Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul XIV)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL      XIV

                         LA CONJUGACIO. ELS VERPS AUXILIARS

     158.     La conjugacio és la serie ordenada de totes les formes que pot prendre un verp, les quals s´obtenen afegint a l´element portador del significat general del verp (l´arrail), els morfemes o sufixos que determinen a quina conjugacio pertany el verp, modo, temps, numero i persona. La conjugacio es rig per lleis de la major simplificacio, fent us inclus, com a mig de distincio, del morfema cero o carencia de morfema (1).

     (1) Un bon recull de paradigmes verbals es conté en RICART PUIG. La conjugacio verbal valenciana 5ª edicio, Valencia 1983.

     a) Elements de la conjugacio. Entre els elements constitutius d´una forma verbal, el mes important es l´arrail; a continuacio va la caracteristica tematica, vocal o consonant, indicadora de la conjugacio; seguixen la caracteristica temporal o indicadora de temps, i finalment, les desinencies indicadores de persona i numero.

     No totes les formes verbals tenen les quatre caracteristiques esmentades. Aixi, per eixemple, en la forma menj-a-ve-m, estan totes, ben facils de distinguir: arrail, menj-; caracteristica tematica -A-; caracteristica temporal, -VE-; i desinencia, -M. L´arrail mes la caracteristica tematica , formen el tema, que se va repetint en tota la conjugacio.

     b) Hi ha dos temes: l´u de present, i l´atre, d´infinitiu. El tema de present el seguixen tots els presents (indicatiu, subjuntiu, imperiatiu i participi), l´imperfecte i el perfecte simple d´indicatiu. Sobre el tema de l´infinitiu es construixen el futur d´indicatiu, l´imperfecte de subjuntiu i el condicional o potencial.

     c) Les desinencies de numero i persona son sempre les mateixes en tots els temps d´indicatiu i subjuntiu en les persones segona del singular -S; i les tres del plural, M, U i N, respectivament.

     d) Atres accidents que entren en la composicio de les formes verbals son de caracter eufonic. Entre les vocals, figuren la E, la I i la U; entre les consonants, la C (que es modifica freqüentment en G o Q) i la X.

     Les vocals E, I servixen d´enllaç entre la caracteristica tematica i la terminacio (vocals eufoniques), suavisant la pronunciacio de la forma verbal: de batre, bat-e-m; de saber, sap-i-am; la U sols te valor grafic, acompanyant a la G o a la Q, derivades de C: bec, be-guem; secar, se-que-m. La consonant C s´usa com eufonica i com a distintiu de la primera persona del singular; (Correc, vullc). Dita C es transforma en G o Q en mig de paraula, seguida de E o de I: d´obrir, obrigues; de creixer, creixquera, creixqui. La X s´usa tambe com eufonica i es un vestigi de la forma incoativa dels verps llatins: de mentir, ment-ix-es.

     e) Atres modificacions de les formes verbals es deuen a normes ortografiques. Algunes formes al canviar els sons originaris tenen que vanviar tambe algunes lletres. Estos canvis son els següents:

     En la primera conjugacio, quan la silaba final te una E o una I, la consonant que va davant canvia de la manera següent:

     De CAR, passa a QUE, QUI; trencar: trenque, trenqui; de ÇAR, a CE, CI; adreçar: adrece, adreci; de GAR, a GUE, GUI; lligar: lliguem, lligui; de JAR, a GE, GI; festejar: festege, festegi; de GUAR a GÜE, GÜI; averiguar: averigüem, averigüi; de QUAR, a QÜE, QÜI; adequar: adeqüe, adeqüi.

     Alguns verps en -CER, canvien la C per Ç davant de A, O, U o al quedar la Ç final; torcer: torçam, torçut, torç.

     En general, les sonores finals canvien en sordes: perdre, pert; poder, pot, pots.

     159.     Les conjugacions valencianes son tres: la primera compren tots els verps que en infinitiu acaben en -AR: portar, cantar; la segona, els que acaben en -ER o en -RE i els verps dir i dur, la tercera, els que tenen l´infinitiu en -IR (menys dir). La tercera conjugacio compren dos grups de verps: els que s´anomenen purs, i els que prenen un sufix incoatiu en -IX en els temes de present: invertir, invertixc.

     160.     EL VERP HAVER. Anticipem aci la conjugacio dels verps auxiliars "HAVER" i "SER", per ser necessaris per a la construccio dels temps composts de tots el verps (el verp HAVER) i per a la passiva (el verp SER).


                              HAVER

Modo Indicatiu
               Present                                  Preterit Imperfecte
     Singular            Plural                    Singular          Plural

     Haig o he       havem                   havia                haviem

     has               haveu                    havies               havieu

     ha                han                       havia                havien

      Pret. Perfecte Simple                            Futur Simple
     Singular          Plural                    Singular          Plural

     hagui            haguerem               hauré            haurem

     hagueres       haguereu                hauras           haureu

     hague           hagueren                haura            hauran

        Preterit Indefinit                           Pret. Anterior Simple
     Singular          Plural                     Singular          Plural

     He hagut       havem hagut           hagui hagut          haguerem hagut

     has hagut      haveu hagut            hagueres hagut     haguereu hagut

     ha hagut       han hagut               hague hagut          hagueren hagut

      Preterit Plusquamperfecte                         Futur Compost
         Singular          Plural                      Singular          Plural

     Havia hagut         haviem hagut     hauré hagut          haurem hagut

     havies hagut        havieu hagut      hauras hagut         haureu hagut

     havia hagut         havien hagut      haura hagut          hauran hagut

Modo Subjuntiu
              Present                                        Preterit Imperfecte
     Singular          Plural                         Singular          Plural

     haja              hajam                   haguera o havera    haguerem, haverem

     hages            hajau                    hagueres, haveres     haguereu, havereu

     haja              hagen                    haguera o havera     hagueren, haveren

         Preterit Perfecte                           Preterit Plusquamperfecte
     Singular          Plural                        Singular          Plural

     haja hagut      hajam hagut            haguera/havera hagut     haguerem/ haverem hagut

     hages hagut    hajau hagut             hagueres/haveres  hagut haguereu/havereu hagut

     haja hagut      hagen hagut             haguera/havera hagut hagueren/haveren hagut

Modo Condicional
               Simple                                        Compost
     Singular          Plural                        Singular          Plural

     hauria           hauriem               hauria hagut         hauriem hagut

     hauries          haurieu               hauries hagut        haurieu hagut

     hauria           haurien               hauria hagut          haurien hagut

Modo Imperatiu

     1. -------             4. hajam, nosatres

     2. hages, tu         5. hajau, vosatres

     3. haja, ell           6. hagen, ells

Modo Infinitiu

     Present:     haver

     Passat:      haver hagut

     Participi de Present:     havent/haguent

     Participi de Passat:       hagut, haguda, haguts, hagudes.

     Gerundi :                    havent/haguent.

     Gerundi compost:         havent agut.

161.                                EL VERP "SER"

Modo Indicatiu
               Present                            Preterit Imperfecte
     Singular         Plural                  Singular         Plural

     soc               som                    era               erem

     eres               sou                    eres               ereu

     es                 son                    era                 eren

           Pret. Perfecte                                   Futur
     Singular         Plural                    Singular          Plural

     fon               forem                    sere               serem

     fores             foreu                     seras              sereu

     fon               foren                     sera                seran

        Perfecte Indefinit                             Preterit Anterior
     Singular          Plural                    Singular          Plural

     He segut         hem/havem segut   hagui segut      haguerem segut

     has segut        heu/haveu segut     hagueres segut  haguereu segut

     ha segut         han segut              hague segut      hagueren segut

     Preterit Plusquamperfecte                     Futur Compost
     Singular         Plural                     Singular          Plural

     Havia segut    haviem segut          hauré segut      haurem segut

     havies segut   havieu segut           hauras segut     haureu segut

     havia segut    havien segut            haura segut      hauran segut

Modo Subjuntiu
               Present                                Preterit Imperfecte
     Singular          Plural                    Singular          Plural

     siga               sigam                    fora               forem

     sigues            sigau                     fores              foreu

     siga               siguen                   fora                foren

        Preterit Perfecte                         Preterit Plusquamperfecte
     Singular          Plural                    Singular          Plural

     haja set          hajam set              haguera/havera segut     haguerem/haverem segut

     hages set        hajau set               hagueres/haveres segut haguereu/havereu segut

     haja set          hagen set               haguera/havera segut hagueren/haveren segut

Modo Condicional
               Simple                                        Compost
     Singular          Plural                    Singular          Plural

     seria               seriem                  hauria segut     hauriem segut

     series             serieu                   hauries segut    haurieu segut

     seria              serien                    hauria segut     haurien segut

Modo Imperatiu

     2. sigues, tu        4. sigam, nosatros  

     3. siga, ell           5. sigau, vosatros

                              6. siguen, ells
          
Modo Infinitiu

     Present:     ser

     Passat:      haver segut

     Participi

     Present:    sent (siguent)

     Passat:     segut, seguda, seguts, segudes.

     Gerundi

     Simple:      sent

     Compost:   havent segut.

cites

Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino
Carlos Ros Hebrera

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: