Joanot Martorell, cavaller i escritor valencià

Per Joan Ignaci Culla

Enguany commemorem el 600 aniversari del naiximent de l´escritor valencià Joanot Martorell, autor que va convertir la seua novela Tirant lo Blanch en l´obra mes universal de l´edat mija i, possiblement, en una de les mes importants de tots els temps.

Tirant Lo Blanch
 
Gracies a les investigacions, en un principi, de Jesús Villalmanzo i Jaume Chiner, ampliades despres per el primer, hui podem precisar, practicament, sense possibilitat d´erro, que Joanot Martorell no naix en Gandia, com tradicionalment es creïa, i figura en quasi totes les biografies, sino en Valencia, com se demostra en el document d´aveïnament del seu pare i yayo del 13 de febrer de 1400. I tampoc naix en 1414 o 1413, com s´afirmava d´asta fa poquet, sino en 1410.
 
No es pot interpretar el Tirant sense coneixer l´apassionant vida de Joanot, ya que la seua vida es l´autentica novela que inspira l´obra: batalles, viages, festes, etc...
 
Joanot Martorell naix dins d´una familia de la chicoteta noblea valenciana. Els Martorell varen estar vinculats a la casa Ducal de Gandia, lo que els va proporcionar una ascensio social important. El pare de nostre novelista, Francesc, va eixercir de Cuiner Major, Cambrer Real, Uixer d´Armes en temps de Martin I, i de Conseller Reial i promotor de negocis en la Cort d´Alfons V, el Magnanim.
 
La mort de Martin I, marcaria el decliu economic dels Martorell. Encara que continuaren al servici de Ferran I i Alfons V, els treballs no representaven els beneficis obtinguts anteriorment. Aixo va supondre no poder atendre les deutes contragudes en els temps d´abonança.
 
La mort del seu pare, en 1435, el va convertir, per damunt del seu germa primogenit Galceràn, hereu universal de tots el bens de la familia, incluit el senyoriu de la Vall de Xaló. De la seua yaya Beatriu tambe va heretar Murta i Benibrafim.
 
Les fortes deutes de totes estes propietats, el mantindre a tota la familia com cap de la mateixa i dotar de bones dots a les seues germanes si volia casar-les en llinages reputats, el va portar a la ruïna.
 
L´episodi mes conegut de Joanot Martorell es correspondencia a traves de les diverses cartes de batalla que li va dirigir en 1437 al seu cosi segon Joan de Mompalau en motiu de renunciar a casar-se éste en la seua germana Damiata, despres de les promeses efectuades i d´haver tingut contacte carnal. Esta pràctica se la denominava matrimoni secret o bodes sordes.
 
Este litigi entre Joanot i Mompalau, va durar huit mesos. El fet de que fora a ultrança, es dir, a mort, el va portar a traslladar-se a Londres (en el Regne de Valencia el Braç Militar havia prohibit els duels en 1437, just en ple desafiu, aixina com en tota la Corona d´Arago; en Castella tambe estaven prohibits), a on va conseguir que el rei d´Anglaterra Enric VI de Lancaster acceptara ser juge imparcial del combat. En la majoria de les ocasions els duels no arribaven a celebrar-se, com li va passar sempre a Joanot, i es solucionaven en pactes, o en la mort de l´oponent, cas del Comendador de Montalbán, Gonçalbo d´Ixer.
 
Un atre episodi conegut, i que reafirma el mal moment economic dels Martorell, es quan Joanot emparenta en Ausias March. El poeta no es casa en la seua germana Isabel, i aixo que feen vida matrimonial, d´asta que personalment Joanot, com cap de familia, li garantisa la dot. Tant li va costar a Ausias March passar per la vicaria que, el germa major de Joanot, Galcerán, per estar ausent el nostre novelista en Anglaterra solucionant l´atre problema de la seua germana Damiata, despres d´advertir-li en repetides ocasions que formalisa-se el matrimoni, li reptà a Ausias a traves d´un Cartell de Deseiximent el 15 de giner de 1438. Les amenaces de Galceràn no varen immutar a Ausias puix este va fer cas omis de les mateixes.
 
Pero no sempre va ser Joanot Martorell el que remetia Cartes de Batalla, tambe las va rebre ell. Es el cas de Jaume Ripoll en 1442, qui desafia al nostre escritor, simplement per donar-se fama: «com yo havia oït dir que vós haveu gran desig d´avear-vos a fer armes», repte que no accepta. Tampoc va acceptar la qui li remetré Felip Boïl, un famos expert en armes i en duels.
 
Joanot va estar en la Cort d´Alfons V en Napols des de 1450 a 1458, com demostra Villalmanzo, en la que va ocupar el carrec de Cambrer real (encarregat de missions diplomatiques de gran responsabilitat) a partir de 1452. Alli fon on, en tota seguritat, començaren les seues inquietuts lliteraries. Alli disponia de la millor biblioteca que existia per a poder documentar-se. I alli tenia l´ocasio de participar en les festes cortesanes i lliteraries, que li servirien d´arguments per a la redaccio de la seua obra i ser testic del gran perill turc despres d´haver caigut Constantinopla (fet que trasllada a la novela). I, tambe, de com el seu paisà, el Papa valencià Calixt III, declara la guerra contra els turcs com una creuada. De regres a Valencia s´instala en la casa de la seua germana Damiata, ya que ell no disposava de casa en Valencia ni de mes bens que vendre. Valencia vivia el seu maxim esplendor economic, comercial i per descomtat, cultural.
 
Valencia era la joya de la Corona. Des de finals del sigle XIV Valencia estava conformant lo que es denominaria el Sigle d´Or de les llestres valencianes, del que Joanot forma part destacada.
 
Mor a finals de març o principis d´abril de 1465, com precisa Villamanzo gracies al testament de Galba; arruïnat, sense fer testament, fadri i sense descendencia.
 
Mor sense vore a la llum la seua obra, sense saber que seria una de les mes importants del mon.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: