Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul VI)

Per Josep Maria Guinot i Galan

CAPITUL VI

                              L´ADJECTIU - ADJECTIU CALIFICATIU

     115.     L´adjectiu es una paraula que s´ajunta al nom per a precisar la significacio: mon llibre; el vocable mon determina el sentit de llibre indicant especialment l´objecte que me pertany; vestit vert: la paraula vert concreta el sentit de vestit, donant a coneixer com es el vestit. Mon i vert son dos adjectius.

     Hi ha dos classes d´adjectius: calificatiu i determinatiu.

     L´adjectiu calificatiu expressa la manera de ser d´una persona o cosa, l´aspecte particular baix el qual se la considera.

     L´adjectiu determinatiu designa el nom d´una manera mes o menys precisa, es dir, llimitant-lo sense calificar-lo. Els adjectius determinatius poden ser: demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits, relatius i interrogatius.

     ELS ADJECTIUS CALIFICATIUS

     116.     Els adjectius calificatius expressen la manera de ser, l´estat, la qualitat, del ser o de la cosa. Es coloquen davant o darrere del nom segons la costum o el bon gust: cavall forçut, fruta madura, verdadera image, bon pastor.

     L´adjectiu calificatiu es especificatiu quan se relaciona ab el nom afegint-li alguna qualitat per mig d´un verp: este banc es fort; fort es especificatiu. Es epitet, quan no afig ninguna qualitat nova al nom al que califica: la dolça mel; dolça es un epitet.

     L´adjectiu, com a part variable de l´oracio, te accidents gramaticals. Son: genero, numero i grau de significacio.

     FORMACIO DEL FEMENI

     117.     Hi ha adjectius d´una i de dos terminacions (per al masculi i el femeni) en cada numero. Pero n´hi ha que tenen una sola terminacio, en singular o en plural, o una sola en els dos numeros.

     Els adjectius d´una sola terminacio, son:

          a) Els que en masculi acaben en A atona: agricola, homicida, aristocrata, democrata, etc...

          b) Els acabats en -AL o -EL tonics, i en -IL: central, cruel , tranquil, facil.

          c) Els terminats en -AR: vulgar, escolar, regular (S´exceptuen avar, rar, car, que fan avara, rara, cara).

          d) Els adjectius terminats en -ERIOR i els comparatius millor, pijor, major, menor. Els atres en -OR afigen la A: durador, duradora; benefactor, benefactora; incolor, incolora.

          e) Els adjectius en -ANT, -ENT: constant, prudent, coherent, freqüent, (hi ha excepcions abundants).

          f) Adjectius masculins acabats en -E: possible, mediocre, lliure. Pero hi ha molts d´estos adjectius que formen el femeni canviant la E final en A: exacte, exacta; directe, directa, apte, apta.

          g) Els terminats en AÇ, OÇ, IÇ: audaç, capaç, feliç, feroç.

     118. Regla general. Per regla general el femeni dels adjectius calificatius es forma per mig de la terminacio A, que unes vegades s´afig al masculi, i atres substituix a la vocal final d´aquell: novell, novella; dens, densa; recte, recta.

     Valen per a l´adjectiu les regles ortografiques que rigen per al substantiu (num. 109), pero les sintetisarém aci per a major claritat: Distinguirém els adjectius formats dels masculins terminats en vocal atona o tonica, i en consonant.

          a) Els terminats en vocal accentuada afigen la silaba -NA: pla, plana; bla, blana; ple, plena; fi, fina; bo, bona; deju, dejuna. S´exceptuen cru, i nu que forme crua i nua.

          b) Els terminats en vocal atona, afigen una A al masculi: necessari, necessaria; agrari, agraria; voluntari, voluntaria.

     Certs adjectius masculins acabats en E u O, obtenen el femeni canviant dites vocals per A: integre, integra; negre, negra; bovo, bova; fofo, fofa.

          c) Els terminats en consonant i que tenen dos formes, una masculina i una atra femenina, per regla general es formen afegint la vocal A: dolç, dolça; prim, prima; vell, vella; fluix, fluixa, etc...

     Els adjectius que poden convertir-se en adverbis de modo, per mig del sufix -MENT, afigen una A entre el masculi i dita terminacio. Si la A no es deu afegir, es que l´adjectiu no te mes que una forma; sense A. Eixemple: just fa justament (afig la A) tindra, puix, un femeni en A. Prudent fa prudentment (no afig la A); tindra, puix, el femeni igual que el masculi.

     119.     Observacions ortografiques. Els masculins acabats en AU, EU, IU, OU, al passar al femeni canvien la U en V: blau - blava, viu - viva, nou - nova

     Els que terminen en -G, al passar al femeni canvien dita G en J: roig - roja; lleig - lleja.

     Dels terminats en C, uns conserven este so; atres, el canvien en G. Eixemples: sec - seca; tonic - tonica; flac - flaca; pero grec - grega, amic - amiga.

     Els masculins oblic (obliquo), inic, ventriloc fan el femeni en obliqua, iniqua, ventriloqua.

     Alguns acabats en -OR a mes de la terminacio en -ORA, en tenen una atra en IU: cantor - cantora - cantatriu (emperador - emperadora - emperatriu).

     Dels terminats en S en masculi, uns fan el femeni en SA, atres en SSA, segons haja de pronunciar-se S sonora o sorda: difus - difusa, amoros - amorosa, pero gros - grossa, espes - espessa.

     Dels acabats en T en masculi, uns, fan el femeni en TA, i atres, en DA: eixut, eixuta; absolut, absoluta; polit - polida, humit - humida.

     Tambe te valor per als adjectius acabats en ADA, lo que s´ha dit en relacio als adjectius verbals en el paragraf n. 110, o siga, la pronunciacio en A en conte de ADA; foradada, cansada, pronunciat foradà, cansà.

     FORMACIO DEL PLURAL

120.     Els adjectius calificatius formen el plural de la mateixa manera que els noms substantius. Donem aci un resum de les regles:

          a) Tots els plurals afigen al singular una S. Davant d´esta S, ocorren els mateixos canvis ortografics indicats per als substantius. Eixemples: gran-grans, chicotet-chicotets, fofo-fofos, bova-boves, just-justs.

          b) Els vocables terminats en -A atona, conavien la -A en -ES: ampla - amples, vella - velles.

     Quan esta A va precedida de C, Ç, G o J, estes consonants es canvien respectivament en QU, CE, GU o G, per a conservar el mateix so en distinta grafia. Eixemples: loca - loques, moça - moces, groga - grogues, roja - roges.

          c) Els monosilaps i els polisilaps acabats en vocal tonica, formen el plural afegint -NS al singular. Eixemples: pla - plans, ple - plens, comu - comuns, groguisso - groguissons, fi - fins. Hi ha excepcions.

          d) Acaben en -OS (afegint una O eufonica davant de la S final) els vocables terminats en singular en sibilant o palatal: dolç - dolços, feroç - feroços, capaç - capaços, feliç - feliços, lleig - llejos, roig - rojos, ras - rasos, terros - terrosos, difus - difusos, espes - espessos, gros - grossos.

          e) Dels acabats en singular en els grups -SP, -ST, -XT, -SC, uns, fan el plural afegint una S, atres, afegint -OS. Eixemples: cresp - cresps, fosc - foscs, honest - honests, mixt - mixtos.

          f) Varietats:

               1. Hi ha adjectius que tenen una terminacio en singular i dos en plural, com els acabats en Ç (AÇ, EÇ, IÇ, OÇ) mordaç - mordaços i mordaces, feroç - feroços i feroces; feliç - feliços i felices.

               2. Hi ha adjectius que tenen dos terminacions en singular i una en plural: negre - negra - negres

               3. Hi ha adjectius que tenen dos terminacions per al singular i dos per al plural: bo - bona, bons - bones.

               4. Hi ha adjectius que tenen una sola terminacio en singular i una sola en plural: gran - grans.

     GRAUS DE SIGNIFICACIO DE L´ADJECTIU.

     121. Hi ha adjectius que no admeten graus de significacio, ya perque per si mateix expressen una idea cabal i absoluta, com etern, nocturn, semanal, etc..., ya perque donada la seua estructura particular, seria molt incomodo afegir-los el sufix del superlatiu (per eixemple, fer de vituperable, vituperabilissim), ya per tractar-se d´adjectius referents a nacions o gentilicis (espanyol, portugues), ya per tindre per base un aumentatiu o diminutiu (grandaç, chicotet) un comparatiu (major, menor) o un compost (boquimoll).

     Pero n´hi ha moltissims d´adjectius que admeten diversos graus de significacio. La qualitat pot ser modificada per l´adicio d´un adverbi; comparatiu o superlatiu (perifrastics), o per mig de sufixos (comparatius i superlatius sintetics).

     Els graus de significacio dels adjectius son tres: positiu, comparatiu i superlatiu: est ultim pot ser superlatiu absolut o relatiu.

     El positiu indica simplement la possessio de la qualitat que expressa l´adjectiu: Pere es inteligent.

     122. El comparatiu indica que una qualitat es igual, superior o inferior ad una atra.

     El comparatiu de superioritat generalment s´expressa per mig de l´adverbi "mes" i, en el segon membre de la comparacio, QUE. Ramon es mes sabut que Pere.

     El comparatiu d´igualtat s´expressa per mig de l´adverbi "tant", i en el segon membre de la comparacio, "COM", si es tracta de qualitats, o accions: "yo estudie tant com tu", "ell es tant treballador com son pare"; si la comparacio es entre coses, la correlacio es del adverbi "tant" o "tant de", i en el segon membre, "COM": tinc tant de bo com de roïn; tinc tants amics com tu.

     El grau d´inferioritat s´expressa per mig de l´adverbi menys o manco i la particula QUE davant del segon membre de comparacio: les espardenyes son menys fortes que les sabates.

     Els comparatius sintetics mes corrents son: major, menor, millor, pijor, posterior, inferior.

     123.     El superlatiu indica la superioritat de la qualitat en el grau mes alt. Hi ha dos classes de superlatius: el relatiu i l´absolut.

     El superlatiu relatiu es forma posant davant del comparatiu l´articul corresponent: el mes alt de la classe, el major dels germans.

     El superlatiu absolut se forma unint al radical de l´adjectiu, la terminacio -ISSIM, -ISSIMA, ISSIMS, -ISSIMES: de fort, fortissim. Tambe s´expressa per mig dels adverbis de modo molt i ben davant de l´adjectiu: de valent, molt valent o ben valent.

     Al construir el superlatiu en -ISSIM, si l´adjectiu positiu termina en vocal accentuada o en diftonc, aixina com si acaba en les consonants C, Ç, S, ST, etc..., se realisen les mateixes modificacions ortografiques que hem indicat al parlar de la formacio del genero i numero. Els terminats en -BLE canvien esta silaba en BIL: groc - groguissim, sec - sequissim, dolç -dolcissim, ple - plenissim, probable - probabilissim.

     Els adjectius que en llati fan el superlatiu en ERRIMUS, conserven l´irregularitat en valencià: pauperrim, acerrim, celeberrim.

     Tambe es pot fer el superlatiu absolut per mig de l´adverbi MES, prededit de l´articul definit: el mes ric, la mes virtuosa.

     Tambe hi ha alguns superlatius sintetics, com maxim, minim, optim, pessim, ultim, infim, suprem.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: