Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capituls VII i VIII)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL VII

                         FORMACIO DE DERIVATS DELS NOMS

     124. Encara que dediquem l┤ultim capitul a la formacio de noves paraules, pareix oportu tractar aci de la derivacio de substantius i adjectius, aumentatius i diminutius, i de l┤adverbialisacio i substantivacio de l┤adjectiu.

          a) Les paraules derivades de noms i adjectius se formen per mig de sufixos que s┤afigen al radical per a donar-li un sentit nou. Els principals sufixos son els que formen aumentatius i diminutius.

          b) A l┤efectuar-se l┤unio dels sufixos ab el radical, elements tan distints, el nom primitiu sofrix els mateixos canvis ortografics que hem observat en la formacio del femeni i del plural de certs noms i adjectius.

          c) Els aumentatius es formen per mig dels sufixos segŘents: -OT / -OTA: homenot, chicota, grandot, grandota. - Aă -AăA: grandaš, grandaša.

          d) El sentit despectiu s┤expressa per mig dels sufixos -Uă -UăA, -UCHA, -OLA, Aă, -INA, -O, -ONA: malaltuš, carnuša, casucha, gentola, pobraša, figurina, cegallos, pobreto.

          El sufix -OT, que antigament tenia un valor afectiu, actualment ha passat a un valor simplement aumentatiu, Joanot, Miquelot.

          d) Els diminutius poden admetre molts sufixos, els principals dels quals son:

               -ET, -ETA: hortet, caseta; -IU, -UA: chiquiu o chiconiu, fortiu, grossiu; -OL, -OLA: fillol, camisola; -CO, -ICA: Perico, Vicentica; -O, -ONA: carrero, queixona; -I, -INA: ratoli, colomina; -ELL, -ELLA: portell, botella; -INYO, -INYA: chicotinyo, miquinya.

          e) En llenguage parlat s┤usa molt el procediment de llevar als noms de persona la primera silaba, formant un derivat acabat en O: Chimo (de Chochim), Cento (de Vicent), Quelo (de Miquel), Vaoro (de Salvador).

     125.     Un atre enriquiment del llenguage s┤obte per mig de l┤adverbialisacio i de la substantivacio de l┤adjectiu.

          a) Els adjectius, com els adverbis, son paraules modificatives i, donada la semblanša de funcions que tenen, no es estrany que molts adjectius s┤adverbialisen: clar, poc, molt, massa, etc... Eixemples: Veig clar, corre alegre, veig poc, parla molt, equivalen a adverbis (veig clarament, correc alegrement, etc...).

          b) Els adjectius es poden substantivar, considerant la qualitat en si mateixa, convertint-la en substantiu abstracte. Solen substantivar-se les qualitats per mig de l┤articul neutre LO: lo bo, lo ro´n, lo util. Pot anar l┤adjectiu sense articul i convertir-se en substantiu, si pren el caracter de tal. Eixemples: bons i forts van acodir a la crida; hi ha pobres i rics.

     Quan l┤adjectiu no acompanya al substantiu, per sobreentendre┤s este, pren el caracter de substantiu: el jove deu respectar al vell.


CAPITUL VIII

                    ADJECTIUS DETERMINATIUS: demostratiu i possessiu

     126      Adjectius determinatius son els que, precedint a un nom, precisen o llimiten el significat seu. Quan dic "mon pare" vullc dir quin pare es, el meu, i no el d┤un atre: el terme "mon" es un adjectiu determinatiu.

     Els adjectius determinatius poden ser: demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, interrogatius-admiratius i relatius.

     Els adjectius determinatius, excepte els numerals, poden ser usats com a pronoms.

     127.     L┤adjectiu demostratiu es el que determina el nom ajuntant l┤idea de lloc en referencia a les persones gramaticals: este jardi, aquella flor.

     Hi ha tres formes de senyalar la distancia a que s┤encontren les coses: la primera, indica l┤objecte com a proxim; la segona, com un poc apartat, i la tercera, com a distant. Les formes d┤estos demostratius son les segŘents:

          1║     Forma: este, est, esta, estos, estes.
          2║     Forma: eixe, eix, eixa, eixos, eixes.
          3║     Forma: aquell, aquella, aquells, aquelles.

     O siga, que hi ha una forma per cada genero i numero.

     EST i EIX s┤usen quan la paraula que seguix comenša per vocal o haig. Eixemples: est home, est obrer, eix honor, eix infortuni.

     Les formes aquest, aquesta, aquestos, aquestes; aqueix, aqueixa, aqueixos, aqueixes, son compostes, i ni s┤usen en la conversacio ordinaria ni deuen portar-se al llenguage escrit, per ser un arcaisme, que el poble rebuja.

     128.     L┤adjectiu possessiu indica possessio o pertinenša, en relacio a la persona gramatical: el meu cor, la teua dona, el seu cap, el nostre cervell, el vostre cosi, etc...

     L┤adjectiu possessiu pot fer referencia a tres persones gramaticals i te formes per al masculi i el femeni, en singular i en plural, de la forma segŘent:

     Per a un sol posse´dor:

          1.)     Forma: meu, meua; meus, meues
          2.)     Forma: teu, teua; teus, teues.
          3.)     Forma: seu, seua; seus, seues.

          Les formes responen a objecte posse´t, segons genero i numero.

     Per a mes d┤un posse´dor:

          1.)     Forma: nostre, nostra; nostres, (unica forma per al plural).
          2.)     Forma: vostre, vostra, vostres (unica forma per al plural).
          3.)     Forma: seu, seua; seus, seues.

          Igualment les formes canvien segons el genero i numero de l┤objecte.

          Al costat d┤estes formes fortes, que solen portar davant l┤articul corresponent, hi ha que posar les formes debils o atones segŘents:

          1.)     Forma: mon, ma; mos, mes
          2.)     Forma: ton, ta; tos, tes
          3.)     Forma: son, sa; sos, ses

             (mon pare, ma mare, tos sogres, ses filles)

          Antigament existia un adjectiu possessiu, singular o plural LLUR i LLURS, que sols s┤usa en una redaccio molt elevada. En son lloc s┤usa la forma forta, precedida de l┤articul corresponent o una forma debil. (sos pares o els seus pares, preferit a llurs pares).

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengŘes en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provenšal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d┤Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: