Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XIX)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XIX

LŽADVERBI

     183. LŽadverbi es una part invariable de lŽoracio que modifica la significacio dŽun adjectiu, dŽun verp o dŽun atre adverbi.

     Junt a un adjectiu expressa el grau de la qualitat (el chic es mes alt que la chica) o la manera de ser (es massa tardana).

     Quan un adverbi modifica un verp, expressa una particularitat, una circumstancia de lŽaccio: parla poc, vindra dema.

     Alguns adverbis admeten graus de significacio, com els adjectius: pronte, mes pronte, prontissim.

     184.     Classes dŽadverbis

     Els adverbis se classifiquen:

     a) Per son orige, en primitius i derivats, segons siguen originals o procedixquen dŽuna atra paraula de la mateixa llengua.

     b) Per sa estructura, en simples i composts; son simples, els que no estan formats per lŽagregacio de dos elements: ahir, dema; composts, els que consten dŽuna paraula simple i dŽuna atra paraula o particula: despus-ahir, despus-dema.

     c) Per sa significacio, en calificatius i determinatius. Son adverbis calificatius els que afecten a lŽatribut del verp, modificant la seua significacio; contesten a la pregunta "żcom?". Estos adverbis solen derivar dŽadjectius o de participis, i es formen generalment afegint al vocable primitiu la desinencia -MENT. Si el vocable primitiu es variable, dita terminacio sŽafig sobre la forma femenina: prudent, prudentment, sant, santament. Hi ha tambe molts dŽestos adverbis que no acaben en -MENT.

     Son adverbis determinatius, els que modifiquen la significacio del verp expressant alguna de les circumstancies que concorren a lŽaccio. Hi ha tantes classes dŽadverbis determinatius, quantes son les circumstancies que concorren a la significacio del verp: de lloc, de temps, de quantitat, dŽafirmacio, de negacio, de dubte, dŽorde.

     d) Per sa funcio, podem senyalar tambe lŽexistencia dŽadverbis pronominals, aixi nomenats perque fan el paper de pronoms.

     Com hi ha centenars dŽadverbis, no es el cas de citar-los tots. Posarém aci els mes corrents i ampliarém son numero en la Sintaxis, a lŽexplicar les seues funcions.

     A) Adverbis calificatius o de modo: els principals o mes freqüents son: aixi, aixina, be, com, mal, millor, pijor. A mes els que es formen per mig de lŽafix -MENT, del que hem parlat. Locucions adverbials: ben be, aposta, a fosques, al trot, a cegues, etc...

     B) Adverbis de lloc: aci, alli, ahi, adins, afora, amunt, arrere, avant, avall, dins, baix, fora, junt, llunt. Locucions adverbials: cap aci, cap alla, per fora, de prop, a la vora, etc...

     C) Adverbis de temps: ara, abans, ans, ades, ahir, anit, dema, despus dema, despus ahir, encara, ença, de seguida, mai, mentres, pronte, sempre, sovint, tart, ya. Locucions adverbials: a lŽendema, la sandema, de bon mati, en atre temps, a mija nit, de dia, de nit, a voltes, de vesprà.

     D) Adverbis de cantitat o grau: a mes, bastant, casi, res, gens, manco, menys, molt, poc, prou, quant, quasi, tant. Locucions adverbials: no res, no gens, en gros, al menut, a montons, una miqueta, a dotzenes.

     E) Adverbis dŽafirmacio: aixina, be, just, prou, segur, si, realment, tambe. Locucions adverbials: en efecte, en realitat, de veres, sense dubte.

     F) Adverbis de negacio: no, ni, ca, mai, tampoc. Locucions adverbials: no gens, no res, mai mes, de cap manera, ni tan sols, Ąque va!.

     G) Adverbis dŽorde: primerament, baix, dalt, darrere, davant, despres, ans, abans. Locucions adverbials: a continuacio, de seguida, ans de tot, al reves, a lŽendret, en fila.

     H) Adverbis de dubte: potser. Locucions adverbials: tal volta, tal vegada, qui sap, per ventura, si acas, per casualitat.

     I) Adverbis pronominals. Se dividixen com els pronoms als que reemplacen, en interrogatius, demostratius i relatius. Els interrogatius, servixen per a preguntar lloc, temps, cantitat, etc...: ża on estan?. Els demostratius, per a contestar a aquelles preguntes: aci, alli, dalt. Els relatius, per a referir-se a un demostratiu en concepte atributiu: a on tu saps.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: