Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XIX)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL XIX

L´ADVERBI

183. L´adverbi es una part invariable de l´oracio que modifica la significacio d´un adjectiu, d´un verp o d´un atre adverbi.

Junt a un adjectiu expressa el grau de la qualitat (el chic es mes alt que la chica) o la manera de ser (es massa tardana).

Quan un adverbi modifica un verp, expressa una particularitat, una circumstancia de l´accio: parla poc, vindra dema.

Alguns adverbis admeten graus de significacio, com els adjectius: pronte, mes pronte, prontissim.

184. Classes d´adverbis

Els adverbis se classifiquen:

a) Per son orige, en primitius i derivats, segons siguen originals o procedixquen d´una atra paraula de la mateixa llengua.

b) Per sa estructura, en simples i composts; son simples, els que no estan formats per l´agregacio de dos elements: ahir, dema; composts, els que consten d´una paraula simple i d´una atra paraula o particula: despus-ahir, despus-dema.

c) Per sa significacio, en calificatius i determinatius. Son adverbis calificatius els que afecten a l´atribut del verp, modificant la seua significacio; contesten a la pregunta "¿com?". Estos adverbis solen derivar d´adjectius o de participis, i es formen generalment afegint al vocable primitiu la desinencia -MENT. Si el vocable primitiu es variable, dita terminacio s´afig sobre la forma femenina: prudent, prudentment, sant, santament. Hi ha tambe molts d´estos adverbis que no acaben en -MENT.

Son adverbis determinatius, els que modifiquen la significacio del verp expressant alguna de les circumstancies que concorren a l´accio. Hi ha tantes classes d´adverbis determinatius, quantes son les circumstancies que concorren a la significacio del verp: de lloc, de temps, de quantitat, d´afirmacio, de negacio, de dubte, d´orde.

d) Per sa funcio, podem senyalar tambe l´existencia d´adverbis pronominals, aixi nomenats perque fan el paper de pronoms.

Com hi ha centenars d´adverbis, no es el cas de citar-los tots. Posarém aci els mes corrents i ampliarém son numero en la Sintaxis, a l´explicar les seues funcions.

A) Adverbis calificatius o de modo: els principals o mes freqüents son: aixi, aixina, be, com, mal, millor, pijor. A mes els que es formen per mig de l´afix -MENT, del que hem parlat. Locucions adverbials: ben be, aposta, a fosques, al trot, a cegues, etc...

B) Adverbis de lloc: aci, alli, ahi, adins, afora, amunt, arrere, avant, avall, dins, baix, fora, junt, llunt. Locucions adverbials: cap aci, cap alla, per fora, de prop, a la vora, etc...

C) Adverbis de temps: ara, abans, ans, ades, ahir, anit, dema, despus dema, despus ahir, encara, ença, de seguida, mai, mentres, pronte, sempre, sovint, tart, ya. Locucions adverbials: a l´endema, la sandema, de bon mati, en atre temps, a mija nit, de dia, de nit, a voltes, de vesprà.

D) Adverbis de cantitat o grau: a mes, bastant, casi, res, gens, manco, menys, molt, poc, prou, quant, quasi, tant. Locucions adverbials: no res, no gens, en gros, al menut, a montons, una miqueta, a dotzenes.

E) Adverbis d´afirmacio: aixina, be, just, prou, segur, si, realment, tambe. Locucions adverbials: en efecte, en realitat, de veres, sense dubte.

F) Adverbis de negacio: no, ni, ca, mai, tampoc. Locucions adverbials: no gens, no res, mai mes, de cap manera, ni tan sols, ¡que va!.

G) Adverbis d´orde: primerament, baix, dalt, darrere, davant, despres, ans, abans. Locucions adverbials: a continuacio, de seguida, ans de tot, al reves, a l´endret, en fila.

H) Adverbis de dubte: potser. Locucions adverbials: tal volta, tal vegada, qui sap, per ventura, si acas, per casualitat.

I) Adverbis pronominals. Se dividixen com els pronoms als que reemplacen, en interrogatius, demostratius i relatius. Els interrogatius, servixen per a preguntar lloc, temps, cantitat, etc...: ¿a on estan?. Els demostratius, per a contestar a aquelles preguntes: aci, alli, dalt. Els relatius, per a referir-se a un demostratiu en concepte atributiu: a on tu saps.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)