Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XX)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XX

LA PREPOSICIO.

185. La preposicio es una part invariable de l´oracio, que servix per a expressar la relacio que hi ha entre dos paraules de l´oracio, de forma que la segona siga sempre complement de la primera, donant-li un sentit. Este sentit o idea, que dona la preposicio, pot ser de lloc, temps, manera, causa, possessio, propietat, dependencia, dany o profit, orige, etc... Eixemples: idea de lloc i temps: vaig a Paris durant les festes. (A Paris, direccio, i durant, temps); idea de manera i causa: viage en barco per a mes seguritat (en manera, per a, finalitat); idea de propietat: estudie en el llibre de mon germa (de, propietat); idea de materia: balco de ferro (de, materia).

186. Classes de preposicions.

Les preposicions poden ser simples o compostes. Les simples consten d´un sol element: a, com, per, de, etc... Les compostes estan formades per dos o mes elements: per a, cap a, front a, etc...

Hi ha adverbis que poden ser usats com a preposicions (preposicions- adverbis). Quan modifiquen al verp actuen com a adverbis; quan afecten a una atra part de l´oracio, actuen com a preposicions. Eixemple: estic dins (dins, adverbi); dins de casa (dins, preposicio); fora fa calor (fora, adverbi); fora del terme (fora, preposicio).

Hi ha una serie de preposicions llatines i algunes gregues que han passat a unir-se com prefixos a diverses paraules: d´elles s´ocupa el capitul referent a la formacio de paraules. Eixemples: llatines: A: afonic; ab: abnegar-se; ante, antesala; contra: contradir, etc... ; gregues; peri: pericarpi; amfi, amfiteatro; hiper, hipertensio, etc...

Hi ha moltes preposicions, sobre tot compostes, per lo que aci nomes donarem les simples i algunes de les compostes mes corrents.

Preposicions simples. Les mes importants son:

A, ab, contra, en, entre, de, segons, fins (hasta), per, sense (sens), sobre, vers, davall, durant, tocant, salvant.

Preposicions compostes: a mes de, ans de, alrededor de, bais de, per bais de, per damsdunt de, proxim a , per la vora de, a la v ora de, a traves de, al costat de, a causa de, des de, a despit de, a favor de, a força de, cap aci, cap alla, cara alla, davall de, dins de, fora de, d´ença, darrere de, danat de, despres de, en quant a , front am junt a, fins a (hasta), per a, prop de, llunt de, respecte a, en contra de, enfront de, en lloc de, gracies a, llevat de, al voltant de, a la dreta de, a tall de, a ran de. Cfr. SINTAXIS, capitul XLII.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)