Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (2Ș part. Ortografia. Capitul III)

Per Josep Maria Guinot i Galan

98      LŽaccent grafic.

     LŽaccent ortografic es una ralleta (Ž `) obliqua que es posa en certs casos damunt de la vocal de la silaba accentuada, es dir, a on carrega la pronunciacio.

     Les paraules, per rao de lŽaccent, son agudes, planes i esdruixoles segons recaiga lŽaccent respectivament sobre lŽultima, la penultima o lŽantepenultima silaba (pallus, camina, Africa).

     LŽaccent grafic pot ser de dos classes: agut (Ž) i greu (`). El primer va sempre sobre vocal tancada, i el segon, sobre vocal oberta. LŽagut sŽescriu de dreta a esquerra, i el greu, dŽesquerra a dreta.

     En la normativa actual han desaparegut els accents ortografics. Per excepcio, i en caracter optatiu, queden els accents diacritics, o siga, que servixen per a distinguir dos paraules igualment escrites, pero de distinta significacio: esta i està; son i sòn; tambe per a donar enfasis a lŽexclamacio o interrogacio: żqué dius?, Ąquí ha vengut!.

     En cas dŽusar-se lŽaccent diacritic, la preferencia està en lŽultima silaba sobre la penultima, i la penultima sobre lŽantepenultima.

          a) Entre ultima i penultima: esta i està

          b) Entre penultima i antepenultima: ultima i ultíma.

     99     La DIERESIS

     La dieresis es un signe ortografic (š) que sŽescriu damunt de les vocals I, U, per a que es pronuncien degudament en els casos següents:

          1. La U que va darrere de G, Q (GÜ, QÜ) precedint a una E o I: qüestio, llingüistica.

          2. La I i la U, darrere de vocals, per a que no formen diftonc ab elles: veïnat, heroïna, aürtar.

     Excepcions:

     No sŽescriu la dieresis en els casos següents:

          1. En els verps de la tercera conjugacio que acaben en -AIR, -EIR, -OIR, -UIR, si la I de la terminacio es tonica (i per consegüent no forma diftonc): a- gra-i-ri-a, con-du-i-ri-en.

          2. Darrere dels prefixos CO, RE, CONTRA, AUTO: co-inci-dir; re-in-ser-tar; contra-indicat, auto-ilusionar-se.

          3. En la I (tonica) dels sufixos -ISME, -ISTE, -ISTA, -IBLE: altru-isme, altru-iste, altru-ista, condu-ible.

          4. En la I dels sufixos en -ISAR, -ISANT- ISAT: europeisar, europeisant, europeisat.

          5. En les terminacions verbals en -INT, o -IR: succeir, beneint.

     101     Finals de renglo

     Quan al final de renglo sŽha de tallar la paraula, perque no cap tota sancera, deu fer-se sempre per silabes sanceres (Cfr. la divisio de silabes en el num. 69).

     Observacions:

          1. Es poden separar els dos elements del digraf IX: rei-xa, conei-xer.

          2. No es poden separar els dos elements dels digrafs RR, CH, LL i NY, perque les lletres R, C, L i N separades de lŽatre element del digraf, canvien de so.

          3. No poden separar-se les lletres que componen el grup QU o GU, ya la U tinga dieresis o no.

          4. No es poden disoldre els grups formats per oclusiva mes liquida, (BL, BR, CL, CR, etc...). Les vocals que precedixen ad estos grups formen part de la silaba precedent: con-tin-dre, ti-gre.

          5. Deuen anar juntes totes les lletres dels sufixos AN, DES, EN, TRANS, SUB, EX, IN: an-algesic, des-interes, en-amorar, trans-atlantic, sub-normal, ex-hibir, in-expert.

     Tambe se separen els dos composts de nos-atres i vos-atres.

     No se sol deixar una vocal sola al final de renglo; ni tampoc lŽapostrof sens alguna lletra darrere. No escriurem a-mistat, ni lŽ-home.

          LŽELISIO GRAFICA.- LŽAPOSTROF.

     102.      LŽapostrof es un signe ortografic que indica lŽelisio dŽuna vocal en fi de paraula, quan la següent comença per vocal (lŽhome, lŽaigua). LŽus de lŽapostrof es convencional. Exposarém lŽestat actual de les regles:

     No sempre que en la pronunciacio hi ha elisio de vocals es prescindix dŽelles en lŽescritura, posant lŽapostrof. No mes sŽefectua en lŽarticul definit, en pronoms debils o atons i en la preposicio DE.

     Les paraules que poden presentar la forma apostrofada son:

          1. Els pronoms debils ME, TE, SE. LO , NOS , LOS , NE.
          
               -Darrere de verp que acabe en vocal: portaŽm, penjaŽn.

               -Davant de verp que comence per vocal o haig: sŽenten, sŽhaguera.

               -En les combinacions binaries i ternaries de pronoms: seŽn va, te seŽls menja. (VejaŽs en lŽapendix la taula de combinacions dels pronoms).

          2. Els articuls determinats EL i LA, davant de paraula que comence per vocal o haig: lŽhome, lŽindustrial, lŽelectriciste.

     
          SŽexceptuen:

          a) LA davant de les paraules host, ira i una (hora).

          b) LA davant del nom de les vocals i de les consonants començades per vocal: la A, la E, la erre, etc...

          c) LA davant de les paraules començades per A privativa: la anormalitat.

          Les preposicions A, DE, PER mes lŽarticul EL, formen les contraccions AL, DEL, PEL, davant de consonant.

          3. La preposicio DE davant de paraules que comencen per vocal o haig: dŽestar, dŽahir, dŽhaver.

          Excepte quan li seguixca una paraula que comence per U semiconsonant: de hui, de huit en huit.

          Quan caben dos solucions, es preferible lŽelisio directa a lŽinversa. Direm ella lŽodia, i no ellaŽl odia.

          Tambe es preferible lŽelisio a la contraccio: parlar de lŽamor i no parlar del amor.

          EL GUIO

     103.      Es un signe ortografic (-) que se coloca a la fi de renglo quan est acaba en part dŽuna paraula, que es trenca per no cabre sancera, i es continua en el renglo següent. A mes dŽest us, te els següents:

          1. Per a unir els pronoms que van darrere del verp, ( enclitics).

               a) quan el verp acaba en diftonc o en consonant i li seguix un pronom: mireu-les, penjar-seŽn.

               b) quan el verp acaba en vocal i el pronom comença per consonant: menja-teŽl, prengau-ne.

               c) quan el verp acaba en vocal i seguixen els pronoms HO, HI: mira-ho.

          2. Per a unir les dos parts dŽalguna paraula composta que encara no te els dos elements ben integrats: historic-critic, critico-bibliografic.

          3. Uns guions, un poc mes llarcs, sŽusen per a separar les oracions incidentals, i per a indicar en els dialecs quan parla cada locutor. Tambe te aplicacio per a suplir a principi de renglo una paraula en la que comença la ralla anterior (en index i escrits pareguts).

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres lŽhagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: