Manifest d’ARV davant el 9 d’octubre

Per Accio Regne de Valencia

En un Estat de Dret el govern ha d’estar sempre dispost a la critica, en l’estricte sentit del terme, sobre les seues actuacions. La tradicio valenciana ha fet del 9 d’octubre, Dia Nacional Valencià, una data per a la reflexio i, cóm no, per a fer una critica de la situacio social i politica, i de les actuacions del govern valencià. Este es un dia tambe ple de tradicio, una jornada per a manifestar-se i reivindicar lo mes genuï, allo que nos fa seguir sent poble valencià; per a exigir que es treballe per a que no es perga ni es diluixca eixe sentiment de valenciania que nos ha de portar a afrontar, des de la llibertat, un futur en harmonia en uns atres pobles.  En este sentit volem fer la nostra crida personal, alhora que indicar quínes son les nostres llinees d’actuacio com a valencianistes, i ho volem fer des de la reivindicacio i el dret que nos assistix a instruir-nos i nodrir-nos de la nostra historia i la nostra cultura, i a fer us del nostre idioma valencià; nomes aixina conseguirém no perdre l’identitat i prosperar fins a arribar a ser un referent, tal i com ya ho forem en el passat, demostrant que la nostra fon una societat alvançada i basada en la llei i en la paraula.

Manifestem que, ¡TOT!, cada camp, cada mas, cada granja, cada edifici, cada empresa, cada paraula, cada invent, cada creacio… que hem fet els valencians, es patrimoni nostre, i aixina volem que es reconega. Mosatros, els valencians, hem fet la nostra llengua valenciana, la nostra economia, les nostres infraestructures… Som protagonistes de la nostra historia, per lo que ningu te dret a apropiar-se de lo que nos pertany per simple dret natural. Atenent a la Constitucio i l’Estatut d’Autonomia valencià, les institucions: Generalitat, Consell, Corts Valencianes… i les administracions publiques han d’estar al servici dels interessos i necessitats dels valencians, i no convertir-se en instruments al servici dels partits politics que les ocupen, com entenem està passant fins ara. Han de ser les garants de la nostra autonomia i autogovern, i no les possibilitadores, per inhibicio, quan no per colaboracio activa, de discriminacions o d’intromissions, inclus en temes identitaris i consubstancials a la nostra personalitat.

No podem callar quan molts dels aspectes que nos fan ser valencians i que nos donen calitat de vida estan resultant prostituits i mermats. La negativa situacio, economica i social, de families arruïnades, d’empreses tancades, de treballadors sense faena, de deutes que hauran d’amortisar les futures generacions…, nos han abocat a una situacio penosa que sera dificil de superar, sobretot si seguim sent governats per qui fa de la politica el seu mig de vida i no el de la gestio honrada, austera i de justicia distributiva. Per tot aço i davant l’inoperancia del Govern Valencià, que dirigix el Partido Popular des de fa mes d’onze anys en majoria absoluta en les institucions valencianes, denunciem:

 

  • Que algunes autoritats aprofiten les situacions de crisis per a justificar proyectes que posen en risc¿Si no som bons per a transvasar-nos aigua, per qué si ho hem de ser per a transvasar-nos fem?

    parages, comunitats humanes i ecosistemes, plantejant, ademes, greus conflictes socials. El cas del proyecte d’instalacio d’un cementeri nuclear en Zarra pot ser un d’eixos eixemples insolidaris en el restant dels valencians, alhora que una resposta a l’insolidaritat que ells han patit en ser una zona deprimida que poc li ha preocupat al Govern Valencià; el qual ara, i com a contrapunt al Govern de l’Estat, s’ha convertit de colp i repent en el paradigma de l’ecologisme. Serietat i competencia es lo que haurien de demostrar. No volem cementeris de fem d’uns atres en el nostre territori, i menys encara nuclears.

  • Que el sistema educatiu valencià encapçala les llistes de fracas escolar de tot l’Estat. Que es tracta d’un sistema que vulnera l’idiosincracia valenciana, puix les seues estructures, controlades pel pancastellanisme i pel pancatalanisme, silencien, distorsionen o manipulen l’historia i la llengua secular dels valencians, sent transmissores de valors que no es viuen ni en la familia, ni en la mateixa societat. Esta situacio fa que el nostre idioma valencià siga motiu de conflicte, a l’igual que la nostra condicio nacional, i que a les presents generacions se les faça viure en realitats inventades sense un ancorage natural en el nostre devindre com a poble, puix son les doctrines creacionistes les que lideren l’escola valenciana.

  • Que hui, mes que mai, se continuen traïcionant els objectius pels quals se supon es creà l’ent public RTVV, aço es: promocionar, potenciar i informar sobre la cultura, l’historia, la politica, la ciencia… valencianes, i fer-ho fonamentalment en llengua valenciana. Des del principi l’ent es posà al servici del poder i es converti, per un costat en una ferramenta per a la substitucio llingüistica, i per un atre en una maquinaria propagandistica al servici de qui se senta en el Palau de la Generalitat en cada moment. Pero esta utilisacio partidista ha arribat a uns extrems aberrants en l’actual govern. Especialment sagnant es el cas de la Televisio Valenciana (Canal 9, Nou 2, Nou 24), en la qual es evident observar: la nula programacio en llengua valenciana, la casi nula en “valencià” (normalitzat, o com el PP diu: “catala occidental”), l’emissio de pelicules en “catala oriental” (barceloni) en Nou 2, la casi nula programacio educativa (tant cientifica com cultural)… i sobretot els noticiaris que combreguen en l’omissio i la subjectivitat d’una informacio que a gotetes nos aplega, sent tota ella propagandistica del PP, prostituint aixina l’essencia de la propia Democracia. Esta es la manera en que conseguixen guanyar eleccions: manipulant, maquillant, ocultant informacio, tot en tal de que la gent no sapia qué ha passat i qué està passant en la nostra patria.

  • El Partido Popular valenciano te les competencies, puix ara es el que detenta el poder, per a evitar tots els agravis que tan alegrement denuncia i pels quals tant de victimisme manifesta. Aço no deixa de ser una estrategia per a desviar el centre d’atencio de l’inoperancia dels dirigents d’eixa formacio que nomes protesta de cara a Madrit, pero que es incapaç de fer-se valdre davant un govern central que nos relega constantment; inclus, hem de recordar, quan els seus correligionaris detentaven el poder en l’Estat. Eixe victimisme no es mes que una estrategia propagandistica en la que evitar responsabilitats, quan ne son moltes les que li correspon i no vol assumir. Dels atres partits en respresentacio en les Corts valencianes no se pot dir res millor. A l’obediencia als dictats dels seus amos de Madrit, s’unix la sumissio mes absoluta a proyectes anuladors de la nostra identitat. Aixina queda el Poble Valencià en mans d’una casta politica que, per interes, s’allinea sistematicament en els qui supediten culturalment, marginen economicamet i discriminen socialment als valencians.

Hem de defendre lo nostre, i per ad aixo hem de començar per coneixer-ho, tornar a dependre els diversos aspectes que configuren la realitat valenciana; i en eixa tasca es troben algunes entitats culturals; pero eixe treball que en elles es voluntari, es convertix en obligacio per al Govern valencià, el qual -i ho afirmem en total contundencia- està fent tot lo contrari, per lo que exigim que rectifique, especialment en la seua politica cultural i educativa. Pero tambe entenem que este coneiximent de lo propi es labor i, inclus, una obligacio personal de cada u dels valencians. Lo minim es instruir-se i coneixer la nostra historia i la nostra cultura, nomes aixina deixarém de ser un poble en perill d’extincio i podrem de nou florir en els mes diversos aspectes com ya ocorregue en la societat valenciana dels segles XIV i XV, la qual es presentava davant del mon sense complexos.

Front a tots els qui es disfrassen de valencianistes i no fan mes que relegar al Poble Valencià a apendix d’unes atres realitats, des d’Accio Regne de Valencia reivindiquem un valencianisme autentic, aquell que viu el fet valencià sense supeditacions ni tuteles, que te les seues arrels i els seus referemts en els valencians integres que no ha sucumbit a proyectes absorcionistes, imperialistes i totalitaris. Les associacions que formen part d’ARV treballen des de la conviccio de que els valencians han de ser lliures per a construir el seu futur, i l’unica forma de fer-ho es prendre consciencia de lo que han segut, de lo que son, recuperant la seua memoria i la seua autoestima. Un treball que s’esten als ambits cultural, social i economic, i que posem a disposicio de totes les valencianes i de tots els valencians, als qui animem a treballar en el mateix espirit que ho fem des de ARV.

El Regne de Valencia ha de tornar a resorgir de la letargia i convertir-se en un poble, en una societat puntera, i ho hem de fer entre tots, per mosatros.

¡VIXCA VALENCIA!

 Accio Cultural, Social i Economica del Regne de Valencia (ARV)

 Ciutat de Valencia, Cap i Casal del Regne, 9 d’octubre de 2010

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: