25 d’abril, desfeta d’Almansa, agravi al Poble Valencià

Per Accio Regne de Valencia

Cada 25 d’abril, es una oportunitat per a la reflexio i per a reivindicar el resarciment historic d’un agravi i d’una ofensa feta pels borbons al nostre poble.

ARV com a plataforma que agrupa ad atres entitats, tambe valencianistes, vol convertir-se en portaveu, alhora que en instrument de denuncia, davant de data tan significativa. Sabem que lo que va ocorrer en 1707 es historia, pero les seues conseqüencies despersonalisadores no son un fet superat, i sabem tambe que l’actual dinastia regnant encara no ha demanat perdo per totes les barbaritats i ofenses que provocà i consenti el seu ancestre Felip V. Davant d’esta llogica exigencia no valen ni els segles transcorreguts, ni tota la llegislacio ni ordenacio juridica a posteriori que puga haver superat aquell vergonyos Decret del “Buen Retiro”, de 29 de juny, mai derogat. Alli som condenats a ser igual que els castellans, alli se nos arrebatà el nostre Dret foral, i alli se nos prohibi expressament l’us de la llengua valenciana en les instancies oficials.

Per aixo manifestem que:

1     Des de ARV treballarém per a conseguir les maximes quotes d’autonomia per al nostre poble, per a lo qual durem avant iniciatives de conscienciacio per a mostrar que l’actual Estatut d’autonomia es superable i sobretot plebiscitable. Els politics, en les seus arts, han considerat als valencians menors d’edat i, en les seues maneres de procedir, han impossibilitat que el nostre poble poguera pronunciar-se, democraticament, sobre una de les maximes lleis que rigen, regulen i condicionen la seua vida com a ciutadans valencians.

2     Ara, mes que mai, es el moment d’abandonar el victimisme per part dels nostres governants i, d’una vegada per totes, eixercir el dret que com a representants del nostre poble, els assistix per a fer del Regne de Valencia i dels seus habitants un poble lliure. No poden, no deuen, estar agenollats davant d’un estat central que es mostra cada vegada mes centralisador i que nos descrimina constantment. Entenem que es hora de fer valdre la nostra aportacio, especialment l’economica, per a exigir inversions en la proporcio d’eixes aportacions i priorisar proyectes que es dilaten en el temps.

3     No desmayarém en la denuncia del genocidi cultural, que al nostre entendre, s’està practicant des de les mateixes institucions en els mes diversos ambits, aixina com que especialment des de les mes altes esferes del poder es minimisa, fins a l’invisibilitat, qualsevol rebrot o accio valencianista, alhora que s’obliden permanentment de l’accio valencianisadora que els correspon. En aço no hi ha mes que escoltar, l’absurt patriotisme “espanyolero” del nostre president autonom, o estar atents a les accions i actuacions del Conseller d’Educacio (l’unitat d’Espanya, l’Historia d’Espanya, l’ensenyança de l’angles, del chino o del castella son la seua creuada i les seues majors preocupacions, sense oblidar el proces de substitucio llingüistica que potencia a l’autorisar i permetre que les generacions mes jovens de valencians i valencianes deprenguen catala en conte de llengua valenciana en les escoles).

ARV vol, en este Manifest, convidar a la reflexio, pero sobretot vol invitar a totes les valencianes i a tots els valencians a que treballen per la propia conscienciacio, puix nomes els pobles que lluiten i velen per la seua llibertat conseguiran seguir sent, mentres que aquelles societats que se deixen avassallar i relativisen l’importancia de la seua historia i del seu passat, deixant-se usurpar o substituir les seues senyes identitaries, acaben diluint¬se en el no res o en el si d’unes atres comunitats distintes i proximes.

El nostre quefer està en permanent accio i si ara nos hem detes a reflexionar davant d’un nou 25 d’abril, no permaneixerem despres d’esta commemoracio parats, al contrari seguirém, en mes entusiasme que mai, treballant en el nostre gran proposit: revalencianisar la nostra societat des de la llibertat, i la pedagogia, encara que uns atres vullguen diluir-la i anular-la des del dogmatisme i l’intolerancia.

¡Vixca la Llengua Valenciana, vixca la Real Senyera i vixca el Regne de Valencia!
Massanassa, 25 d’abril de 2010

Nota: Este manifest està escrit en les Normes d´El Puig, l´unica normativa ortografica que s´acosta a l´autentic parlar, escriure i pensar del Poble Valencià, i que millor s´adapta a l´evolucio historica de l´idioma valencià. Esta normativa ha segut proscrita per l´anterior govern del PSOE i illegalisada per l´actual del PP en crear la despersonalisadora AVL.

Accio Cultural, Social i Economica del Regne de Valencia.
www.acciorv.com     info@acciorv.com

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: