Frases per a recordar

Per Josep Lluïs García Ferrada

A mida de com se van desenrollant els acontenyiments i a la vista de com s’estan cumplint totes les profetiques previsions del catalanisme primitiu, vaig enrecordant-me d’algunes planes glorioses dels iniciadors d’esta, en principi utopia, que s’está convertint en realitat tangible i palpable. Vullc transmetre’n alguna d’elles, encara que se que son de domini public, per lo significatives que resulten de cara a reforçar l’informacio, i perque estan dites ni mes ni manco que a primeries del sigle XX, i hui d’actualitat sangrant.

La primera es de Prat de la Riba, "caudillo de un nacionalismo racista y místico-burgués, alumbró muy pronto visiones imperialistas", i pareix ser que està escrita en castellà perque en aquella hora, Fabra encara no havia convalidat l’invent de la nova llengua, la llengua corrupta. Prat, fon el principal promotor de la Catalunya Gran, al que han seguit a peus juntets, com se seguix a un messies, tots els gerifaltes catalans, hasda arribar a Pujol.

Dia aixina, en 1906: "Después de siglos de abatimiento e inconsciencia, sabemos que somos catalanes y sabemos lo que ser catalán significa"... "Hoy es ya una intuición de ser suprarregional, ya es nacionalismo"..., "la personalidad catalana ya no acaba en las fronteras de nuestra vieja provincia, sino que va más allá, hasta tocar las palmeras de Murcia y, atravesando el mar florece en los cielos de Mallorca"... "No tenemos todavía nombre común (qué ironía)... Mientras tanto hagamos como los ingleses con su Graeter Britannia, flor de imperio a punto de abrirse; hablemos de la Cataluña Grande, que no es sólo el Principado, ni Mallorca, ni el Rosellón, ni Valencia, sino Valencia y Mallorca y el Principado y el Rosellón, todo a la vez. Todos somos unos, todos somos catalanes". (Prat de la Riba. Graeter Catalonia, "La Senyera". Barna, 12 de Enero de 1907. Cita treta de “Pancatalanismo entre valencianos”, de Vicente Ramos).

No me dira, amable lector, que la pagineta no es de marres. No es ni mes ni menos que pur fascisme; i aixo està escrit a primeries del sigle passat. ¿Percibixen la constancia, l’inversio en capital dinerari i huma, la tenacitat que han tengut i han anat ficant a l’abast d’eixa idea fonamental i anexionista, que hui casi toquen en la punteta dels dits?

Pero naturalment, tot no era dir-ho, hi havia que buscar la forma de lograr l’exit. I, la trobaren enseguida. Soles seguint les consigues del dictador alema. “Si parlen alema, son alemans”, i invadia. Estos igual. En eixa finalitat escriuria Rovira i Virgili: "... la reencarnación del alma nacional se ha producido con el despertar del "verbo", la lengua, que, de instrumento o vehículo, pasa a raíz y fundamento del más voraz nacionalismo. Cuantos hablan catalán, son catalanes. Cuando el dominio geográfico de un idioma nacional está netamente delimitado, coincide, en efecto, con el territorio de esta nacionalidad".

Llançada esta quimera, lo mes important era primer construir una nova llengua perque la d’ells s’havia perdut, i conseguir fagocitar a les llengües valenciana i balear, per a lograr el proposit. I, podem dir que en la colaboracio del senyor Zaplana, estem front al final. A la balear se la carregaren en mes facilitat. Els pillaren dormint. Respecte del valencià, que segons ells no deu d’existir per que de lo contrari els destruix l’invent, hi ha que dir, que han tardat, pero tambe se l’han fet. Seria molt convenient que els politics, alguna vegadeta repassaren l’historia.

Cites d’este tipo ne podriem traure a la llum, ara que nos venen al cap i que nos fan recordar tot lo que ha succedit des de l’informe, decret, llei, del CVC, a montons. Soles vullc recordar algunes de les mes significatives, les mes apanyades per a comprovar, com en la testimonial ignorancia del PP, tot allo que pretenien, ho han conseguit.

Vegen sinó, lo que va dir Sanchis Guarner pare, declarat catalaniste, en 1977, quan li va tocar, en Valencia, llegir un manifest de Cultura Catalana: "Afirmamos la unidad lingüística y cultural de los Paises Catalanes, fruto de una historia común y de una realidad compartida que hay que hacer y progresar conjuntamente en el futuro". ¿De veres els politics que han comes la tropelia, creuen en eixa afirmacio d’unitat llingüistica, i cultural, fruit d’una historia comuna? ¿Qué ha tengut que vore Valencia, Regne independent, en un Comtat?

¿Entenen ara, perque el Sanchis Guarner fill, va ser el principal mangonejador del decret del CVC? Naturalment, era el mes interessat en dur a cap les promeses de son pare i, es clar, el PP no el va decepcionar: li va deixar que en l’invent del consell, s’arreplegaren totes estes iniciatives per a que, des de l’AVL, s’arribara facilment a la culminacio de l’idea base, la fonamental, aquella que Prat de la Riba, Rovira i Virgili, i atres pares del catalanisme recien naixcut, dibuixaren per a alcançar el fi que ya tenen prop, vençuda i humillada, la resistencia del poble valencià. I, el president en la figuera.

•     Josep Lluis Garcia Ferrada es articuliste, escritor i poeta. Articul publicat en el periodic “Diario de Valencia” i baixat de la web Valencia Freedom.

cites

Cómo no va a ser el valenciano un idioma si fue la lengua de un Reino
Lluis Fullana i Mira

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: