de facsímils molt gran i ampla, i a voltes de llibres ya no a soles descatalogats, sino molt curiosos i en un gran valor encara que siga sentimental, que van renovant molt a sovint. És cert que repetixen la majoria dels títuls publicats, pero van incorporant més novetats quan manco t´ho esperes, i la veritat és que hui m´he trobat en una novetat que haguera volgut no trobar-me, puix realment és, la mentira feta llibre.

Estava pegant una ulladeta als facsímils quan em trobí en la “Gramàtica de la Llengua Valenciana” del Pare Lluís Fullana i Mira. Un goig immens em recorregué de cap a peus, puix deuria de ser un llibre de consulta imprescindible, com ho són els texts en llatí. Pero com diuen que l´alegria dura poc en la casa del pobre, justament al costat d´ell, tocant-se les tapes dels dos llibres, ¡qué horror!, em trobí en un facsímil que em feu pujar la mala llet en un bufit a uns llímits insospitables, este llibre és, “Guia del Antiguo Reino de Cataluña” d´Emilio Valverde i editat en Madrit en 1887. ¡Ei! Haveu llegit be, la guia de l´antic regne de Catalunya, com si Catalunya haguera segut regne en algun moment de la seua història, i lo pijor del cas és que està editat en 1887, fa 123 anys.

No ho he comprat perque si ho haguera agarrat en les meues mans, m´haurien eixit pupes en les mateixes, i si ho tinguera en ma casa, segur que tindria malsomis... i encara aixina segur que els tindré. Sí. Tinc clar que els tindré.

Li fiu una foto als lloms dels llibres i ací estic transmetent al món sancer la follia que des de fa més d´un sigle tenen els catalans i sobre tot els pancatalanistes, puix com tots sabem, Catalunya mai ha segut regne ni molt manco, ni ho va a ser mai, ya té prou en ser lo que és i en lo que estan furtant-mos, pero ahí estan fent pàtria a costa d´enganyar a tots, falsificar la veritat, amagar els raonaments certs i correctes, afonar l´història en pro dels seus interessos i aprofitant-se de quant està al seu abast, puix de moment no han trobat la forma de la seua sabata, en eixa mà dura i castigadora que els fique en raó i els torne al seu lloc, es dir, a la no res.

Per a acabar, dir que he buscat informació en Llibres i Internet sobre eixe Emilio Valverde, i no he trobat massa cosa d´ell, pràcticament res i molt vagament, i si és qui he trobat per Internet, no era espanyol, era de la República Dominicana, pero en canvi està fent-li el cul gros a Catalunya. ¡És impressionant!

O be els catalans paguen molt be als seus acòlits, o be saben vendre molt be ´la bicicleta´ a tot lo món, o be utilisen poders hipnòtics, o be estan aliats en Satanàs... pero no m´ho explique. A vore si quan torne a la llibreria ya han venut tota la gallofa i puc mirar els llibres com toca.

cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: