Gramatica Normativa de la Llengua Valenciana (Nota Preliminar)

Per Josep Maria Guinot i Galan

NOTA PRELIMINAR

Nos hem proposat al redactar este llibre fer una modesta aportacio a la normalisacio de la llengua valenciana.

Creem que la missio de la Gramatica Valenciana moderna no es ni recollir arcaismes, ni imposar normes arbitraries aprioristiques, ni admetre com a bo tot lo que d´estrany o vulgar ha vingut en el temps a incorporar-se a la llengua vernacula actual. La Gramatica Valenciana al dia, com a ciencia empirica, deu ser la sistematisacio del parlar viu del poble valencia, depurat d´arcaismes, castellanismes, catalanismes i vulgarismes, per a presentar-lo correcte, com un espill en el que el poble valencia es mire i es reconega, i puga dir: eixa es la verdadera llengua valenciana: eixes son les normes que devem seguir per a parlar en correccio. Naturalment, la gramatica realisa una obra de depuracio i poliment, pero no pot anar contra la llengua del poble, qui es en realitat l´amo de la llengua; no pot identificar-se ab el llenguage coloquial, pero te que dir-li quin es el llenguage de les persones cultes i el que deu usar-se en estil lliterari o poetic: sempre la gramatica ha tingut una missio conservadora, per a que la llengua no es desnaturalise. Una gramatica redactada en eixos conceptes com a base, es l´unica que pot constituir l´instrument necessari per a una renovacio o renaixença capaç d´emular i superar als nostres classics: un Ausias March, un Joanot Martorell, un Jaume Roig, un Jordi de Santjordi, un Roiç de Corella, una Isabel de Villena, o per lo menys, per a ser utilisada com a llengua de cultura a tots els nivells. Ara be, sent la llengua una cosa viva, que va evolucionant, la gramatica ha de ser acomodada als nostres temps i com un vestit nou.

Els criteris que hem expost son els que nos han guiat per a compondre esta gramatica. Els lectors diran si hem encertat. Per ma part els demane que siguen benevols, perdonant les deficiencies que sens dubte trobaran en una obra dificil i en la que a vegades s´ha tengut que fer "cami al caminar".

Aprofite l´ocasio per a rendir les gracies mes sentides a LO RAT PENAT, per haver-me donat proves tan generoses de confiança, assumint el mecenage d´esta publicacio, i particularment al seu ilustrissim President D. Joan Gil Barbera, brillant escritor en llengua valenciana, per haver-se dignat, prologant-la benevolament, padrinar-la. Igualment quede agrait al consell de publicacions de la mateixa entitat per sa colaboracio. Molt agrait queda tambe l´autor a l´abnegada i inteligent colaboracio dels seus amics professors D. Victor Bort Casanova, de Benlloch, per les seues valioses sugerencies, i a l´agregat colaborador de l´Academia de Cultura Valenciana D. Miquel Llop Diaz-Cano de Vilarreal, per la supervisio d´esta publicacio, arribant fins a la correccio de proves d´imprenta: l´autor els estara sempre reconegut.

Que el public lector prenga este llibre com una prova de bona voluntat de l´autor i de sos patriotics sentiments, unics motius que l´han mogut a mampendre esta ardua faena.

Si este manual de Gramatica de la Llengua Valenciana contribuix a la normalisacio de nostra dolça llengua, al reconeiximent de sa verdadera identitat i a una escalada del seu cultiu lliterari, se donarà per satisfet i recompensat.

L´AUTOR

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana