Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XXI)

Per Josep Maria Guinot i Galan

                              CAPITUL XXI

     La Conjuncio i lŽInterjeccio.

     187.     La conjuncio: es una part invariable de lŽoracio que servix per a unir dos paraules dŽuna oracio o dos frases u oracions: lŽhome i la dona (i, conjuncio); tu vens pero yo meŽn vaig (pero, conjuncio).

     Hi ha dos classes de conjuncions: de coordinacio i de subordinacio. Les conjuncions de coordinacio unixen dos termens o dos grups de termens de la mateixa funcio gramatical: els soldats i els estudiants son iguals (i, coordinant); nosatros nos quedarém o eixirém tart (o, conjuncio coordinant). Les conjuncions de subordinacio unixen dos parts de la frase (oracions) subordinant lŽuna a lŽatra: ell correra per a que no lŽalcancen (per a que, conjuncio subordinant final); yo me nŽanire quan tu vindras (quan, conjuncio subordinant temporal).

     188.      Les principals conjuncions de coordinacio son:

     a) Copulatives: i, ni, que.

     b) Disjuntives: o, u, be.

     c) Distributives: ni, ni; ades, ades; ya, ya; ara, ara; be, be; be que, be; que, que; tant, com; aixi, com; etc...

     d) Adversatives: mes que, pero, ans, sino, sino que, tanmateix, tot en aixo, aixina i tot, mes pronte, encara que, no obstant.

     e) Causals (causa llogica): per, perque, puix, puix que, ya que.

     f) Ilatives o continuatives: aixi, puix, encara, a mes, encara mes, aixi, mateix, no res menys, per consegüent, per lo tant, ara be.

     g) Consecutives: doncs (arcaica), per tant, en resum, aixi, a la fi.

     189.     Les principals conjuncions de subordinacio son:

     1) DŽobjecte: que (per a tota classe dŽoracions subordinades, llevat les atributives o de predicat nominal que sŽintroduixen per relatius): lŽhome que es bo.

     2) Temporals: quan, mentres, en quan, sempre que, ans (abans) de, fins (hasta) que, mentrimentres, despres que, cada vegada que, des de que.

     3) Causals (causa real): ya que, perque, vist que, com que, puix que.

     4) Condicionals o restrictives: si, si no, sino, en tal que, donat que, sempre que, mentres, sols que, posat que tota vegada que.

     5) Finals: per a, per a que, a fi de que, per tal de que.

     6) Concessives: encara que, per mes que, a pesar de que, sempre que, a menys que.

     7) Comparatives o modals: com, com si, aixi, aixi com, tant, quant, lo mateix, dŽatra manera, segons.

     190.     LŽinterjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament. LŽinterjeccio no te cap relacio en les demes paraules de la frase, i a vegades canvia de sentit segons el to en que es pronuncie.

     Les interjeccions se classifiquen del modo següent:

     a) Per rao de sa estructura, en simples i compostes: segons consten dŽuna o mes paraules.

     b) Per sa naturalea, poden ser crits espontaneus o paraules usades com interjeccions (substantius, adjectius, verps, adverbis) o paraules onomatopeyiques, o siga, que imiten sons naturals.

     c) Per son significat, poden ser dŽalegria, de dolor, dŽadmiracio, de silenci, dŽescarni, dŽanimacio, de desig, dŽaprovacio, de repulsa.

     1) Interjeccions propiament dites: ah, ai!, eu!, ui!, uh!, oh!, oi, ca, aixa, arre, au, uf, upa, apa, up, ala, chist, che.

     2) Procedents de substantius: alerta, aire, corage, animo, dimoni, ull, home, dona, jove, silenci, misericordia, Jesus, lloc, salut, calma.

     3) Procedents dŽadjectius: arreu, alto, be, bo, fort, bravo.

     4) Procedents de verps: alça, animo, va, fuig, vaja, vinga, viva, vixca, escolta, anem, ves-teŽn, da-li.

     5) Procedents dŽadverbis: prou, fora, amunt, avall, avant, arrere, be, com.

     6) Compostes: ba-ba, ya-ya, hi-hi, au-au, ep-ep, ca-ca, Jesus i Maria, Jesus meu, mala pesta.

     7) Onomatopeyics: pum, pim, pam, cric, crac; pif, paf; chi, chop; puf, patatim, patatam.

     8) Hi ha tambe paraules que suposen inconveniencia o blasfemia, algunes de els quals se diuen desfigurades: cordons, caramba, diantre, etc...

     Les interjeccions no onomatopeyiques, equivalen a una oracio en la que sŽhan suprimit alguns o tots els elements restants; alerta, es igual a "aneu alerta", "animo", vol dir "tingau animo".

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: