Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul IV)

Per Josep Maria Guinot i Galan

MORFOLOGIA

                              CAPITUL      IV


                              LŽARTICUL

     104     LŽarticul es una paraula que va davant del substantiu indicant si es o no es conegut, si sŽha de prendre en sentit general o sols referit a lŽobjecte de que es parla. Pot unir-se ocasionalment ad atres parts de lŽoracio que sŽusen com a substantius, inclus a un adjectiu.

     Quan un adjectiu qualificatiu sŽanteposa al nom o a lŽinfinitiu substantivat lŽarticul precedix immediatament: la negra sombra, el poc discurs. LŽarticul pot precedir a una frase sancera: el que diran, el desconeixer la materia.

     105.     Classes dŽarticuls. LŽarticul pot ser: definit, indefinit i personal.

     LŽarticul definit te les següents formes:

                                  Masculi           Femeni           Neutre

           Singular               EL (LO)           LA               LO

                              (el tren,            la cabra,             lo millor)

          Plural                     ELS                LES             -----

                              ( els homens,         les dones )      -----   

  

    Antigament sŽusava lŽarticul LO per al masculi singular, practica que encara perdura en alguns pobles, com en el Maestrat: lo senyor retor, los homens.

     Actualment està generalisat i llegitimat lŽus de LO per al neutre en els casos següents:

          a) Davant dŽun adjectiu substantivat: lo millor, lo pijor, lo bo del cas.

          b) Davant dŽun pronom: lo meu, lo teu, lo nostre.

          c) Davant dŽun adverbi: lo pronte que has vingut, lo be que canta.

          d) Per a introduir una oracio: va dir "lo que volien ells".

     No sŽusa en valencia lŽarticul davant de noms propis: Se dira Aribau, Jordi, no lŽAribau, el Jordi.

     LŽarticul indefinit te les formes, un, una per al singular, masculi i femeni, respectivament; i uns i unes per al plural, masculi i femeni corresponents.

Eixemples: un home, una dona, uns homens, unes dones.

     LŽarticul personal era en valencià antic En, Na, i So, i determinava sempre a un nom propi de persona: En Jaume, Na Maria, So Miquel, So Dolores. Actualment estes formes han caigut en desus en el Regne de Valencia.

     106.     LŽarticul pot presentar tres formes: integra, que es la que hem enunciat, elidida i contracta.

     LŽelisio en lŽarticul afecta nomes a les formes El i La, i seguix les regles de lŽapostrof. LŽhome, lŽama, lŽindustria.

     Les formes contractes de lŽarticul son: AL contraccio de A EL; DEL, equivalent a DE EL; i PEL, contraccio de PER EL, ab els respectius plurals, ALS, DELS, PELS, representant a A ELS, DE ELS, i PER ELS. El femeni no es contrau. Quan lŽarticul precedix a una paraula que comença per vocal o haig, sŽapostrofa en conte de contraureŽs: a lŽhome, de lŽama, per lŽhonor, no al home, del ama, pel honor.

     107.     En quant a lŽus de lŽarticul, es el mateix que en castellà, frances o catala; els articuls el, la, lo, els, les, senyalen que el substantiu es conegut: el chiquet que està malalt; donaŽm el quadern; dis-me lo que vols; els articuls un, una, uns, unes, suposen un grau dŽindeterminacio; es referixen a qualsevol individuo o grup dŽindividuos dins de lŽespecie designada pel substantiu: vaig comprar un auto; vullc unes cadires.

     Quan se vol determinar els substantius dŽuna enumeracio, basta que porte lŽarticul el primer dŽells: els chiquets, majors i vells, se nŽanaren tots.

cites

LŽindividualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: