Un curs de molt alt nivell

Per Xavier Gimeno Alonso

L´associacio Cultural Cardona Vives de Castello, organisà per al maig de 2010, un curs de cultura valenciana baix el titul de: “Pinzellades d´Historia Valenciana”, en quatre sessions (tots els divendres del mes), que han segut un verdader exit pel seu interés i pels professors que´l donaren.

El curs dirigit per Juli Moreno, començà en sa primera sessio parlant-nos d´Arqueologia valenciana: excavacions, tecniques i eixemples, per part d´Agusti Zacarés i Romaguera, que nos feu una introduccio a l´arqueologia, com es treballa, la cronologia dels jaciments, que es troba en un jaciment, el trencament d´alguns mits, tambe nos comentà l´historia de l´arqueologia valenciana (Joan Vilanova i Piera i la Societat Arqueologica Valenciana), l´arqueologia valenciana fins al segle XX, primera part del segle XX, la decada dels ´20 en l´arqueologia valenciana i alguns eixemples de jaciments valencians com: La Cova del Parpalló, la Lloma de Bechí, la Bastida de les Alcusses i l´Almoina, tot molt interessant.

La segona sessio, corregué a carrec de Miquel Martí, que nos parlà sobre l´orige greco-roma de Valencia i l´epoca visigoda en l´historia valenciana, fon tambe interessant. Nos comentà part de la seua tesis que està preparant i que dins de poc l´expossarà. Comentà el jaciment iberic de Valéncia, la desaparicio de Sagunt al segle V pel tallament dels aqueductes romans i el trasllat de la poblacio a la zona d´Almenara. Tambe desmitificà la cultura de l´aigua dels araps, dient que quan vingueren els araps, els romans ya s´havien encarregat del suministre d´aigua a les poblacions i ciutats per mig dels aqueductes i els araps ho tingueren tot fet. Tambe comentà les restes visigotiques trobades en nostre regne que son prou importants i que els valencians no les valorem. Despres per a acabar nos parlà sobre la fundacio de la ciutat de Valéncia i les restes que han aparegut de l´epoca del bronze, iberiques, romanes, visigotiques (segle VI) i araps (finals del segle IX, Califat de Cordova), lo atre ya ho coneixem tots millor.

La tercera sessio tambe ha segut prou interessant, Daniel Sala Giner, especialiste del Tribunal de les Aigües, nos parlà del mateix, la seua historia, composicio, tradicions, etc… nos ensenyà un plano de les sequies que li corresponen. El Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia es la mes antiga institucio de justicia existent en Europa, data dels temps d´Al-Andalus. El Tribunal està format pels Sindics de les huit sequies i el Sindic Major com a president, triat entre ells. Es reunix tots els dijous a les 12 del migdia en la porta de la Catedral de Valéncia. L´Alguasil s´encarrega de citar a la gent que jujarà el Tribunal. Ha segut declarat en 2009 Patrimoni Cultural Immaterial de l´Humanitat per la UNESCO.

Els Sindics son considerats “Homens bons”, s´enten com a “home bo” aquell que es just, imparcial i persona honrada. El calificatiu d´home bo s´ha amprat pel poble valencià, durant el temps, per a diferents motius, tenim el cas del joc tradicional valencià de pilota valenciana, l´home bo es aquell que no pren part en cap dels jugadors, no aposta i decidix el punt quan n´hi han baralles, la seua decissio es inapelable, com els membres del Tribunal de les Aigües. Tambe ha segut costum cridar a un home bo quan s´ha tengut que solventar el repartiment d´una herencia entre els hereus quan no arribaven a cap acort. Hui en dia, existix la formula “compañado de hombre bueno” en els actes juridics, que corre a carrec d´advocats, normalment.

Per a finalizar, comentà que com Valéncia ciutat cada dia està mes edificada (i s´ha edificat malament) el Tribunal té manco competencies.

La quarta sessio anava a tractar de Fra Gilabert Jofre i el primer hospital-manicomi del mon, a carrec de Francesc Roca i Traver, pero per malaltia del mateix, corregué a carrec de Juli Moreno que nos parlà sobre Josep Nebot i Pérez, en la seua mestria habitual. Josep Nebot, escritor vilarrealenc, escrigué dos llibres d´importancia per a la llengua valenciana. El primer d´ells titulat: “Apuntes para una gramática valenciana popular”, Valencia, 1894, es el primer intent de contribuir a dotar d´instruments per al conreu digne de la llengua valenciana. Tambe per a la seua codificacio, pretenent crear un model ortografic (escrit en castellà). Tenim que tindre en conter que la gramatica de Fullana, en valencià, es de 1915 i que no es la primera ortografía valenciana, Constanti Llombart publicà els “Apunts Ortografics” en 1879, ademes d´un diccionari “Escrig-Llombart” (1881-82). El segon llibre titulat: “Tratado de Ortografía Valenciana Clásica”, Valencia, 1910, es una codificacio ortografica propia i diferenciada i netament valenciana. Podem considerar-lo com el precedent de Fullana i de les Normes d´El Puig.

Una volta acabat el curs, nomes me queda dir que ha segut un curs excelent i de molt alt nivell. Ha vallgut la pena acodir i assistir a les classes i poder enterar-nos de coses que no sabiem de nostra cultura valenciana. Done la meua enhorabona a l´Associacio Cardona Vives i als mestres que han fet possible esta nova edicio.

Castello, 31 de maig de 2010.

cites

Escrich en vulgar valenciana, per ço que la nacio d’on yo so natural se’n puixa alegrar e molt ajudar...
Joanot Martorell

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: