Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul VI)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL VI

L´ADJECTIU - ADJECTIU CALIFICATIU

115. L´adjectiu es una paraula que s´ajunta al nom per a precisar la significacio: mon llibre; el vocable mon determina el sentit de llibre indicant especialment l´objecte que me pertany; vestit vert: la paraula vert concreta el sentit de vestit, donant a coneixer com es el vestit. Mon i vert son dos adjectius.

Hi ha dos classes d´adjectius: calificatiu i determinatiu.

L´adjectiu calificatiu expressa la manera de ser d´una persona o cosa, l´aspecte particular baix el qual se la considera.

L´adjectiu determinatiu designa el nom d´una manera mes o menys precisa, es dir, llimitant-lo sense calificar-lo. Els adjectius determinatius poden ser: demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, relatius i interrogatius.

ELS ADJECTIUS CALIFICATIUS

116. Els adjectius calificatius expressen la manera de ser, l´estat, la qualitat, del ser o de la cosa. Es coloquen davant o darrere del nom segons la costum o el bon gust: cavall forçut, fruta madura, verdadera image, bon pastor.

L´adjectiu calificatiu es especificatiu quan se relaciona ab el nom afegint-li alguna qualitat per mig d´un verp: este banc es fort; fort es especificatiu. Es epitet, quan no afig ninguna qualitat nova al nom al que califica: la dolça mel; dolça es un epitet.

L´adjectiu, com a part variable de l´oracio, te accidents gramaticals. Son: genero, numero i grau de significacio.

FORMACIO DEL FEMENI

117. Hi ha adjectius d´una i de dos terminacions (per al masculi i el femeni) en cada numero. Pero n´hi ha que tenen una sola terminacio, en singular o en plural, o una sola en els dos numeros.

Els adjectius d´una sola terminacio, son:

a) Els que en masculi acaben en A atona: agricola, homicida, aristocrata, democrata, etc...

b) Els acabats en -AL o -EL tonics, i en -IL: central, cruel , tranquil, facil.

c) Els terminats en -AR: vulgar, escolar, regular (S´exceptuen avar, rar, car, que fan avara, rara, cara).

d) Els adjectius terminats en -ERIOR i els comparatius millor, pijor, major, menor. Els atres en -OR afigen la A: durador, duradora; benefactor, benefactora; incolor, incolora.

e) Els adjectius en -ANT, -ENT: constant, prudent, coherent, freqüent, (hi ha excepcions abundants).

f) Adjectius masculins acabats en -E: possible, mediocre, lliure. Pero hi ha molts d´estos adjectius que formen el femeni canviant la E final en A: exacte, exacta; directe, directa, apte, apta.

g) Els terminats en AÇ, OÇ, IÇ: audaç, capaç, feliç, feroç.

118. Regla general. Per regla general el femeni dels adjectius calificatius es forma per mig de la terminacio A, que unes vegades s´afig al masculi, i atres substituix a la vocal final d´aquell: novell, novella; dens, densa; recte, recta.

Valen per a l´adjectiu les regles ortografiques que rigen per al substantiu (num. 109), pero les sintetisarém aci per a major claritat: Distinguirém els adjectius formats dels masculins terminats en vocal atona o tonica, i en consonant.

a) Els terminats en vocal accentuada afigen la silaba -NA: pla, plana; bla, blana; ple, plena; fi, fina; bo, bona; deju, dejuna. S´exceptuen cru, i nu que forme crua i nua.

b) Els terminats en vocal atona, afigen una A al masculi: necessari, necessaria; agrari, agraria; voluntari, voluntaria.

Certs adjectius masculins acabats en E u O, obtenen el femeni canviant dites vocals per A: integre, integra; negre, negra; bovo, bova; fofo, fofa.

c) Els terminats en consonant i que tenen dos formes, una masculina i una atra femenina, per regla general es formen afegint la vocal A: dolç, dolça; prim, prima; vell, vella; fluix, fluixa, etc...

Els adjectius que poden convertir-se en adverbis de modo, per mig del sufix -MENT, afigen una A entre el masculi i dita terminacio. Si la A no es deu afegir, es que l´adjectiu no te mes que una forma; sense A. Eixemple: just fa justament (afig la A) tindra, puix, un femeni en A. Prudent fa prudentment (no afig la A); tindra, puix, el femeni igual que el masculi.

119. Observacions ortografiques. Els masculins acabats en AU, EU, IU, OU, al passar al femeni canvien la U en V: blau - blava, viu - viva, nou - nova

Els que terminen en -G, al passar al femeni canvien dita G en J: roig - roja; lleig - lleja.

Dels terminats en C, uns conserven este so; atres, el canvien en G. Eixemples: sec - seca; tonic - tonica; flac - flaca; pero grec - grega, amic - amiga.

Els masculins oblic (obliquo), inic, ventriloc fan el femeni en obliqua, iniqua, ventriloqua.

Alguns acabats en -OR a mes de la terminacio en -ORA, en tenen una atra en IU: cantor - cantora - cantatriu (emperador - emperadora - emperatriu).

Dels terminats en S en masculi, uns fan el femeni en SA, atres en SSA, segons haja de pronunciar-se S sonora o sorda: difus - difusa, amoros - amorosa, pero gros - grossa, espes - espessa.

Dels acabats en T en masculi, uns, fan el femeni en TA, i atres, en DA: eixut, eixuta; absolut, absoluta; polit - polida, humit - humida.

Tambe te valor per als adjectius acabats en ADA, lo que s´ha dit en relacio als adjectius verbals en el paragraf n. 110, o siga, la pronunciacio en A en conte de ADA; foradada, cansada, pronunciat foradà, cansà.

FORMACIO DEL PLURAL

120. Els adjectius calificatius formen el plural de la mateixa manera que els noms substantius. Donem aci un resum de les regles:

a) Tots els plurals afigen al singular una S. Davant d´esta S, ocorren els mateixos canvis ortografics indicats per als substantius. Eixemples: gran-grans, chicotet-chicotets, fofo-fofos, bova-boves, just-justs.

b) Els vocables terminats en -A atona, conavien la -A en -ES: ampla - amples, vella - velles.

Quan esta A va precedida de C, Ç, G o J, estes consonants es canvien respectivament en QU, CE, GU o G, per a conservar el mateix so en distinta grafia. Eixemples: loca - loques, moça - moces, groga - grogues, roja - roges.

c) Els monosilaps i els polisilaps acabats en vocal tonica, formen el plural afegint -NS al singular. Eixemples: pla - plans, ple - plens, comu - comuns, groguisso - groguissons, fi - fins. Hi ha excepcions.

d) Acaben en -OS (afegint una O eufonica davant de la S final) els vocables terminats en singular en sibilant o palatal: dolç - dolços, feroç - feroços, capaç - capaços, feliç - feliços, lleig - llejos, roig - rojos, ras - rasos, terros - terrosos, difus - difusos, espes - espessos, gros - grossos.

e) Dels acabats en singular en els grups -SP, -ST, -XT, -SC, uns, fan el plural afegint una S, atres, afegint -OS. Eixemples: cresp - cresps, fosc - foscs, honest - honests, mixt - mixtos.

f) Varietats:

1. Hi ha adjectius que tenen una terminacio en singular i dos en plural, com els acabats en Ç (AÇ, EÇ, IÇ, OÇ) mordaç - mordaços i mordaces, feroç - feroços i feroces; feliç - feliços i felices.

2. Hi ha adjectius que tenen dos terminacions en singular i una en plural: negre - negra - negres

3. Hi ha adjectius que tenen dos terminacions per al singular i dos per al plural: bo - bona, bons - bones.

4. Hi ha adjectius que tenen una sola terminacio en singular i una sola en plural: gran - grans.

GRAUS DE SIGNIFICACIO DE L´ADJECTIU.

121. Hi ha adjectius que no admeten graus de significacio, ya perque per si mateix expressen una idea cabal i absoluta, com etern, nocturn, semanal, etc..., ya perque donada la seua estructura particular, seria molt incomodo afegir-los el sufix del superlatiu (per eixemple, fer de vituperable, vituperabilissim), ya per tractar-se d´adjectius referents a nacions o gentilicis (espanyol, portugues), ya per tindre per base un aumentatiu o diminutiu (grandaç, chicotet) un comparatiu (major, menor) o un compost (boquimoll).

Pero n´hi ha moltissims d´adjectius que admeten diversos graus de significacio. La qualitat pot ser modificada per l´adicio d´un adverbi; comparatiu o superlatiu (perifrastics), o per mig de sufixos (comparatius i superlatius sintetics).

Els graus de significacio dels adjectius son tres: positiu, comparatiu i superlatiu: est ultim pot ser superlatiu absolut o relatiu.

El positiu indica simplement la possessio de la qualitat que expressa l´adjectiu: Pere es inteligent.

122. El comparatiu indica que una qualitat es igual, superior o inferior ad una atra.

El comparatiu de superioritat generalment s´expressa per mig de l´adverbi "mes" i, en el segon membre de la comparacio, QUE. Ramon es mes sabut que Pere.

El comparatiu d´igualtat s´expressa per mig de l´adverbi "tant", i en el segon membre de la comparacio, "COM", si es tracta de qualitats, o accions: "yo estudie tant com tu", "ell es tant treballador com son pare"; si la comparacio es entre coses, la correlacio es del adverbi "tant" o "tant de", i en el segon membre, "COM": tinc tant de bo com de roïn; tinc tants amics com tu.

El grau d´inferioritat s´expressa per mig de l´adverbi menys o manco i la particula QUE davant del segon membre de comparacio: les espardenyes son menys fortes que les sabates.

Els comparatius sintetics mes corrents son: major, menor, millor, pijor, posterior, inferior.

123. El superlatiu indica la superioritat de la qualitat en el grau mes alt. Hi ha dos classes de superlatius: el relatiu i l´absolut.

El superlatiu relatiu es forma posant davant del comparatiu l´articul corresponent: el mes alt de la classe, el major dels germans.

El superlatiu absolut se forma unint al radical de l´adjectiu, la terminacio -ISSIM, -ISSIMA, ISSIMS, -ISSIMES: de fort, fortissim. Tambe s´expressa per mig dels adverbis de modo molt i ben davant de l´adjectiu: de valent, molt valent o ben valent.

Al construir el superlatiu en -ISSIM, si l´adjectiu positiu termina en vocal accentuada o en diftonc, aixina com si acaba en les consonants C, Ç, S, ST, etc..., se realisen les mateixes modificacions ortografiques que hem indicat al parlar de la formacio del genero i numero. Els terminats en -BLE canvien esta silaba en BIL: groc - groguissim, sec - sequissim, dolç -dolcissim, ple - plenissim, probable - probabilissim.

Els adjectius que en llati fan el superlatiu en ERRIMUS, conserven l´irregularitat en valencià: pauperrim, acerrim, celeberrim.

Tambe es pot fer el superlatiu absolut per mig de l´adverbi MES, prededit de l´articul definit: el mes ric, la mes virtuosa.

Tambe hi ha alguns superlatius sintetics, com maxim, minim, optim, pessim, ultim, infim, suprem.

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)