Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Sintaxis. Capitul XXIV)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XXIV

     La Concordancia

     204.          Les relacions que presenten les paraules en l´oracio son de tres classes: 1ª relacions de conformitat en els accidents gramaticals. 2ª relacions de dependencia i subordinacio d´unes paraules respecte ad atres, i 3ª relacions d´orde que deuen tindre les paraules dins de l´oracio. D´aci els tres problemes sintactics de concordancia, regim i construccio. Comencem per la concordancia.

     Concordancia es el procediment gramatical pel qual unes parts variables de l´oracio adopten els accidents gramaticals d´una atra paraula en la que estan en contacte. Esta conformacio d´accidents gramaticals no mes te lloc en accidents gramaticals comuns. Entre adjectius i substantius, en numero i genero; entre subjecte i verp, en numero i persona. Quan l´adjectiu es invariable en genero, naturalment no hi ha modificacio en este sentit: lliço facil, cami facil.

     La concordancia pot ser segons el genro gramatical o el que se concebix com real; igualment, el numero gramatical pot ser el gramatical o el real, per tractar-se d´un colectiu; un eixam gran (concordancia gramatical); un eixam de chiquets venien (concordancia en quant al sentit).

     205.          Regles de concordancia.

     1)       L´articul i el nom concorden en genero i numero: el germa, la germana, els homens, les dones, lo millor.

     2)     L´adjectiu i el substantiu o pronom, concorden en genero i numero:

          a) Un adjectiu referit a mes d´un substantiu concerta en tots ells en plural: fill i filla respectuosos. Si son de diferent genero, en masculi.

          b) Un substantiu modificat per mes d´un adjectiu pot anar en singular o en plural: la legio tercera i cuarta, o les legions tercera i quarta.

          c) Els adjectius possessius, demostratius, els relatius i els indefinits concorden en genero i numero: el meu, la teua, l´atre, les atres, etc...; quin chic, quina chica, quins pleits, etc...

     Li prenem al P. Fullana les següents particularitats:

     - Es pot usar l´articul LO com a masculi darrere de les particules EN, PER i TOT, i seguit d´un nom masculi: en lo carrer, per lo mon, tot lo dia.

     - Es pot usar l´articul femeni en lloc del masculi en la frase "la u i l´atre".

     - Es poden usar els possessius mon, ton, son, davant de noms femenins, que en singular comencen per vocal o H: mon anima, ton amistat, son heretat.

     - Cada i qualsevol son invariables i concorden en singular: cada chic, cada chica; tal i qual, son invariables en quant a genero, pero no en numero: tal home, tal dona; pero tals homens o dones.

     3) Concordancia del nom i de l´adjectiu calificatiu. Els adjectius que tenen els dos generos, trien el que conve al substantiu: hort ric, horta rica. Els que son invariables en genero acomoden el numero: cami facil, lliço facil; pero, treballs facils.

     - El pronom adverbial HO, es invariable i pot concordar en qualsevol genero i numero: ho soc, ho son.

     4) Concordancia del participi. El participi unes vegades actua com a verp i atres com adjectiu. Quan actua com a verp, no es paraula regida, sino regent, i conserva la concordancia propia del verp; quan es com un adjectiu, concorda com a tal: yo soc vençut, ella es vençuda, etc...

     Quan es gerundi pot adquirir complements i permaneix invariable. Eixemples: el pare, renyint als seus fills (renyint, gerundi); els princips regnants (regnants, participi de present).

     El participi passat pot concertar en el subjecte o en el complement del verp. Concerta ab el subjecte com un predicatiu ab els verps ser, estar, tindre, vindre, tornar i atres verps copulatius. Concerta ab el complement nomes quan este està representat per formes pronominals femenines (la, les) i estes precedixen al verp. Eixemples: vinc cansat, veniu cansats, venen cansades; l´he vista, les he vistes (pero no, els he vists, en llenguage coloquial, sino "vist").

     La concordancia no varia si seguix un infinitiu: l´he vist correr.

     Si el participi va sol, es considerat com un simple adjectiu: un home perseguit.

     5) Concordancia del verp ab el subjecte. El verp no té ab el nom o el pronom atre accident comu que el de numero, pero a mes en el pronom te concordancia en les persones, 1ª, 2ª o 3ª del singular o plural.

     Quan el verp está en primera persona, el subjecte no pot ser atre que "yo" o "nosatros"; si està en segona "tu" o "vosatros", i si en tercera persona el subjecte pot ser qualsevol que no siga 1ª ni 2ª persona.

     - Si el verp ser en conte de concertar ab el subjecte concerta ab el predicat nominal es que actua com a copulatiu. Eixemple: El sofriment que yo soporte, son setanta dies ya.

     6) Casos especials de concordancia del verp:

     a) Si el subjecte consta de mes d´un nom o pronom units per la conjuncio I, el verp pot concertar en plural o en l´ultim nom: el seu interes, el seu treball son grans o el seu interes, el seu treball, es gran.

     b) Si dos subjectes van units per EN o AB, el verp va en plural, a no ser que es vullga donar importancia al primer nom, en el qual cas el verp aniria en singular: el ministre ab el secretari ha vingut aci.

     c) Si en el subjecte hi ha dos o mes pronoms, el verp concerta en 1ª persona si hi ha algun subjecte de 1ª persona; si els subjectes son de 2ª i 3ª persona, prevaleix la 2ª sobre la 3ª: tu i yo anem; tu i ell aneu.

     d) El substantiu colectiu pot tindre el verp en plural: N´han vingut un batallo.

     e) La concordancia pot ser gramatical, o en quant al sentit: Joana, el cap de la conlloga, va ser ajusticiat o ajusticiada.

     Prescindim de la casuistica, que presenta vacilacions. En general la concordancia seguix les mateixes normes en les llengües romaniques. L´us ensenyarà lo que es, o no, correcte, en quant al singular o plural, masculi o femeni.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: