Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XXI)

Per Josep Maria Guinot i Galan

                              CAPITUL XXI

     La Conjuncio i lŽInterjeccio.

     187.     La conjuncio: es una part invariable de lŽoracio que servix per a unir dos paraules dŽuna oracio o dos frases u oracions: lŽhome i la dona (i, conjuncio); tu vens pero yo meŽn vaig (pero, conjuncio).

     Hi ha dos classes de conjuncions: de coordinacio i de subordinacio. Les conjuncions de coordinacio unixen dos termens o dos grups de termens de la mateixa funcio gramatical: els soldats i els estudiants son iguals (i, coordinant); nosatros nos quedarém o eixirém tart (o, conjuncio coordinant). Les conjuncions de subordinacio unixen dos parts de la frase (oracions) subordinant lŽuna a lŽatra: ell correra per a que no lŽalcancen (per a que, conjuncio subordinant final); yo me nŽanire quan tu vindras (quan, conjuncio subordinant temporal).

     188.      Les principals conjuncions de coordinacio son:

     a) Copulatives: i, ni, que.

     b) Disjuntives: o, u, be.

     c) Distributives: ni, ni; ades, ades; ya, ya; ara, ara; be, be; be que, be; que, que; tant, com; aixi, com; etc...

     d) Adversatives: mes que, pero, ans, sino, sino que, tanmateix, tot en aixo, aixina i tot, mes pronte, encara que, no obstant.

     e) Causals (causa llogica): per, perque, puix, puix que, ya que.

     f) Ilatives o continuatives: aixi, puix, encara, a mes, encara mes, aixi, mateix, no res menys, per consegüent, per lo tant, ara be.

     g) Consecutives: doncs (arcaica), per tant, en resum, aixi, a la fi.

     189.     Les principals conjuncions de subordinacio son:

     1) DŽobjecte: que (per a tota classe dŽoracions subordinades, llevat les atributives o de predicat nominal que sŽintroduixen per relatius): lŽhome que es bo.

     2) Temporals: quan, mentres, en quan, sempre que, ans (abans) de, fins (hasta) que, mentrimentres, despres que, cada vegada que, des de que.

     3) Causals (causa real): ya que, perque, vist que, com que, puix que.

     4) Condicionals o restrictives: si, si no, sino, en tal que, donat que, sempre que, mentres, sols que, posat que tota vegada que.

     5) Finals: per a, per a que, a fi de que, per tal de que.

     6) Concessives: encara que, per mes que, a pesar de que, sempre que, a menys que.

     7) Comparatives o modals: com, com si, aixi, aixi com, tant, quant, lo mateix, dŽatra manera, segons.

     190.     LŽinterjeccio, es una paraula invariable que servix per a expressar en forma exclamativa un sentiment subit de dolor, sorpresa, colera, por, o menyspreament. LŽinterjeccio no te cap relacio en les demes paraules de la frase, i a vegades canvia de sentit segons el to en que es pronuncie.

     Les interjeccions se classifiquen del modo següent:

     a) Per rao de sa estructura, en simples i compostes: segons consten dŽuna o mes paraules.

     b) Per sa naturalea, poden ser crits espontaneus o paraules usades com interjeccions (substantius, adjectius, verps, adverbis) o paraules onomatopeyiques, o siga, que imiten sons naturals.

     c) Per son significat, poden ser dŽalegria, de dolor, dŽadmiracio, de silenci, dŽescarni, dŽanimacio, de desig, dŽaprovacio, de repulsa.

     1) Interjeccions propiament dites: ah, ai!, eu!, ui!, uh!, oh!, oi, ca, aixa, arre, au, uf, upa, apa, up, ala, chist, che.

     2) Procedents de substantius: alerta, aire, corage, animo, dimoni, ull, home, dona, jove, silenci, misericordia, Jesus, lloc, salut, calma.

     3) Procedents dŽadjectius: arreu, alto, be, bo, fort, bravo.

     4) Procedents de verps: alça, animo, va, fuig, vaja, vinga, viva, vixca, escolta, anem, ves-teŽn, da-li.

     5) Procedents dŽadverbis: prou, fora, amunt, avall, avant, arrere, be, com.

     6) Compostes: ba-ba, ya-ya, hi-hi, au-au, ep-ep, ca-ca, Jesus i Maria, Jesus meu, mala pesta.

     7) Onomatopeyics: pum, pim, pam, cric, crac; pif, paf; chi, chop; puf, patatim, patatam.

     8) Hi ha tambe paraules que suposen inconveniencia o blasfemia, algunes de els quals se diuen desfigurades: cordons, caramba, diantre, etc...

     Les interjeccions no onomatopeyiques, equivalen a una oracio en la que sŽhan suprimit alguns o tots els elements restants; alerta, es igual a "aneu alerta", "animo", vol dir "tingau animo".

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: