Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Morfologia. Capitul IV)

Per Josep Maria Guinot i Galan

MORFOLOGIA

                              CAPITUL      IV


                              LŽARTICUL

     104     LŽarticul es una paraula que va davant del substantiu indicant si es o no es conegut, si sŽha de prendre en sentit general o sols referit a lŽobjecte de que es parla. Pot unir-se ocasionalment ad atres parts de lŽoracio que sŽusen com a substantius, inclus a un adjectiu.

     Quan un adjectiu qualificatiu sŽanteposa al nom o a lŽinfinitiu substantivat lŽarticul precedix immediatament: la negra sombra, el poc discurs. LŽarticul pot precedir a una frase sancera: el que diran, el desconeixer la materia.

     105.     Classes dŽarticuls. LŽarticul pot ser: definit, indefinit i personal.

     LŽarticul definit te les següents formes:

                                  Masculi           Femeni           Neutre

           Singular               EL (LO)           LA               LO

                              (el tren,            la cabra,             lo millor)

          Plural                     ELS                LES             -----

                              ( els homens,         les dones )      -----   

  

    Antigament sŽusava lŽarticul LO per al masculi singular, practica que encara perdura en alguns pobles, com en el Maestrat: lo senyor retor, los homens.

     Actualment està generalisat i llegitimat lŽus de LO per al neutre en els casos següents:

          a) Davant dŽun adjectiu substantivat: lo millor, lo pijor, lo bo del cas.

          b) Davant dŽun pronom: lo meu, lo teu, lo nostre.

          c) Davant dŽun adverbi: lo pronte que has vingut, lo be que canta.

          d) Per a introduir una oracio: va dir "lo que volien ells".

     No sŽusa en valencia lŽarticul davant de noms propis: Se dira Aribau, Jordi, no lŽAribau, el Jordi.

     LŽarticul indefinit te les formes, un, una per al singular, masculi i femeni, respectivament; i uns i unes per al plural, masculi i femeni corresponents.

Eixemples: un home, una dona, uns homens, unes dones.

     LŽarticul personal era en valencià antic En, Na, i So, i determinava sempre a un nom propi de persona: En Jaume, Na Maria, So Miquel, So Dolores. Actualment estes formes han caigut en desus en el Regne de Valencia.

     106.     LŽarticul pot presentar tres formes: integra, que es la que hem enunciat, elidida i contracta.

     LŽelisio en lŽarticul afecta nomes a les formes El i La, i seguix les regles de lŽapostrof. LŽhome, lŽama, lŽindustria.

     Les formes contractes de lŽarticul son: AL contraccio de A EL; DEL, equivalent a DE EL; i PEL, contraccio de PER EL, ab els respectius plurals, ALS, DELS, PELS, representant a A ELS, DE ELS, i PER ELS. El femeni no es contrau. Quan lŽarticul precedix a una paraula que comença per vocal o haig, sŽapostrofa en conte de contraureŽs: a lŽhome, de lŽama, per lŽhonor, no al home, del ama, pel honor.

     107.     En quant a lŽus de lŽarticul, es el mateix que en castellà, frances o catala; els articuls el, la, lo, els, les, senyalen que el substantiu es conegut: el chiquet que està malalt; donaŽm el quadern; dis-me lo que vols; els articuls un, una, uns, unes, suposen un grau dŽindeterminacio; es referixen a qualsevol individuo o grup dŽindividuos dins de lŽespecie designada pel substantiu: vaig comprar un auto; vullc unes cadires.

     Quan se vol determinar els substantius dŽuna enumeracio, basta que porte lŽarticul el primer dŽells: els chiquets, majors i vells, se nŽanaren tots.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: