En poques paraules, prou

Per Anfos Ramon i Garcia

M´agradaria dirvos eixes coses
que es fan espiga
o llum en la paraula.
M´agradaria tindre sense núvols
el goig que es torna veu
des de l´entranya.

Pero tinc un dolor enmig la llengua,
que em fa tancar els llavis
ple de rabia,
quan veig al fill negat que mistifica
l´orige de la llengua valenciana.

Tinc un desig de paus
i de concordies
marchant unidament per eixa causa
que no coneix l´engany
ni mai té dubte quan sembra
de Senyeres nostra Patria.

I cride al poble meu.
Cride a la terra
que sap quallar el fruit
de nostra parla,
per tal de que no calle
ni claudique
davant de qui la ven o la regala.

Que estem farts d´enemics,
i no de fora.
Estem sabent qui munta la batalla
per ser protagoniste d´eixa lluita
que li ompli de miseries la boljaca.

Estem cansats de vore les consciencies
dispostes a l´oferta
i la rebaixa,
per tindre camp obert a la mentira
i anar minant el tronc de la paraula.

Que hui tens valencians desfent l´historia.
Hui aquells que ahir semblaven aigua clara,
s´han despullat d´hipocrites mesures
i han descobert que el joc,
tenia trampa.

Hui s´han llevat de colp la pell d´ovella
que ahir duyen per tota indumentaria
els llops que preparaven l´envestida
per traure-li profit a la mudança.

I alló que pareixia una victoria
que el poble dia i nit ensomiava,
s´ha transformat en guerra sorda
i dura que hui estem tots patint
i potser massa.

Han dividit els homens i la terra.
Han destrossat la nota que agermana.
Han contrafet l´essencia constructiva
sembrant l´antagonisme
i la distancia.

Han amerat de dubtes a eixe poble
que busca veritats en l´hora clara,
deixant caure una boira que li oculta
la font en llibertat de l´esperança ...

Ningú no sap perqué, la veu se trenca.
Ningú no sap qui cobra
ni qui paga ...
I yo dic que és Valéncia la que plora
per tant de fill postís
i tanta estafa.

Si tots els valencians no anem a una
sabent que estem jugant-nos
nostra raça,
serem un poble inútil,
sense meta,
eterns esclaus d´un amo
i una vara ...

¡Germans!
¡Lliures germans de branca nova
que no voleu servir a gent estranya!
¡Unim-nos colze en colze!
Que es remunte la veu i l´esperit
per eixa causa que és justa,
perque és nostra des de sempre
i té que ser per nostra, valenciana.

Hui estem tots esperant eixa collita
que vol donar el fruit
de la paraula.
Estem esperançats davant la nostra Valéncia
que vol créixer lliure i ampla.

Pero ¡no confiem en els milacres
a l´hora de lluitar contra la farsa!
¡Parlem i parlem fort!
¡Que ningú afluixe el pas davant l´obstacul,
si és que s´alça! ..,

Perque si es pert la fe i es calla l´home,
¡voreu com és la pedra la que parla!...
¡Res més, amics! ¡El tall està obert
I Valéncia nos demana
ser autentics "Palleters"!

¡Avant sense por
i vixca el Regne de Valéncia!

Valéncia, 22 de maig de 2010

Paraules en l´acte de clausura del VI Congrès de Coalicio Valenciana del Poeta Anfós Ramón, Premi Nacional de Poesia, Vicepresident de Coalicio Valenciana.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: