Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Capitul II. Fonetica Valenciana. Les consonants)

Per Josep Maria Guinot i Galan

LES CONSONANTS EN GENERAL

27. Les consonants oclusives es produixen pel tancament momentaneu pero complet, de boca i nas, al pas de l´aire, per a expulsar-lo despres en una separacio repentina dels orguens de l´articulacio que intervenen, com, per eixemple, en la pronunciacio de B, D, P, T.

Les oclusives es dividixen en orals i nasals. Les primeres, solen ser conegudes simplement per oclusives, i les segones, per nasals. Si el vel del paladar està alçat, l´oclusiva es oral; si el tancament de la boca coincidix en la baixada del vel del paladar, es produix una nasal. Les orals son instantanies; les nasals, poden durar. Les primeres son considerades com momentanies; les segones, com continues.

28. Les consonants constrictives es produixen quan els orguens d´articulacio s´apropen, pero sens arribar a tancar-se completament; la columna d´aire, sense ser interrompuda, passa per un canal mes estret que el de les vocals, i produix un fregament continuat; per lo que estes consonants es diuen continues o fricatives com la F i la V valenciana.

Son tambe constrictives les vibrants i les laterals.

Les vibrants es caracterisen pel moviment vibratori rapit d´un orgue flexible (com la punta de la llengua o la campaneta), desplaçat repetides vegades pel buf respiratori, i que torna a recuperar sa posicio inicial. La remor que es produix se pareix al redoble d´un tambor. Pertanyen a esta classe la R i la RR. Mentres es pronuncien, la llengua forma una fluixa oclusio, interrompuda per rapides explosions.

Les laterals s´obtenen obstruint la part mija de la boca ab la llengua, aplicada contra el paladar, i forçant a eixir la corrent d´aire pels costats. A esta classe pertanyen la L i la LL. Poden haver moltes varietats de L, ya que durant la seua pronunciacio, la llengua queda lliure per a ser aplicada a diversos punts: a les dents, als alveols, al paladar. Foneticament, per eixemple, no son iguals les L de colchas, salsa, salt, etc...

Fenomen paregut a l´anterior succeix en les consonants nasals, ya que en sa pronunciacio els orguens de l´articulacio queden lliures i permeten articular-les en diversos punts, de lo que resulten, per eixemple, diferents N: una, nasal-alveolar (com en enreixat), bilabial (com en amparar), prepalatal (com en concha), velar (com en tancar) i dental (com en antena).

29. Les consonants africades consten d´un moment d´oclusio, seguit d´un atre de friccio, produits els dos en el mateix punt d´articulacio. Estes consonants solen tambe anomenar-se oclusivo-fricatives. A esta classe pertanyen la CH i algunes palatals valencianes, com es vorà mes avant.

LES CONSONANTS EN PARTICULAR

I. CONSONANTS BILABIALS

30. En valencia les consonants bilabials son tres: B, P i M.

En l´articulacio de les bilabials, l´obstacul es forma dins de la cavitat bucal, entre els dos llavis. Si es realisa per mig d´una explosio ab intervencio de la glotis, tenim el so de la B; si s´efectua dita explosio sens intervencio de la glotis o cordes vocals, tenim la P, i si la corrent d´aire passa per les fosses nasals, resulta la M.

31. Bilabial oclusiva sorda P. Per a l´articulacio d´este so, el llavi inferior entra en ple contacte ab el llavi superior; l´eixida de l´aire s´obstruix momentaneament i no vibren les cordes vocals. La P, valenciana es identica a la P del castella o del catala.

Tambe es pronuncien com P les B dels prefixos AB, OB, SUB (absoldre, observar, subjecte). Al final de paraula, la P es sonorisa en B davant de vocal o consonant sonora (cap-home kabome). Quan a la P seguix una L, se mante l´articulacio sorda i no es gemina (triple, no trip-ple).

32. Bilabial oclusiva sonora B. En l´articulacio d´este so el llavi inferior es posa en contacte apretat ab el superior, interrompent per un moment l´eixida de l´aire, pero vibrant les cordes vocals.

La B valenciana es igual a la castellana (en els seus matiços) a la francesa i a la catalana, i no es gemina en contacte ab una L (poble, no pob.ble), ni es confon en la V fricativa sonora.

33. Bilabial fricativa sonora. La B, en la pronunciacio esmerada, es oclusiva, pero quan es descuidada, i habitualment en certes comarques, es fricativa, foneticament. Esta B fricativa es pronuncia com la oclusiva en tot lo restant, pero en els llavis entreoberts.

La B es fricativa en els casos següents: a) en posicio intervocalica (roba, acabat); b) darrere de S (desbarrar), i c) quan la B va davant de R o L, cas en el que unes vegades es oclusiva i atres fricativa.

34. Bilabial nasal sonora M. En l´articulacio de la M, el llavi inferior pren contacte ab el llavi superior, produint una tancada momentania de la boca, i el buf de l´aire, modificat per les cordes vocals i per les fosses nasals, ab lo que el so resulta explosiu, sonor i nasal.

La M valenciana es identica a la castellana, francesa i catalana, etc... Algunes vegades està representada en l´escritura per una N (un -bou, umbou).

Mencio especial mereix el grup final MP, en el (sic) es pot comprovar una oclusio dels llavis al pronunciar la primera consonant del grup, en la que l´aire ix pel nas, i despres una explosio, al pronunciar la P. (llamp = llam-p; romp = rom-p).

II. LES CONSONANTS LABIO-DENTALS

35. En la pronunciacio de les consonants labio-dentals, l´obstacul a la corrent de l´aire s´oposa entre les dents superiors i el llavi inferior: l´aire ix fricant.

Fonamentalment nomes existixen en valencia dos consonants labio-dentals: la F i la V, sorda la primera i sonora la segona

El fonema V ha desaparegut en part del territori valencia, confundint-se en la B.

36. A) Labio-dental fricativa sorda F. Esta consonant s´articula sense tancar del tot la boca, posant el llavi inferior en contacte ab les dents superiors suaument, deixant eixir l´aire per les comissures dels llavis. Se diferencia de la V en que no hi ha vibracio de les cordes vocals en sa produccio. Es pronuncia com la F normal castellana, francesa o catalana.

37. B) Labio-dental fricativa sonora V. Esta consonant, es un fonema que s´articula ab claritat, distinguint-se de la B en la major part del Regne de Valencia (excepte entre els que parlen "apichat")

La V es pronuncia en el mateix punt i modo que la F, pero diferix d´esta en que, al pronunciar-la sonen les cordes vocals. Per a sa propia articulacio el llavi inferior s´aproxima a les dents superiors, sense tancar del tot la boca, i l´aire ix fregant, mentres vibren les cordes vocals.

38. C) Labio-dental nasal sonora, foneticament M, en l´escritura M o N. Esta consonant es produix per assimilacio d´una consonant nasal a una labio-dental que la seguix, (una F o una V) i el matiç passa quasi desapercebut a l´oït.

La posicio de tots els orguens de fonacio es la mateixa que per a la pronunciacio de la M, excepte que el llavi inferior pren contacte ab els dos costats de les dents superiors, la mateixa posicio que s´adopta per a pronunciar la F o la V. (emfilar, amfora, kamvi).

39. D) Labio-dental africada sorda F. foneticament F. Esta consonant es el resultat de l´assimilacio de les oclusives sordes P o T a la labio-dental F, que dona per resultat que els dos sons es pronuncien africats, (cap-ferida kaferida) i la F sorda

III. LES CONSONANTS DENTALS

40. S´anomenen dentals o linguo-dentals, els sons articulats en la produccio dels quals l´obstacul a l´eixida de l´aire sonor està format per la punta de la llengua i les dents, tant de dalt com de baix.

L´aire pot eixir en explosio (o siga despres de una tanca momentania o friccionant, ab intervencio o no de les cordes vocals. D´aci les diverses classes de consonants dentals: oclusiva sorda T; oclusiva sonora D; fricativa sonora d (+ralleta horizontal en mig); diversos matiços dentals de N, L, S, i Z. Els dos fonemes consonantics valencians son: la T i la D.

41. A) Consonant oclusiva sorda T. Es forma posant l´obstacul a l´emissio de l´aire, entre la llengua i les dents: la tanca momentania es completa, i no hi ha vibracio de les cordes vocals.

Per a pronunciar la T, la punta de la llengua s´aplica a la cara interna de les dents, baixant fins a la vora inferior d´ells, sens arribar a la postura de l´interdental. La T valenciana es com la castellana i l´italiana, i un poc mes baixa que la francesa (que s´articula cap a les genives).

La T tendix tambe a ser assimilada per les consonants que la seguixen (p, b, m, d, l, n, c). En esta modalitat es pronuncia la T final encara que etimologicament vinga d´una D. Pero la T final passa a D davant de consonant sonora. (tot-be. tod-be)

42. B) Consonant dental sonora D. S´articula com la T, pero ab vibracio de les cordes vocals.

La D pot ser oclusiva o fricativa.

1. La D oclusiva, tanca momentaniament el pas de l´aire. Aço succeix al principi de paraula (datil, dacsa), i davant de V o darrere de consonant labial o nasal (davant de N, M, L). En eixe cas resulta igual a la D italiana de fede o a la francesa de cadeau (advent, bondat, disgust, tanda, capdellar).

43. 2. La D fricativa, foneticament d (+ ralleta horizontal en mig), no es mes que un matiç de la D oclusiva. En esta articulacio, l´aire ix refregant, sense ser detingut.

La D fricativa s´articula com la D oclusiva, pero baixant mes la punta de la llengua, i fent-se la pronunciacio llaugerament interdental. Esta d (+ ralleta horizontal en mig) en valencià es mes suau i breu que la TH anglesa de THIS, i la fricacio es produix en la cara inferior de les dents i contra sa vora, diferenciant-se en aço de la O (zeta grega) en la que la fricacio es produix de ple contra la vora.

La pronunciacio d´esta d (+ ralleta horizontal en mig) fricativa es troba en valencia davant de E i darrere de consonant no labial, ni nasal: poda, poda; lladre, ladre; des de, desde; perdua, perde; cada, kada. (Les d en negreta, en ralleta horizontal en mig)

La pronunciacio d´este matiç es tan debil que passa desapercebut en la majoria dels casos.

44. Perdua de la D. En valencià es pert, en la pronunciacio, la D intervocalica, en les terminacions -ADA, -ADES, -ADOR, -ADORA- ADORS, -ADORES. Fora d´estes terminacions, la perdua de la D intervocalica es viciosa. Esta supressio fonetica no deu portar-se a l´escritura.

45. D) Dentals procedents d´assimilacio. La S (o la ç) la Z, la I, i la N (o M), d´alveolars, passen a dentalisar-se davant d´una dental (tintura, falta, postura, desviure´s).

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)