Jugar a ser politic

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Des de sempre i en totes les epoques de l´historia s´ha valorat i s´ha tingut en conte l´experiencia personal i professional, que com diu el saber popular, es un grau. I ademes en moltissimes cultures vives o desaparegudes, ya siguen patriarcals o matriarcals, sempre s´han considerat als mes vells d´eixes cultures com les persones que mes sabien, puix ya es diu que, “Mes sap el diable per vell, que per diable”.

De fet el Senat romà, uns dels mes reconeguts a nivell mundial i que encara hui en dia s´estudia el “Dret romà” en totes les Universitats de dret del món, eren persones velles, persones majors que havien vixcut moltissimes situacions, que sabien estar en uns i en atres, que coneixien tot que es movia al seu voltant i lo que pensaven que podia moure´s, que tenien amics i contactes... en definitiva, des de l´antiguetat sempre s´ha tingut com un ben molt apreciat, eixos anys que a tots nos van donant eixa sabuderia i experiencia de la qual carixen les persones més jovens, puix encara que la joventut tinga la força de la que carixen els majors, sempre a la força l´ha manejat l´inteligencia i la sabuderia dels anys, o a lo manco deuria ser aixina.

Hui en dia, en la majoria dels països que tenen dos dits de front i que volen aprofitar-se de lo millor del seu païs en pro de que la seua terra estiga entre els països més influents en tot lo món, sempre li fan costat a les persones que tenen una llarga trayectoria civil, militar, politica, empresarial o de varis camps a la mateixa vegada, puix sempre la persona mes preparada es la que millor pot defendre qualsevol cosa, mes encara quan lo que vol defendre està dins del seu camp d´accio o de treball.

Fins ací a soles he constatat coses que son veritats com a punys, pero no es manco veritat lo que vaig a dir a partir d´aci.

L´actual govern encapçalat per Zapatero, començà en uns politics que estaven a l´altura que cadascu podia i que se podrien haver valorat prou be, estigueres d´acort en ells i en la seua ideologia o no ho estigueres. Pero a mida que Zapatero ha anat fent pallassades i clavant la cama en tots els temes i aspectes possibles, les persones del seu govern que volien seguir mantenint un cert grau de dignitat i respecte, s´han anat, i eixes persones podriem dir que eren les millores del primer govern de Zapatero.

Des d´eixe primer govern, que podriem dir fent un simil futbolistic, que eren els titulars de primera divisio, hem anat passant a vore com eren substituts per l´equip reserva de primera divisio, per a despres vore com passaven a jugar els politics de segona divisio, i en molt poc de temps els de tercera, els de regional i ara ni aixo... Ara en els actuals politics passa com quan de chiquets passaves al costat d´un grup de chicons que estaven jugant al futbol i te dien, “¿Vols jugar al futbol?” i tu dies, “Val. Pero fins a que me cride ma mare per a dinar.” Puix aixo mateixa, els actuals politics estan en els seus ministeris mentrimentres els criden a dinar... I en eixe quadro de politics no es que no anem a eixir de cap crisis de res, es que nos anem a afonar mes en el fem.

A soles citar com a eixemple de chiquet, chiqueta en este cas, que juga a ser politica, pero que en realitat no es que no sap les regles del joc politic, sino que realment no està preparada per a somiar en jugar a ser politica. Este eixemple es Leyre Pajin, i ya no es per la seua joventut, 34 anys, sino per que el seu curriculum no està a l´altura que deuria per a ser ministra d´un país com Espanya, pero pareix que aixo hui en dia no l´importa massa a Zapatero.

Espere que els vots de les eleccions parlen en veu renovadora i en bons canvis, puix una atra llegislatura a mans de Zapatero i uns governs com els seus, faran senzillament que Espanya com hui la coneixem, desaparega.

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)