Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XX)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XX

     LA PREPOSICIO.

     185.     La preposicio es una part invariable de l´oracio, que servix per a expressar la relacio que hi ha entre dos paraules de l´oracio, de forma que la segona siga sempre complement de la primera, donant-li un sentit. Este sentit o idea, que dona la preposicio, pot ser de lloc, temps, manera, causa, possessio, propietat, dependencia, dany o profit, orige, etc... Eixemples: idea de lloc i temps: vaig a Paris durant les festes. (A Paris, direccio, i durant, temps); idea de manera i causa: viage en barco per a mes seguritat (en manera, per a, finalitat); idea de propietat: estudie en el llibre de mon germa (de, propietat); idea de materia: balco de ferro (de, materia).

     186.     Classes de preposicions.

     Les preposicions poden ser simples o compostes. Les simples consten d´un sol element: a, com, per, de, etc... Les compostes estan formades per dos o mes elements: per a, cap a, front a, etc...

     Hi ha adverbis que poden ser usats com a preposicions (preposicions- adverbis). Quan modifiquen al verp actuen com a adverbis; quan afecten a una atra part de l´oracio, actuen com a preposicions. Eixemple: estic dins (dins, adverbi); dins de casa (dins, preposicio); fora fa calor (fora, adverbi); fora del terme (fora, preposicio).

     Hi ha una serie de preposicions llatines i algunes gregues que han passat a unir-se com prefixos a diverses paraules: d´elles s´ocupa el capitul referent a la formacio de paraules. Eixemples: llatines: A: afonic; ab: abnegar-se; ante, antesala; contra: contradir, etc... ; gregues; peri: pericarpi; amfi, amfiteatro; hiper, hipertensio, etc...

     Hi ha moltes preposicions, sobre tot compostes, per lo que aci nomes donarem les simples i algunes de les compostes mes corrents.

     Preposicions simples. Les mes importants son:

     A, ab, contra, en, entre, de, segons, fins (hasta), per, sense (sens), sobre, vers, davall, durant, tocant, salvant.

     Preposicions compostes: a mes de, ans de, alrededor de, bais de, per bais de, per damsdunt de, proxim a , per la vora de, a la v ora de, a traves de, al costat de, a causa de, des de, a despit de, a favor de, a força de, cap aci, cap alla, cara alla, davall de, dins de, fora de, d´ença, darrere de, danat de, despres de, en quant a , front am junt a, fins a (hasta), per a, prop de, llunt de, respecte a, en contra de, enfront de, en lloc de, gracies a, llevat de, al voltant de, a la dreta de, a tall de, a ran de. Cfr. SINTAXIS, capitul XLII.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: