Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capituls IX i X)

Per Josep Maria Guinot i Galan

                                     CAPITUL IX

            ADJECTIUS NUMERALS. QUANTITATIUS I INDEFINITS

     129.          L´adjectiu numeral es el que determina al substantiu afegint idea de numero. Existixen diverses classes de numerals: cardinals, ordinals, fraccionaris i multiples. Si expressen simplement l´idea de numero son cardinals; si l´orde, ordinals; si part d´un tot, fraccionaris, i si la multiplicacio, multiples.

          1.) Els adjectius numerals cardinals corresponen als noms usats en aritmetica. Uns, son de forma simple: un, deu, quaranta, cent, mil, etc...; atres son composts per adicio: quaranta-dos, cent-sis, o per multiplicacio: tresmil, huitcents, quatremil, i no fa falta unir els components per un guionet, basta escriure´ls tam com es pronuncien: vintisis, tretacincmil.

          2.) Els cardinals son estos:

               u, un, una     desset,          trentatres             centu o -una
               dos              dihuit            trentaquatre         centdos
               tres             deneu            trentacinq            doscents
               quatre          vint               trentasis              trescents
               cinc             vintiu,-una      trentaset             quatrecents
               sis              vintidos          trentahui             cinccents
               set             vintitres          trentanou            siscents
               huit            vinticuatre      quaranta              setcents
               nou            vinticinc         quarantau, -una     huitcents
               deu            vintisis           quarantados          noucents
               onze           vintiset          quarantatres          mil
               dotze          vintihuit         cinquanta             dosmil
               tretze          vintinou         xixanta                quatremil
               catorze        trenta            setanta               un millo
               quinze        trentau, -una    huitanta             un billo
               setze          trentados         noranta             un trillo
                                                     cent

          El cardinal U fa un i una, uns i unes.

          El cardinal cent pren una S al final quan va precedit d´un atre cardinal que el multiplica: dos cents, tres cents.

          El cardinal U te la forma de Un quan va seguit d´un substantiu o adjectiu: un soldat, vintiun homens.

     130.     Els ordinals son els adjectius que servixen per a indicar l´orde de les coses o el lloc que ocupen dins d´una serie: el primer, el quart.

     Hi ha dos series d´ordinals: una erudita i una atra vulgar

     De formacio erudita: derivats directament del llati:

     Primer               Duodecim             Trigesim            Milesim
     Segon               Decim tercer          Quadragesim      Millonesim
     Tercer               Decim quart          Quinquagesim     Billonesim
     Quart                Decim quint          Sexagesim          
     Quint                Decim sext            Septuagesim
     Sext                 Decim septim         Octagesim          
     Septim              Decimoctau           Nonagesim
     Octau               Decim non            Centesim
     Non                 Vigesim                Centesim primer
     Decim              Vigesim primer       Centesim segon
     Undecim           Vigesim segon       Centesim decim

     De formacio vulgar:

     Sise               Onzé               Vintidose             Setante
     Sete              Dotzé               Vintiquatré          Huitante
     Huite             Tretzé               Trente               Norante
     Nove             Catorzé             Quarante            Cente
     Dese             Quinzé              Cinquante           Mile
                                                Xixante

     Tots fan el femeni en -ena: dotzé - dotzena, mile - milena.

     En els ordinals de formacio erudita sol anar la dena davant de l´unitat, pero pot anar darrere: quint decim o decim quint.

     Els ordinals admeten formes variables en genero i numero: primer, primera, primers, primeres.

     S´aconsella que a partir del decim, els ordinals es formen perifrasticament, dient "el que fa..." ( i amprant el cardinal corresponent). Eixemples: el doudecim: el que fa dotze, etc...

     131.     Els adjectius numerals fraccionaris o partitius son els que expressen fraccio o part de l´unitat. Eixemples: mitat, terç.

     Els primers de la serie tenen la forma següent: mig, terç, quart, quint, sext, septim, octau, nove, decim; en els seus corresponents femenins: mija, terça, quarta, quinta, sexta, septima, octava, novena, decima. Ni vulgarment s´usen com a partitives les formes dese, vente, mile, etc..., sino decim, centesim, milesim (1/10, 1/100, 1/1000). Eixemples: 1/16, una decimasexta part.

     Les formes partitives de mig i mija s´anteposen al substantiu quan no hi ha atre numeral, pero se posposen quan hi ha un atre numeral: mija hora, pero dos hores i mija.

     132.     Els adjectius multiples expressen el numero de vegades que un numero conté l´unitat: doble, triple, etc...

     Son adjectius numerals multiples: Doble, triple, quadruple, quintuple, sextuple, septuple, octuple, decuple, etc...

     A mes d´eixes formes, se solen usar girs com "set vegades mes", "huit vegades mes", etc...

     133.     Els numerals colectius servixen per a nomenar un grup d´elements en singular, com unitats en general aproximades.

     Son noms colectius: parell, tern, desena, dotzena, quinzena, vintena, trentena, quarantena, centena, miller. Practicament son considerats com substantius colectius: dotze dotzenes fan una grossa.

     134.     Els adjectius quantitatius expressen quantitat d´alguna cosa sense precisar-la numericament; s´encontren, puix, entre els numerals i els indefinits. Els numerals concreten el numero, els quantitatius es referixen a quant o quants i els indefinits a quants o quantes, sense precisar numero. Eixemples: numeral: sis cadires; quantitatiu: massa pa; indefinit: tots els autors.

     Els adjectius quantitatius poden ser variables o invariables.

     Son del tot variables: Quant, quanta, quants, quantes; molt, molta, molts, moltes; poc, poca, pocs, poques; tant, tanta, tants, tantes; bastant, bastantes.

     Son invariables: gens, massa, mes, menys, manco, prou.
     
     135.     Els adjectius indefinits determinen al substantiu d´una manera imprecisa, lo menys precis possible. Van acompanyant a un nom, de lo contrari es convertixen en pronoms. Eixemples: un atre home (adjectiu); dona-li un atre (pronom).

     Els adjectius indefinits son variables o invariables

     Son variables: un, una, uns, unes; algun (algu es pronom), alguna, alguns, algunes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; cert, certa, certs, certes; demes, tot, tota, tots, totes; atre, atra, atres; tal, tals, qualsevol, qualsevullga.

     Son invariables: cap, cada, sengles.

     "Demes" va precedit de l´articul: el demes, la demes, els demes, les demes.

                              CAPITUL     X

          ADJECTIUS INTERROGATIUS, EXCLAMATIUS I RELATIUS

     136. Els adjectius interrogatius acompanyen a un substantiu sobre el que es pregunta alguna cosa: ¿quina lliço donem hui? ¿quants discipuls som en tot?.

     Els adjectius admiratius o exclamatius acompanyen a un nom sobre el que recau la nostra admiracio. U i atre expressen una actitut subjectiva del parlant.

     Els adjectius interrogatius poden introduir tambe un dubte o una interrogacio indirecta.

     Els adjectius interrogatius-admiratius valencians son: quin, quina, quins, quines; quant, quanta, quants, quantes. Estos adjectius quan no acompaneyen a un substantiu, son pronoms, i "quin" adopta la forma de qui: qui fuig de Deu corre debades.

     Quin pregunta la qualitat del nom: ¿quin trage portes?

     Quant pregunta la quantitat o el numero: ¿quants chics coneixes?

     Els mateixos adjectius servixen per a interrogatius i exclamatius: ¿quin trage portes? ¡quin trage portes!

     137.     L´adjectiu relatiu es el que precedix a un nom que repetix una paraula o idea anterior (antecedent). Se sol coneixer per "relatiu compost", perque sempre va precedit de l´articul determinat: he explicat la lliço, la qual lliço ya havia segut estudiada.

     En valencià no hi ha mes que un sol adjectiu relatiu, ab els corresponents singular i plural: el qual, la qual, els quals i les quals.
     
     Quan el relatiu va sol, per haver-se elidit en un context la paraula afectada per ell, ya no es un adjecitu sino pronom: els quals llibres (adjectiu); els quals estaven oberts (pronom).

     El relatiu, com adjectiu, es poc usat, perque es fuig de la repeticio del nom al que afecta: en conte de dir "he vist un elefant el qual elefant bevia molt", es diu correntment: "he vist un elefant el qual (o que) bevia molt" sense repetir la paraula elefant.

cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: