Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Nota Preliminar)

Per Josep Maria Guinot i Galan

NOTA PRELIMINAR

     Nos hem proposat al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana.

     Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d´estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d´arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l´amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l´unica que pot constituir l´instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d´emular i superar als nostres classics: un Ausias March, un Joanot Martorell, un Jaume Roig, un Jordi de Santjordi, un Roiç de Corella, una Isabel de Villena, o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.

     Els criteris que hem expost son els que nos han guiat per a compondre esta gramatica. Els lectors diran si hem encertat. Per ma part els demane que siguen benevols, perdonant les deficiencies que sens dubte trobaran en una obra dificil i en la que a vegades s´ha tengut que fer "cami al caminar".

     Aprofite l´ocasio per a rendir les gracies mes sentides a LO RAT PENAT, per haver-me donat proves tan generoses de confiança, assumint el mecenage d´esta publicacio, i particularment al seu ilustrissim President D. Joan Gil Barbera, brillant escritor en llengua valenciana, per haver-se dignat, prologant-la benevolament, padrinar-la. Igualment quede agrait al consell de publicacions de la mateixa entitat per sa colaboracio. Molt agrait queda tambe l´autor a l´abnegada i inteligent colaboracio dels seus amics professors D. Victor Bort Casanova, de Benlloch, per les seues valioses sugerencies, i a l´agregat colaborador de l´Academia de Cultura Valenciana D. Miquel Llop Diaz-Cano de Vilarreal, per la supervisio d´esta publicacio, arribant fins a la correccio de proves d´imprenta: l´autor els estara sempre reconegut.

     Que el public lector prenga este llibre com una prova de bona voluntat de l´autor i de sos patriotics sentiments, unics motius que l´han mogut a mampendre esta ardua faena.

     Si este manual de Gramatica de la Llengua Valenciana contribuix a la normalisacio de nostra dolça llengua, al reconeiximent de sa verdadera identitat i a una escalada del seu cultiu lliterari, se donarà per satisfet i recompensat.

L´AUTOR

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: