Editorial Som 249

Per Manuel Latorre

Definitivament els 9 d´Octubre estan recobrant el caracter reivindicatiu que tingueren durant tota la “Batalla de Valéncia” i que des de finals dels 90 havien anant perguen. Les constants provocacions que el catalanisme ha volgut fer-mos en els ultims tres anys han conseguit reviscolar un sentiment que estava massa oblidat i que des d´estes pagines havien reivindicat la necessitat de recuperar en mes d´una ocasio. Donada la preocupant realitat que patix el valencianisme en general i la Llengua Valenciana en particular, no mos pareixia de rebut que els 9 d´Octubre se llimitaren a poc mes que un passeig familiar al voltant de la Real Senyera.

L´impressionant i inequivoca reaccio del poble valencià davant l´aparicio d´una gran bandera independentista catalana el 9 d´octubre de 2008 en plena plaça de l´Ajuntament, aixina com la negativa els dos ultims anys de gran part (per desgracia no de tot) del moviment valencianista a que el Bloc i els seus acolits en el catalanisme vinguen a la Provesso Civica en total normalitat, ha marcat la realitat valencianista en els actes oficials del 9 d´Octubre.

Com no podia ser d´atra manera, lo mateix que en els anys 70 i 80, esta reaccio natural ha segut liderada pels homens i dones del Grup d´Accio Valencianista. Mentres des d´atres sectors del valencianisme se mirava per a atre costat o, lo que encara es pijor, se demanava comprensio per als catalanistes camuflats de “tercera via” (mai mes de una vintena) que infructuosament intentaven acodir per segon any consecutiu a la baixada de la Senyera. No mes la coalicio CIU-Rubalcaba – Peralta feren possible que estos indesijables aguantaren a la cua de la Provesso Civica per un curt espai de temps i sempre fortament custodiats per “les forces d´ocupacio espanyoles (com ells mateixa les denominen la resta de l´any).

Encara que molts ya no s´enrecorden, n´hague un temps en que el 9 d´Octubre era compartit per catalanistes i valencianistes, a on les Reals Senyeres onejaven junt a les marfegues invasores, a on la policia al servici del llavors alcalde, Ricart Perez Casado, tenia que protegir als primers dels segons. Pero tot aixo canvia el 9 d´Octubre de 1979, quan el GAV decidi que mai mes la Real Senyera passaria per baix d´un drap alie (tal i com recordava estos dias el nostre President, Rafael Orellano, en una entrevista). Massa esforç per a que ara, trenta anys despres, els mateixos que penjaren la bandera quatribarrada en ajuntaments i institucions publiques vinguen a passejar-mos el seu odi i el seu imperialisme llinguistic per davant del nostres nassos.

Vista l´impressionant reaccio que enguany tingueren les JJGAV, donat el creixent numero de jovens que cada any acodixen a la crida del GAV (tant pel mati com per la vesprada) i una volta confirmat el relleu genaracional dins del moviment valencianista. Estem segurs que la participacio del catalanisme en els actes del 9 d´Octubre son ya historia, una trista i curta historia.

Manuel Latorre. President del Grup d´Accio Valencianista.

cites

El Valencià te la seua mida i el seu sabor. La concissio del Valencià es veu quan es compara, text ab text, en atre idioma
Azorín

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: