Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XXI)

Per Josep Maria Guinot i Galan

                              CAPITUL XXI

     La Conjuncio i l´Interjeccio.

     187.     La conjuncio: es una part invariable de l´oracio que servix per a unir dos paraules d´una oracio o dos frases u oracions: l´home i la dona (i, conjuncio); tu vens pero yo me´n vaig (pero, conjuncio).

     Hi ha dos classes de conjuncions: de coordinacio i de subordinacio. Les conjuncions de coordinacio unixen dos termens o dos grups de termens de la mateixa funcio gramatical: els soldats i els estudiants son iguals (i, coordinant); nosatros nos quedarém o eixirém tart (o, conjuncio coordinant). Les conjuncions de subordinacio unixen dos parts de la frase (oracions) subordinant l´una a l´atra: ell correra per a que no l´alcancen (per a que, conjuncio subordinant final); yo me n´anire quan tu vindras (quan, conjuncio subordinant temporal).

     188.      Les principals conjuncions de coordinacio son:

     a) Copulatives: i, ni, que.

     b) Disjuntives: o, u, be.

     c) Distributives: ni, ni; ades, ades; ya, ya; ara, ara; be, be; be que, be; que, que; tant, com; aixi, com; etc...

     d) Adversatives: mes que, pero, ans, sino, sino que, tanmateix, tot en aixo, aixina i tot, mes pronte, encara que, no obstant.

     e) Causals (causa llogica): per, perque, puix, puix que, ya que.

     f) Ilatives o continuatives: aixi, puix, encara, a mes, encara mes, aixi, mateix, no res menys, per consegüent, per lo tant, ara be.

     g) Consecutives: doncs (arcaica), per tant, en resum, aixi, a la fi.

     189.     Les principals conjuncions de subordinacio son:

     1) D´objecte: que (per a tota classe d´oracions subordinades, llevat les atributives o de predicat nominal que s´introduixen per relatius): l´home que es bo.

     2) Temporals: quan, mentres, en quan, sempre que, ans (abans) de, fins (hasta) que, mentrimentres, despres que, cada vegada que, des de que.

     3) Causals (causa real): ya que, perque, vist que, com que, puix que.

     4) Condicionals o restrictives: si, si no, sino, en tal que, donat que, sempre que, mentres, sols que, posat que tota vegada que.

     5) Finals: per a, per a que, a fi de que, per tal de que.

     6) Concessives: encara que, per mes que, a pesar de que, sempre que, a menys que.

     7) Comparatives o modals: com, com si, aixi, aixi com, tant, quant, lo mateix, d´atra manera, segons.

     190.     L´interjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament. L´interjeccio no te cap relacio en les demes paraules de la frase, i a vegades canvia de sentit segons el to en que es pronuncie.

     Les interjeccions se classifiquen del modo següent:

     a) Per rao de sa estructura, en simples i compostes: segons consten d´una o mes paraules.

     b) Per sa naturalea, poden ser crits espontaneus o paraules usades com interjeccions (substantius, adjectius, verps, adverbis) o paraules onomatopeyiques, o siga, que imiten sons naturals.

     c) Per son significat, poden ser d´alegria, de dolor, d´admiracio, de silenci, d´escarni, d´animacio, de desig, d´aprovacio, de repulsa.

     1) Interjeccions propiament dites: ah, ai!, eu!, ui!, uh!, oh!, oi, ca, aixa, arre, au, uf, upa, apa, up, ala, chist, che.

     2) Procedents de substantius: alerta, aire, corage, animo, dimoni, ull, home, dona, jove, silenci, misericordia, Jesus, lloc, salut, calma.

     3) Procedents d´adjectius: arreu, alto, be, bo, fort, bravo.

     4) Procedents de verps: alça, animo, va, fuig, vaja, vinga, viva, vixca, escolta, anem, ves-te´n, da-li.

     5) Procedents d´adverbis: prou, fora, amunt, avall, avant, arrere, be, com.

     6) Compostes: ba-ba, ya-ya, hi-hi, au-au, ep-ep, ca-ca, Jesus i Maria, Jesus meu, mala pesta.

     7) Onomatopeyics: pum, pim, pam, cric, crac; pif, paf; chi, chop; puf, patatim, patatam.

     8) Hi ha tambe paraules que suposen inconveniencia o blasfemia, algunes de els quals se diuen desfigurades: cordons, caramba, diantre, etc...

     Les interjeccions no onomatopeyiques, equivalen a una oracio en la que s´han suprimit alguns o tots els elements restants; alerta, es igual a "aneu alerta", "animo", vol dir "tingau animo".

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: